The ambitious, the selfish, the wild : female violence and self-assertion in Charlotte Dacre's 'Zofloya'

Zofloya, or the Moor (Charlotte Dacre, 1806) trastorna la representació binària de l'eroticisme com a passivitat femenina versus violència masculina. La meva dissertació de Màster explora la representació de la feminitat en el caràcter de Victòria i la violencia com a mode d'auto-asserció. A mesura que els assassinats a mans de Victòria s'acumulen, com i per què és Victòria masculinitzada als ulls del lector? Qualsevol resposta a aquestes qüestions, a través del meu anàlisis de Zofloya i la seva recepció, informarà la construcció i la representació de la feminitat, el desig sexual femení i el poder en la novela de Dacre.Zofloya, or the Moor (Charlotte Dacre, 1806) trastorna la representación binaria del eroticismo como pasividad femenina versus violencia masculina. Mi disertación de Máster explora la representación de la feminidad en el carácter de Victoria y la violencia como modo de auto-aserción. A medida que los asesinatos a manos de Victoria se acumulan, cómo y por qué es Victoria masculinizada en los ojos del lector? Cualquier respuesta a estas cuestiones, a través de mi análisis de Zofloya y su recepción, informará la construcción y la representación de la feminidad, el deseo sexual femenino y el poder en la novela de Dacre.Zofloya, or the Moor (Charlotte Dacre, 1806) upsets any binary representation of erotic power as feminine passivity versus masculine violence. My Master's Dissertation seeks to explore the representation of femininity in Victoria's character and her resort to violence as a mode of self-assertion. As the trail of corpses along her way grows, how and why is Victoria de-feminized in the eyes of the reader? Any tentative answer to these questions, through my analysis of Zofloya and its reception, will inform the construction of Dacre's representation of femininity, female sexual desire and power in ways that engage with the Gothic genre