Cuer desirous. Enigmes lírics i mots heràldics en el Curial

RESUMCurial e Güelfa (Itàlia, ca. 1445-1448), novel·la de cavalleria humanística en llengua catalana, presenta enigmes lírics i ànimes heràldiques –textos «micropoètics» incorporats a robes, joies i divises– que cal desxifrar per a entendre millor alguns episodis i la intenció literària de l’anònim autor. Procedeixen de poemes de la lírica francesa medieval (Nesle, Grandson, Pizan), lectures de clàssics (Ovidi, Píndar) o jocs de paronímia. El desxiframent dels sentits d’aquests motti ajuda a identificar l’escriptor com algú format a la cort de València i al nord d’Itàlia, però vinculat a cercles humanístics i a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim i del seu fill Ferran. Aquest últim se’ns perfila com un possible dedicatari de l’obra literària.PARAULES CLAUCurial e Güelfa, Blondel de Nesle, Othon de Grandson, Christine de Pizan, Píndar, Alfons el Magnànim.ABSTRACTCurial e Güelfa (Italy, ca. 1445-1448), a humanistic chivalry novel in Catalan language, presents lyrical enigmas and heraldic ànimes –micro-poetic texts attached to clothes, jewels and coins– which have to be deciphered to be able to understand properly some episodes and the literary intention of the unknown author. They come from poems of the French Medieval lyrical poetry (Nesle, Grandson, Pizan), the reading of the classics (Ovid, Pindar) or games of similarity of words. Deciphering the meaning of these motti helps to identify the author as someone trained in the court of Valencia and the north of Italy, but linked to humanistic environments and to the court in Naples of Alfonso the Magnanimous and his son Ferran. This last seems to be a possible person to whom this literary work was dedicated.KEY WORDSCurial e Guelfa, Blondel de Nesle, Othon de Grandson, Christine de Pizan, Pindar, Alfonso the Magnanimous