La Relació socioeducativa : una proposta d'anàlisi en les polítiques de joventut /

La relació socioeducativa: una proposta d'anàlisi en les polítiques de joventut, és una tesi doctoral que aprofundeix en la vinculació de la perspectiva de la Pedagogia Social als plantejaments de la intervenció en les polítiques de joventut. Malgrat aquesta relació no és inherent a aquestes polítiques, es considera imprescindible per a les aspiracions transformadores que se'ls hi designa en el Pla Nacional de Joventut de Catalunya. Partint doncs d'una forma de concebre la creació de coneixement propera a la "phronesis" d'Aristòtil, en què es combina reflexió teòrica i elecció ètica entorn al desenvolupament de la praxi, s'aposta per una forma d'interpretar la intervenció en les polítiques de joventut que aproximi el discurs teòric i institucional a la dimensió pràctica. D'aquesta manera, focalitzant l'atenció en el treball de la relació socioeducativa com a factor clau en el desenvolupament d'aquesta intervenció, es vol contribuir al desenvolupament de la definició i orientació de la tasca dels professionals en la matèria, facilitant un marc referencial de coneixement específic i especialitzat que orienti i guiï la dimensió socioeducativa de la seva tasca. Amb aquesta finalitat es treballa per establir una proposta de "balises de senyalització i coneixement" que actuïn com a referent a l'hora de crear un cos de coneixement compartit entre professionals pel que fa a la construcció i anàlisi de la relació socioeducativa amb joves en la intervenció. La hipòtesi amb què es treballa és que quan major sigui el coneixement al voltant de com aquests professionals construeixen els seus referents en l'acció, millor serà la seva preparació per afrontar la incertesa a l'hora d'intervenir i així poder millorar els resultats. A tal efecte es plantegen quatre objectius: (1.) la construcció d'un marc teòric prou ampli i divers que permeti una aproximació al fenomen des d'una perspectiva pròpia aplicable a la intervenció socioeducativa en les polítiques de joventut; (2.) la identificació d'una bateria de balises que pugui esdevenir referents per a un cos de coneixement compartit que orienti als professionals en la construcció del vincle pedagògic; (3.) l'articulació d'una metodologia de contrastació de la proposta entre els experts en la matèria; així com (4.) l'aprofundiment en la vessant sociopedagògica d'aquestes polítiques. Pel seu marcat caràcter teorico-pràctic, el present estudi presenta dificultats a l'hora de separar el plantejament teòric del desenvolupament empíric, doncs versa sobre un marc conceptual i aplicat que està fortament entrellaçat. Tot i això, els principis de la Teoria Fonamentada ens permeten afrontar aquest repte des del rigor científic, articulant un bastiment conceptual que doni lloc a l'argumentari que ha de sostenir les diferents "balises de senyalització i coneixement" proposades. Cinc són les teories substantives; James & Pollard, Eichsteller & Holthoff, Biémar, Fynn i Storø, que permeten construir les dotze balises. Aquestes, en una segona fase del desenvolupament metodològic, es contrasten amb experts a través de l'aplicació del mètode Delphi per tal de determinar-ne la seva acceptació i idoneïtat. Els resultats indiquen una necessitat d'ampliació, aprofundiment i adequació de diferents aspectes d'aquestes balises, en el seu conjunt es pot dir que la proposta és pertinent i té bona acollida. També s'apunten línies de continuïtat d'aquesta investigació associades a un format de programa, que mantenint la mateixa metodologia d'investigació, permeti treballar de forma més aprofundida i específica les línies d'investigació associades a cada balisa. En l'actualitat es considera que aquest és un moment propici per emprendre aquesta tasca, tant per la necessitat urgent de revisar i reelaborar el discurs d'aquestes polítiques, com per l'oportunitat que ofereix fer-ho de forma que teoria i pràctica quedin connectades de forma més significativa que no pas fins ara, optimitzant els beneficis d'aquesta proximitat aconseguint millors resultats.The socio-educational relationship: a proposal analysis in youth policies is a thesis that explores the link between the Social Pedagogy perspective and its relation with the intervention approaches in youth policies. Although this relation is not inherent to these policies, it is considered essential to achieve the transformative aspirations which are enunciated in the National Youth Plan of Catalonia. Having as a starting point the conception of knowledge of Aristotle called "phronesis", who combines theoretical and ethical choice on the development of practice; the thesis supports the line of bringing closer the theoretical and institutional discourses to the practice. Thus, we believe that focusing on the socio-educational relationship as a key factor in the development of the intervention policies will contribute on the definition and guidance of the work from professionals in the field. This will ultimately provide a referential framework for the socio-educational dimension of their work. With this aim we have established a proposal of "warning beacons" which can act as a theoretical and experience reference to create a body of shared knowledge among professionals. The hypothesis under study is: the greater the knowledge on how these professionals build their references in action, the higher their preparation will be to face the uncertainty of an intervention. To this end, we consider four objectives: (1) to build a framework sufficiently large and diverse that allows an approach to this complex phenomenon from its own perspective and which can be applicable to the socio-educational intervention in youth policy; (2) to identify a series of warning beacons that can become a reference to a body of shared knowledge that guides professionals in the construction of socio-educational relationship; (3) to construct a contrasting methodology for the proposal which can be used by experts in the topic; and (4) to deepen in the socio-pedagogical aspect of these policies. Given its dual theoretical and practical background, this study presents difficulties in separating the theoretical from the empirical development because they are aspects strongly intertwined in the same framework. However, the principles of Grounded Theory allow us to meet this challenge from the scientific point of view, articulating a conceptual foundation that leads to the arguments which hold the "warning beacons" here proposed. There are five substantive theories: James & Pollard, Eichsteller & Holthoff, Biémar, Fynn and Storø, which allow us to build twelve beacons. These are contrasted, in a second phase of the methodology development, with experts through the application of the Delphi method in order to determine their suitability and acceptance. The results indicate a need for expanding, deepening and upgrading various aspects of these beacons. In global terms, we can conclude that the proposal is relevant and has a good reception. The thesis also proposes future lines of research which, by keeping the same approach, can deepen in specific aspects of each beacon. At present it is considered that this is a propitious time to undertake this task. This is because of the urgent need to review and rework the discourse of the youth policies, as well as offering the opportunity to do so in a way that theory and practice remain connected more significantly than before. Finally, by reviewing the discourse of the youth policies, the synergies between theory and practice could also be optimized which would ultimately lead to an improvement on the results