ELS FRAGMENTS DEL SACRAMENTARI DE SANT BOI DE LLUÇANÈS (Vic, Bib. Espisc., Frag. I/6) per MIQUEL DELS SANTS GROS La comparació dels sacramentaris gregorians anomenats mixtos pel fet de portar incorporats molts elements dels antics sacramentaris gela- sians, principalment a través del Suplement d’Aniana, amb els sacramen- taris del segle XII permet veure fàcilment que des de mitjan segle XI fins a mitjan segle XII, aquest llibre litúrgic sacerdotal d’altar sofrí una pro- funda remodelació. Aquests canvis no solament afecten el caràcter ex- tern del volum, com són el format, molt més reduït en els exemplars del segle XII, i, com és lògic, el tipus de lletra i de decoració d’uns i uns al- tres, sinó també la seva composició interna. Entre aquests últims canvis cal assenyalar la separació radical de les misses del temporal i les del santoral, les quals, seguides de les misses del comú i de les misses votives, gairebé formen una segona part del vo- lum. En l’ordre de la missa desapareixen moltes de les antigues apolo- gies sacerdotals, i deixen només les imprescindibles, amb tendència a fi- xar un ordre propi de cada església catedral i monàstica. En el cànon, a més, s’eliminen alguns mementos que s’hi havien introduït en època ca- rolíngia, s’hi fan petits retocs de tipus textual, i s’hi suprimeixen progres- sivament els sants locals introduïts en el «Communicantes» i en el «No- bis quoque peccatoribus» després dels sants romans que ja figuraven en l’antic sacramentari gregorià. Hi ha també una forta reducció dels prefa- cis de la missa, d’acord amb la falsa decretal del papa Pelagi II († 590) publicada per Burchard de Worms, que només permet d’usar uns nou textos propis a més del prefaci comú que precedeix el cànon.1 A més també s’hi observa una reduccio de les misses votives d’origen carolingi, tot i que se salven d’aquesta simplificació les misses de difunts necessà- ries per a les celebracions exequials i les seves successives commemora- 1. Burchard va ser bisbe de Worms en els anys 1000-1025, època en què va escriure el seu Decretum. El text es troba a BURCHARDI EPISC., Decretorum libri XX, llib. 3, cap. 69. Cf. PL 140/687-688. La separació dels ordres dels sagraments i dels sacramentals dels textos de la missa del sacramentari, que formen un volum a part, abans anomenat or- dinari i ara ritual, sembla ja de mitjan segle XII. El primer cas datat, en la meitat sud de l’actual França, és el Ritual d’Albi, escrit per Sicard, canonge de la catedral de San- ta Cecília en els anys 1149-1156. Cf. M. S. GROS, «L’antic ‘Ordo nubentium’ gal·licà i les seves adaptacions romano-franques d’època carolíngia», Revista Catalana de Teolo- gia, núm. 29 (2004), p. 80 i nota 25. cions en bé dels benefactors de l’església per a la qual ha estat compilat l’exemplar. Globalment, es pot dir que sembla com si s’intentés d’adequar els sa- cramentaris locals als de les esglésies romanes partint de la base que els sacramentaris en ús a la cúria papal eren hereus directes de l’antic sa- cramentari gregorià. La mateixa insistència del papa Gregori VII en fer substituir l’antiga litúrgia hispana de la resta de la Península pels ritus propis de la ciutat papal pot haver influït en la creació d’aquesta menta- litat. Això, però, no passa de ser una interpretació del fet, perquè ni des de Roma, especialment a través dels cardenals legats que actuaren a les nostres esglésies, ni des de les esglésies catalanes, consta documental- ment cap intent de reforma dels llibres litúrgics en el sentit anterior- ment expressat.2 Aquesta influència, si existí, més aviat cal atribuir-la al prestigi que la seu apostòlica llavors havia anat adquirint entre els nos- tres eclesiàstics com a conseqüència de les idees de la reforma gregoria- na de l’últim terç del segle XI. Alguns dels canvis anteriorment descrits queden gràficament regis- trats en els fragments del sacramentari procedents dels relligats de l’ar- xiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès, a la comarca homònima, a uns vint-i-cinc quilòmetres al nord-oest de la ciutat de Vic. Com que les par- ròquies rurals no podien pas canviar fàcilment els seus llibres litúrgics a causa de l’elevat cost de confecció, un clergue, possiblement a la mateixa parròquia, al segon quart del segle XII, optà per continuar fent servir l’antic sacramentari del segle X, posant-lo al dia amb les esmenes corres- ponents. No devia pas ser l’únic cas en què es prengué aquesta solució, però aquest, segons sembla, és l’únic testimoni que en tenim, i en això rau la importància dels fragments que ací publiquem. DESCRIPCIÓ DEL MANUSCRIT Del volum, que com a mínim devia tenir entorn d’uns cent cinquanta folis, ara només se’n conserven divuit, disposats en nou bifolis, molts d’aquests força retallats. El pergamí és molt rústec i irregular, cosa que va fer que la tinta de vegades s’escampés. No es tracta, doncs, de cap manuscrit de luxe, sinó més aviat d’un exemplar força senzill com la ma- joria dels creats per a ús de les parròquies rurals en els segles IX-XI. L’ú- nic bifoli que ha conservat les mides primitives, amb els seus marges originals íntegres, és el format pels folis 2-3. Gràcies a aquest sabem que els folis feien 33 cm × 23 cm. El ratllat és fet a punta seca sobre la cara del pèl, i els bifolis anaven agrupats així: <><>|<><>, segons pot deduir- se del primer quadern, del qual s’han conservat els dos bifolis més inte- 18 MIQUEL DELS SANTS GROS 2. Sobre la reforma gregoriana a Catalunya, vegeu P. KEHR, El papat i el Principat de Ca- talunya fins a la unió amb Aragó, Barcelona, 1931. 19ELS FRAGMENTS DEL SACRAMENTARI DE SANT BOI DE LLUÇANÈS V ic , B ib . E p is c. , F ra g. I /6 , fo l. 2v 20 MIQUEL DELS SANTS GROS V ic , B ib . E p is c. , F ra g. I /6 , fo l. 3 21ELS FRAGMENTS DEL SACRAMENTARI DE SANT BOI DE LLUÇANÈS V ic , B ib . E p is c. , F ra g. I /6 , fo l. 3v 22 MIQUEL DELS SANTS GROS Vic, Bib. Episc., Frag. I/6, fol. 4 23ELS FRAGMENTS DEL SACRAMENTARI DE SANT BOI DE LLUÇANÈS V ic , B ib . E p is c. , F ra g. I /6 , fo l. 15 v riors, actualment folis 1-4. Alguns folis encara conserven, en els marges laterals, els petits forats previs al traçat del ratllat. Per la part conserva- da del volum no consta si els quaderns anaven numerats o portaven re- clams per a poder-los ordenar fàcilment. La lletra és de la segona meitat del segle X, força arrodonida, encara que moltes vegades deformada, principalment per la baixa qualitat del pergamí, que n’ha permès la desfiguracio. És disposada en una sola co- lumna de vint-i-icinc línies que ocupen 24 cm × 16,5 cm. Fa 0,3 cm d’alçada en els textos sacerdotals i en les rúbriques, mentre que, en el de les antífones de l’ordre d’enterrament del foli 18v només té 0,2 cm. És obra d’una mà no molt experta que segurament es dedicava més a es- criure documents que manuscrits. La tinta és de color marró fosc, i les rúbriques són en vermell, generalment oxidat per la humitat que ha so- fert. Les caplletres secundàries són, alternant, en color marró fosc i en vermell. Al cànon de la missa destaquen tres grans inicials fetes també en color marró fosc i en vermell, amb decoració de tipus floral dins la tradició carolíngia que ja presagia les caplletres dels primers manuscrits del canonge Esmemir Quintilià escrits en el segon quart del segle XI, en concret en el sacramentari que per obra del bisbe Oliba, l’any 1038, va escriure per a la consagració de la catedral romànica de Vic.3 Són la P del «Per omnia secula seculorum» del foli 2, el signe VD del «Vere dig- num et iustum» del foli 3 i la T del «Te igitur» del foli 4v. Semblen d’una altra mà quelcom més dotada i experta que la de la lletra del manuscrit. Algunes inicials majors del manuscrit deurien quedar sense dibuixar, perquè la gran O del foli 12, també en marró fosc i en vermell, és un afe- gitó molt poc reeixit, i més aviat barroer. En els marges conserva encara la preinscripció d’algunes rúbriques. Els afegitons i les esmenes del cànon de la missa, dels quals ja hem parlat, i la còpia dels ritus inicials de l’ordre catalanonarbonès del bap- tisme copiats en els marges dels folis 9v -10v, ja són en lletra del segon quart del segle XII, i sembla que són de dues mans diferents. Al foli 15v, que inicialment havia quedat en blanc per la transparèn- cia que presenta, alguns anys després d’escriure el volum, segurament ja al final del segle X, s’hi copià el text de les «Benedictiones» del final de les lectures de les misses dels dissabtes de témpores. La seva lletra és la pròpia dels documents coetanis, i porta notació neumàtica catalana sen- se línies ni claus ni guió final.4 El contingut de la part conservada del sacramentari és aquest: 24 MIQUEL DELS SANTS GROS 3. J. GUDIOL, Catàleg dels llibres manuscrits anteriors al segle XVIII del Museu Episcopal de Vich, Barcelona, 1934, p. 66-68 i figura 11; A. OLIVAR, El Sacramentario de Vich, Ma- drid-Barcelona, 1953, làmines col·locades entre les pàgines CIV-CV de la introducció. 4. J. GARRIGOSA, Els manuscrits musicals a Catalunya fins al segle XII, Lleida, 2003, p. 244- 245 i 327-328. f. 1- 4: Són els bifolis 3r i 4rt de l’interior del quadern. Contenen part de l’ordre de la missa i el cànon fins a la consagració del calze. f. 5- 6: És el bifoli 4rt de l’interior del quadern. Conté les misses de les fèries 4a, 5a, 6a i del dissabte «in XII leccionibus» de la primera setmana de quaresma, i l’inici de la missa del diumenge segon. f. 7- 8: És el bifoli 2n de l’interior del quadern. Conté les misses de les fèries 3a, 4a i 5a de la tercera setmana de quaresma, la fèria 6a i el dissabte de la quarta setmana, i l’inici de la missa del Diu- menge de Passió. f. 9-10: És el 4rt bifoli de l’interior del quadern. Conté part dels textos de la vetlla de pasqua i les oracions d’entrada al catecumenat, la benedicció i imposició de la sal i l’inici dels exorcismes pre- baptismals. Als marges dels folis 9v-10v, conté també, com hem dit, l’inici de l’ordre catalanonarbonès del baptisme afegit al se- gon quart del segle XII. f. 11-12: És el 3r bifoli de l’interior del quadern. Conté part del santoral del mes de gener. f. 13-14: És el segon bifoli de l’interior del quadern. Conté part del comú de sants. f. 15-16: És el 4rt bifoli de l’interior del quadern. Conté les «Orationes pro peccatis» i, al foli 15v, l’afegitó de les «Benedictiones» ante- riorment esmentat. f. 17-18: És el bifoli 2n del quadern. Conté part de les «Orationes vesper- tinales seu matutinales», les oraciones «Ad primam» i «Ad ter- ciam», i part de l’«Ordo infirmi ad finem deducti». DATACIÓ I ESCRIPTORI Com que no hem sabut identificar, en la rica documentació original conservada als arxius osonencs, cap document escrit per la mateixa mà, es fa difícil datar amb precisió aquests fragments en el marc de la sego- na meitat del segle X. Tenint, però, present l’estil i la tècnica de les tres grans inicials del cànon, anteriorment esmentades, sembla lògic col·lo- car-los en l’últim quart del mateix segle, a prop de l’any 1000. En canvi, creiem que no hi ha cap dificultat a considerar-los obra de l’escriptori de la catedral de Vic, entenent aquest com el conjunt de clergues que, en- torn de la catedral de Sant Pere, segurament en les seves cases particu- lars, es dedicaven a copiar manuscrits per a ús de la catedral i de les es- glésies del bisbat. Cal excloure que hagués estat escrit a la mateixa parròquia d’on procedeix, hipòtesi que podria ser avalada per la defi- cient qualitat del pergamí i de la lletra, perquè les caplletres esmentades del cànon, malgrat tot, semblen obra d’un cal·lígraf acostumat a fer-ne. 25ELS FRAGMENTS DEL SACRAMENTARI DE SANT BOI DE LLUÇANÈS L’ORDRE DE LA MISSA —N. 1-14 i 17-18— La part conservada del sacramentari s’inicia amb dues oracions pre- paratòries del sacerdot —n.1-2—, ja conegudes perquè figuren en el pon- tifical de Roda d’Isàvena. Abans, en els dos folis que manquen segura- ment tenien les oracions del revestiment dels ornaments sacerdotals i alguna altra apologia prèvia a l’inici de la celebració eucarística. Després segueix la benedicció del diaca abans de proclamar l’evangeli —n. 3-5—, la benedicció de l’encens —n. 6— i una oració pel moment d’estendre els corporals sobre l’altar —n. 7—, que no hem sabut identificar en les fonts consultades. De fet, és una secreta de tipus romà simplificada que, amb variants, també es troba en el sacramentari de Sant Iscle d’Empordà —n. 15.5 Segueixen les oracions de l’ofertori del pa i del vi —n. 8-14—. Són dues peces per a l’oferiment del pa, dues per a l’oferiment del vi, dues al- tres per a insistir en el tema de l’oferiment, que cal dir després del cant de l’ofertori, i la tradicional admonició «Obsecro vos fratres» dirigida al poble a fi que pregui perquè l’ofrena sigui acceptada per Déu, i que, de fet, substitueix l’antiga fórmula hispanogal·licana d’inici dels díptics.6 Les primeres fórmules de l’oferiment del pa i del vi i la primera de les dues que insisteixen en el tema de l’oferiment, així com la «Obsecro vos fratres», ja són conegudes per altres fonts catalanonarboneses, mentre que els altres textos —n. 9, 11 i 13— semblen inèdits, encara que en les idees i el vocabulari són molt semblants a altres fórmules normals en sa- cramentaris d’aquesta mateixa època. Les dues oracions que el sacerdot ha de recitar durant el cant del «Sanctus» —n. 17-18—, ja són conegudes per altres fonts catalanes. Els fragments no han conservat les apologies que devien acompanyar els ri- tus de la fracció, de l’òscul de pau i de la comunió, però, d’acord amb el que hem vist fins aquí, no devien pas ser molt diferents de les dels sacra- mentaris coetanis conservats. EL CÀNON DE LA MISSA —N. 15-16 i 19-26— És el del Sacramentari Gregorià en la versió dels exemplars d’època carolíngia. Va precedit del títol i de la mateixa rúbrica prèvia que explica l’ordre de la celebració eucarística —n. 15. En el títol manca l’incís que es troba en altres manuscrits i impresos catalans recordant que l’autèn- tic creador del sacramentari hauria estat el papa Gelasi, mentre que el papa Gregori només l’hauria esmenat i reduït. Potser l’interès en tenir 26 MIQUEL DELS SANTS GROS 5. M. S. GROS, «El Sacramentari gironí de Sant Iscle d’Empordà», Miscel·lània Litúrgica Catalana, núm. 11 (2003), p. 83. 6. Sobre aquesta fórmula, vegeu M. S. GROS, «Entorn de l’anomenada ‘Oratio admonitio- nis’ hispana», Revista Catalana de Teologia, núm. 28 (2003), p. 213-222. l’autèntic Sacramentari Gregorià hauria obligat a fer aquest canvi, ja gairebé un segle abans de la reforma gregoriana.7 Això, però, no passa de ser una hipòtesi. En el «Te igitur» —n. 19—, al segle XII, hom va fer aquestes esmenes: supressió del «atque rege nostro» i substitució del «pontifice nostro» pel «antistite nostro». Després se suprimí el «Memento mei queso» —n. 20—, mentre que en el segon memento —n. 21—, en suprimir la frase «fami- liarium, consanguineorum, benefactorum, vel pro quibus orare decrevi vel debitor sum», que no és gregoriana, se substitueix per l’afegitó «at- que omnium fidelium christianorum», que tampoc figura en el sacra- mentari gregorià. Al final també s’afegí l’«Amen». Simultàniament, en el «Communicantes» —n. 22— foren suprimits aquests noms: «Ylarii, Martini, Augustini, Gregorii, Geronimi, Benedic- ti», normals en molts sacramentaris d’època carolíngica. Al final també s’afegí l’«eundem» i l’«Amen». La presència de l’abat fundador de Monte- cassino en la llista no necessàriament permet suggerir que el model del sacramentari s’hagi de cercar en ambients monàstics, perquè sant Benet, des del moment de la reforma monàstica promoguda pel seu homònim Benet d’Aniana, portada a terme entorn de l’any 800, gaudí de gran fama en tota la Narbonesa, i l’arquebisbe Nebridi de Narbona, que en aquests mateixos anys hi introduí la litúrgia romanofranca, era company íntim de Benet d’Aniana i havia estat el fundador de l’abadia benedictina de la Grassa. En el «Quam oblationem» previ a la consagració també hom va fer canvis en el segle XII. S’hi va afegir el mot «omnipotens», que no figura en el sacramentari gregorià, i el «dei» de gairebé el final. Aquest mot sí que és gregorià, i potser mancava al nostre exemplar per oblit del copis- ta. En els textos de la consagració del pa i del vi —n. 25-26— només es transformà el «postquam» en «posteaquam» del text de la consagració del vi, d’acord amb el sacramentari gregorià esmentat. Aquí acaba la part conservada del cànon, i això ens impedeix de saber quins altres can- vis s’hi van fer al segle XII. MISSES DEL TEMPS DE QUARESMA —N. 27-69— D’aquesta part del sacramentari s’ha conservat part d’aquestes mis- ses: les de les fèries 4a, 5a, 6a i del dissabte «in XII leccionibus» de la pri- mera setmana, l’inici de la missa del diumenge segon, les misses de les fèries 3a, 4a i 5a de la tercera setmana, la fèria 6a i el dissabte de la quarta setmana, i l’inici de la missa del Diumenge de Passió. No és molt, però és suficient per a poder veure que aquesta part de l’any litúrgic se- 27ELS FRAGMENTS DEL SACRAMENTARI DE SANT BOI DE LLUÇANÈS 7. Sobre aquest títol, vegeu M. S. GROS, «La liturgie narbonnaise témoin d’un change- ment rapide de rites liturgiques», Liturgie de l’église particulière et liturgie de l’église universelle, Roma, 1975, p. 140-141. gueix molt fidelment el Sacramentari Gregorià. Les misses, però, ja por- ten incorporats, al seu lloc corresponent, els prefacis que Benet d’Aniana col·locà en un libellus especial després del seu cèlebre suplement. A més, al final, les misses compten, excepte les del dissabte i la del divendres de la quarta setmana, amb oracions per a les vespres. Aquests textos són trets d’altres seccions del mateix Sacramentari Gregorià, especialment de les «Orationes pro peccatis» —SGre 840-875— i de les «Orationes cottidianas» —SGre 876-934. Algunes, però, són d’origen gelasià perquè figuren en el Sacramentari de Gellona. Són les peces n. 51 i 56. Som, doncs, davant d’un sacramentari gregorià mixt o amplificat amb ele- ments del suplement de Benet d’Aniana i dels antics sacramentaris gela- sians anomenats del segle VIII. LA VETLLA DE PASQUA I ELS RITUS BAPTISMALS —N. 70-99— Aquesta part del sacramentari comença amb l’oració de després de la quarta lectura de la vetlla de pasqua, i segueix molt fidelment l’ordre de les dotze lectures i oracions tal com es troba en el suplement compost per Benet d’Aniana. L’única variant que s’hi observa és que al final de la vetlla s’ha suprimit l’oració que correspon al text de la lectura del Llibre de Daniel —SGre 1047—, i se l’ha substituït per l’oració següent, que ca- lia dir despres del cant del salm 41. Després vénen les tres oracions previstes en el suplement esmentat per al ritu d’entrada al catecumenat —n. 92-94—, seguides de la bene- dicció de la sal, la seva imposició en la boca de l’infant i l’oració conclu- siva del ritu —n. 95, 97-98—, i l’inici del primer dels exorcismes prebap- tismals —n. 99—, tot això també tret del suplement citat. Al segon quart del segle XII, en voler completar el ritu baptismal, s’hi afegiren les primeres rúbriques de l’ordre baptismal catalanonarbonès, propi de les nostres esglésies, creat a Narbona entorn de l’any 800, en substituir els antics ritus hispànics pels de la tradició litúrgica romano- franca8 —n. 87-81. Les copiaren als marges inferiors dels folis 9v-10, i contenen l’interrogatori inicial en el qual el candidat demana la fe, la tri- ple insuflació, amb la fórmula «Recede inmunde spiritus», el ritu de l’«Effeta», la signació del front i del pit del batejand, amb la fórmula «Accipe signum crucis», i la indicació que després ja s’ha de dir la pri- mera de les oracions d’entrada al catecumenat, amb la rúbrica «Oracio ut supra aspice», referida al text «Omnipotens sempiterne deus» —n. 92. En transcriure aquest extens text, l’hem col·locat al lloc que li pertoca, entre l’última oració de la vetlla i la primera oració d’entrada al catecu- menat. Alhora partiren la mateixa oració en dues parts, formant dos tex- 28 MIQUEL DELS SANTS GROS 8. Sobre aquest ordre, vegeu M. S. GROS, «El antiguo ordo bautismal catalano-narbonen- se», Hispania Sacra, núm. 28 (1975), p. 37-101. tos, afegint al mig la rúbrica que mana agafar la mà de l’infant i fer-lo entrar en l’església, i en el marge esquerre del foli 10v copiaren l’antiga oració del SGre 356 per a beneir la sal —n. 96. Cal admetre que en l’evolució dels nostres sacramentaris, la introducció de tot aquest conjunt de rúbriques més aviat suposa un pas enrere, perquè és precisament a mitjan segle XII quan els sacramentaris s’alliberaren de tots els ritus dels sagraments i sacramentals complementaris que portaven, do- nant així pas a la creació dels ordinaris o rituals sacerdotals independents.9 EL SANTORAL —N. 100-115— De l’extens santoral que segurament el nostre sacramentari tenia, com tots els de la seva època, només queden restes de cinc celebracions. El conjunt s’inicia amb part del prefaci i la postcomunió de la missa de santa Llúcia (13-XII) —n. 100-101—, una missa en honor de sant Ge- rald, el fundador de l’abadia d’Orhlac, a l’Auvèrnia —n. 102-105—, se- guits dels dos primers textos de la missa de sant Julià i sant Hermen (7- I) —n. 106-107. Després hi ha part de la missa de sant Sulpici (17-I), el bisbe de Bourges mort l’any 644; dos textos que semblen formar part de la mateixa celebració d’aquest sant —n. 111-112—, i, en últim lloc, els tres primers textos de la missa de la màrtir romana santa Prisca (18-I). La presència de santa Llúcia al començament mostra que el santoral del sacramentari devia iniciar-se, com el del sacramentari de Sant Feliu de Girona, el dia 6 de desembre, amb la festa de sant Nicolau.10 En el santoral, sorprèn la inserció, entre les misses de santa Llúcia i de sant Julià, de la missa de sant Gerald, que tradicionalment és commemorat el dia 13 d’octubre. Els seus textos formen part del text primitiu, i no són pas un afegitó posterior. Una altra cosa força rara és trobar associats sant Julià i sant Hermen en una mateixa missa el dia 7 de gener, perquè el màrtir romà Hermen té la seva commemoració el dia 28 d’agost. L’oració de sant Agustí —n. 107— que segueix també sembla fora de lloc. Sant Sulpici, per altra banda, és un bisbe que no compta amb missa pròpia en el Sacramen- tari de Ripoll. Una llacuna ens impedeix de saber si figurava en el sacra- mentari de Vic. Dol no poder saber res més d’aquest santoral, que sembla, almenys en les variants anteriorment indicades, moure’s fora del normal. ELS COMUNS DELS SANTS —N. 116-136— La part conservada d’aquesta secció del sacramentari és força reduï- da, i només compta amb textos per a un apòstol —n. 116-118—, per a 29ELS FRAGMENTS DEL SACRAMENTARI DE SANT BOI DE LLUÇANÈS 9. Vegeu nota 1. 10. Vegeu M. S. GROS, «El sacramentari gironí...», p. 70. diversos apòstols —n. 119-125— i per als natalicis d’un màrtir —n. 126- 127—, d’un confessor pontífex —n. 128-133— i d’una verge. Hi man- quen, doncs, els textos per a dos o més màrtirs, per als confessors no bisbes i per a més d’una verge. Les misses d’apòstols tenen en comú tres peces amb el Sacramentari Gelasià de Sant Gal —n. 116, 117 i 120—, mentre que la missa del comú d’apòstols i la d’una verge només tenen en comú amb el Suplement de Benet d’Aniana quatre peces —n. 119, 122, 134 i 135. Això, alhora, sem- bla indicar una certa influència força llunyana d’aquest suplement sobre el nostre sacramentari, i la gran llibertat que tenien els copistes a com- pondre aquesta part del volum, facilitada per la presència en el santoral de tota mena d’oracions i de prefacis als quals només calia suprimir el nom o els noms dels sants per a fer-ne peces del comú. LES «ORATIONES PRO PECCATIS» I LES «ORATIONES COTIDIANAS» —N. 137-159— La part conservada d’aquestes dues seccions, a diferència del santoral i dels seus comuns, segueix força fidelment els llocs corresponents del Sacramentari Gregorià. El més important que la primera secció té és, en el foli 15v, que inicialment havia quedat en blanc a causa de la trans- parència del pergamí, el text d’una de les oracions matutinals del suple- ment de Benet d’Aniana —n. 145— i el text de les «Benedictiones» (Dn 3,52-56) amb notació musical catalana, ambdós escrits en el tipus de lle- tra propi dels documents, segurament ja del final del segle X. La versió d’aquest text sembla pròpia del bisbat de Vic, perquè es troba igual en el missal de Vic imprès l’any 1496, foli VIIv,11 només amb el canvi d’ordre de dos versets, i amb l’afegitó final del verset «Benedictus es domine deus patrum nostrorum». LES «ORATIONES VESPERTINALES SEU MATUTINALES», LES ORACIONS PER A LES HORES MENORS I L’«ORDO INFIRMI AD FINEM DEDUCTI» —N. 160-177— El foli 17 només ha conservat algunes de les oracions sacerdotals del Sacramentari Gregorià per al final de les vespres i de les matines —n. 160- 168. Com que la sèrie passa de l’oració del SGre 956 a la SGre 962, a la SGre 964 i, després d’una petita llacuna, a la SGre 978, cal pensar que el copista del sacramentari o el del seu model optà per fer-ne una seleccio. Més interès tenen les tres oracions que segueixen per al final de l’hora de prima —n. 169-171—, i l’inici d’una altra oració per al final de l’hora 30 MIQUEL DELS SANTS GROS 11. Missale Vicense 1496, edició facsimilar reduïda a cura de Francesc Xavier Altés i Aguiló, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2001, BLC 3. terça —n. 172. Dues d’aquestes oracions —n. 171-172— ja es troben en el Sacramentari Gelasià de Gellona —n. 2120 i 2122, respectivament—, mentre que altres dues —n. 169 i 171— figuren en els breviaris de Vic, en concret en el breviari imprès a Lió l’any 1557.12 Sorprèn la persistèn- cia de l’ús d’aquests textos en els llibres litúrgics osonencs. Per últim, el sacramentari, segurament ja al final, també portava l’or- dre d’enterrament ja conegut per altres fonts litúrgiques catalanes, com són el sacramentari de Vic de l’any 1038,13 i el pontificel de Vic del segon quart del segle XII.14 La part conservada comença amb el final de l’oració «Deus cui omnia vivunt» —n. 173— d’abans del trasllat del cos del di- funt des de l’església fins al sepulcre, el cant de l’antífona «In paradiso» —n. 174—, seguida de les oracions «Obsecramus misericordiam tuam» i «Deus apud quem» —n. 175-176—, i l’«Oremus» de l’oració «Deus vita viventium» que precedeix la benedicció del sepulcre i la col·locació de les despulles mortals en el seu interior. Aquest fragment pertany a l’or- dre catalanonarbonès d’assistència als malalts i d’enterrament dels di- funts, que encara no ha estat objecte de l’estudi monogràfic que es me- reix. Els sacramentaris de Vic i de Ripoll també porten aquest mateix ordre cap al final del volum. NORMES D’EDICIÓ En la transcripció del text hem cercat la màxima fidelitat al manus- crit, conservant totes les grafies, fins les que són evidentment errònies. Publiquem íntegres tots els textos de l’ordre de la missa i de la part con- servada del cànon, mentre que de les altres peces només hem transcrit íntegrament les no identificades en les fonts que tot seguit indiquem. De les ja conegudes només donem l’inici, i indiquem la font litúrgica on el lector les trobarà íntegres. Utilitzem els signes <> per indicar els afegitons que fem al text a fi de fer-lo més intel·ligible, mentre que les nombroses llacunes que els frag- ments presenten van assenyalades entre parèntesis quadrats [ ]. Els sig- nes  serveixen per a indicar els afegitons fets al manuscrit posterior- ment. Els anteriorment esmentats del segle XII, a més, per a fer-los més evidents, son en lletra de tipus negreta. Els signes {} indiquen el que cal suprimir del text. Les sigles emprades són aquestes: BVic 1557 Breviarium Vicensis Ecclesiae, Lió, 1557. Utilitzem l’exem- plar de la Biblioteca Episcopal de Vic. Secció Hemeroteca. 31ELS FRAGMENTS DEL SACRAMENTARI DE SANT BOI DE LLUÇANÈS 12. Breviarium Vicensis Ecclesiae, Lió, 1557, folis 13 i 62. 13. A. OLIVAR, El Sacramentario de Vic, n. 1460-1573. 14. M. S. GROS, «El pontifical de Vic (Vic, Arx. Cap., ms. 104 (CV)», Miscel·lània Litúrgica Catalana, núm. 12 (2004), p. 101-238, n. 611-737. MisVic 1496 Missale Vicense 1496, edició facsimilar reduïda a cura de Francesc Xavier Altés i Aguiló, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2001, BLC 3. MPar M. S. GROS, «El Missale Parvum de Vich», Hispania Sacra, núm. 21 (1968), p. 313-377. PRod J. R. BARRIGA, El sacramentari, ritual i pontifical de Roda (Cod. 16 de l’Arxiu de la Catedral de Lleida, c. 1000), Barce- lona, 1975. Citem les pàgines d’aquesta edició. PVic M. S. GROS, «El pontifical de Vic (Vic, Arx. Cap., ms. 104(CV)», Miscel·lània Litúrgica Catalana, núm. XII (2004), p. 101-238. RGra M. S. GROS, «El antiguo ordo bautismal catalano-narbo- nense», Hispania Sacra, núm. 28 (1975), p. 37-101. Citem l’edició de les pàgines 80-81 d’aquest article. SGel L. C. MOHLBERG, Liber Sacramentorum Romanae Aecclesiae ordinis anni circuli, Roma, 1960. SGell A. DUMAS; J. DESHUSSES, Liber Sacramentorum Gellonensis, Turnholt, 1981, CCL 159-159A. SGre, SupG J. DESHUSSES, Le Sacramentaire Grégorien, Friburg (Suïs- sa), 1971. La primera sigla indica les peces de la part pri- mitiva del sacramentari, mentre que la segona sigla ser- veix per a assenyalar les peces que pertanyen als seus suplements. Les que porten un asterisc es troben a les pà- gines 687-718. SVic A. OLIVAR, El Sacramentario de Vich, Barcelona, 1953. 32 MIQUEL DELS SANTS GROS 15 .......................................................... ORACIO SACERDOTIS ANTE ALTARE 1 Veniam peto a te, domine Ihesu Christe, coram sanctis angelis atque ar- changelis tuis, cum omni agmine celi et omnibus sanctis apostolis, martiri- bus, confessoribus, virginibus et monachis, pro peccatis meis, quia iniuste ego iniquitatem feci. Ego peccavi ore, corde, opere. Ego omnibus miser in- quinatus sum vitiis, ideo veniam peto quia crimina cognosco, penitet me male egisse. Dignemini pro] /f. 1/ me orare sancti dei ut dominus donet mihi indulgenciam de omnibus peccatis meis. Amen. (PRod 304) ORACIO SANCTI BASILII 2 Repleatur hos meum laudem ut hymnum dict glorie tue. Domine deus qui creasti nos et adduxisti nos in vitam hanc. Respice domine Ihesu Christe deus noster hec de sancto abitaculo tuo et veni ad sanctificandum nos qui sursum Patri consedes, et hic nobis invisibiliter quo es dignare potenti ma- nu tua tradere nos et per nos omni populo sancta sanctis (sic). (PRod 303) ORACIO AD DIACONO 3 Munda cor et corpus meum hac labia mea, omnipotens deus, qui labia pro- pheta Isaiae calculo mundasti ignito, ita me tua gratissima miseracione dig- naris mundare ut sanctum evangelium digne valeam nunciare. (PRod 306) 4 Postea convertat se contra presbitero, et dicat: Domine, iube benedicere. 5 Dominus sit in hore tuo et in corde tuo et in labiis tuis ad adnunciandum sanctum evangelium, et benedicat nobis. (PRod 306) ORACIO SUPER INCENSUM 6 Domine deus noster qui suscepisti munera Habel, Noae et Abraam, sacrifi- cium Aaron, Samuel, Zacharie et omnium sanctorum tuorum incensum, sic de manibus nostris peccatoribus suscipere digneris incensum istud in hodorem suavitatis, in remissione peccatorum nostrorum et in remissio- nem populi tui. Amen. (PRod 307) ORACIO QUANDO CORPORALE EXPANDIT 7 In tuo conspectu quesumus domine hec nostra munera tibi sint placita ut nos tibi /f. 1v/ placere valeamus in perpetuum. Per. (SGel 1306) AD HOSTIAM YMOLANDAM 8 Grata tibi sit domine hec oblatio quam tibi offerimus pro nostra delicta et pro ecclesia tua sancta catolica. (MPar 4) 33ELS FRAGMENTS DEL SACRAMENTARI DE SANT BOI DE LLUÇANÈS 15. El títol del sacramentari es troba en el començament del cànon, com en el Sacramen- tari Gregorià, n. 15 de la present edició. Malgrat tot, li hem posat aquest títol davant de l’ordre de la missa perquè el lector conegui alhora la seva tipologia litúrgica i el seu lloc de procedència. Al quadern li manquen els dos primers folis. És molt possible que el text de l’ordre de la missa s’iniciés al revers del primer foli, i que contingués les ora- cions de revestiment dels ornaments sagrats, junt amb altres apologies sacerdotals. ORACIO SUPER OBLATA 9 Suscipe clementissime pater hac piissime deus hanc oblacionem de mani- bus meis licet diversorum scelerum contaminacionibus sordidatis, tua ta- men misericordia, qui auctor et amator mundicie et abluendis, quam pro peccatis et offensionibus atque cotidianis excessibus meis vel neglegenciis, et pro cuncto populo christiano, et per eum sit tibi meum votum, qui filio suo unigenito pro nobis obtulit in sacrificium. Per eundem. AD CALICEM 10 Offerimus tibi domine sanguinem Christi filii tui, deprecamur clemenciam tuam ut ante conspectu divine maiestatis tuae cum hodore suavitatis as- cendat. (PRod 308) ALIA 11 Accepta sit tibi munera hec et sanguis quem tibi offerimus in honore nomi- nis tui vel pro me indigno peccatore, quia dignus non sum assistere ante sanctum altare tuum, quia peccavi quorum te et quorum angelis tuis, sed tribue mihi facere volumptatem tuam omnibus vite mee, domine deus noster, si tibi est beneplacitum. Qui vivis et regnas. ORACIO POST OFFERENDA16 12 Deus qui te precipis a peccatoribus exorari, tibique sacrificium contriti cor- dis offerri, hoc sacrificium quod ego indignus famulus tuus, confisus de tua misericordia, tue in/f. 2/mense pietate offerre presumo, acceptare dig- nare ut ipsa tibi hostia et sacrificium esse merear propiciatus concede, quo per ministerii huius exibicionem peccatorum omnium percipiam remissio- nem mihique et omnibus pro quibus tibi offertur tua misericordissimam propiciationem. Salvator mundi salvam (sic), qui vi (PRod 308) ALIA 13 Offerentem tibi me domine tuo semper nomine glorifico et vota mea susci- pias, et omnia peccata mea dimittas, et benedicere digneris corpus et san- guinem istud +. QUANDO SE CONVERTIT AD POPULUM 14 Obsecro vos fratres ut oretis pro statu sancte dei eclesie et pro me indigno et fragili peccatori, ut omnipotens deus placide hac benigne sacrificium nostre humilitatis dignetur suscipere. Amen. (MPar 7) IN NOMINE DOMINI IHEUS CHRISTI INCIPIT LIBER SACRAMENTORUM DE TOTO CIRCULO ANNI A SANCTO GREGORIO PAPA EDITUS (SGre 1) QUALITER MISSA ROMANA ECCLESIA CELEBRATUR 15 Hoc est, inprimis introitus qualis fuerit statutis temporibus, sive diebus festis seu cotidianis. Deinde Kirrieleison. Item dicitur Gloria in excelsis deo, si ae- piscopus fuerit, tantummodo die dominico sive diebus festis. A presbiteris 34 MIQUEL DELS SANTS GROS 16. L’«Offerenda» és el cant d’ofertori. Vegeu J. JANINI, Manuscritos litúrgicos de las biblio- tecas de España, II: Aragón, Cataluña y Valencia, Burgos, 1980, p. 386. autem minime dicatur, nisi solo in Pasca. Quando vero letania agitur, neque Gloria in excelsis, neque Alleluia canitur. Postmodum dicitur oratio, deinde sequitur aepistolis, item gradalis seu Alleluia. Postmodum /f. 2v/ legitur evan- gelium. Deinde offertorium. Et dicitur oracio super oblata, quam completa, dicat sacerdos excelsa voce: (SGre 2) 16 Per omnia secula seculorum. RP. Amen. Dominus vobiscum. RP. Et cum spiritu tuo. Gratias agamus domino deo nostro. RP. Dignum et iustum est. /f. 3/ Vere dignum et iustum est, aequum et salutare, nos tibi semper et ubique gracias agere, domine sancte pater omnipotens aeterne deus, per Christum dominum nostrum. Per quem magestatem tuam laudant angeli, adorant dominaciones, tremunt potestates, celi celorumque virtutes hac bea seraphin, socia exultacione concelebrant, [c]um quibus et nostras voces ut admitti iubeas deprecamur suplici confessione dicentes: Sanctus, sanctus, sanctus dominus deus sabaoth. Pleni sunt celi et terra gloria tua. Ossanna in excelsis. Benedictus qui venit in nomine domini. Ossanna in excelsis. (SGre 3) ORACIO DUM SANCTUS CANITUR 17 Deus qui non mortem sed penitenciam desideras peccatorum, me miserum fragilemque peccatorum, a tua non repellas pietate, neque aspicias a pec- cata et scelera mea et inmundicias turpesque cogitaciones /f. 3v/ meas, qui- bus flebiliter a tua disiungor voluntate, sed ad tua misericordia et ad fidem devocionemque eorum qui per me peccatorem tuam expectant misericor- dia. Et quia me indignum inter te et populum tuum fieri voluisti, fac me ta- lem ut digne possim tuam exorare misericordiam pro me et pro eodem po- pulo tuo, et adiunge voces nostras vocibus sanctorum angelorum tuorum, ut sicut illi te laudant incessabiliter et infatigabiliter in eterna beatitudine, ita quoque eorum in conventu te mereamur laudare inculpabiliter in hac peregrinacione. Per. (MPar 1) ALIA 18 Apperi domine os meum ad benedicendum nomen tuum, mundaque cor meum ab omnibus variis et nequissimis cogitacionibus, ut exaudire merear de- precans pro populo tuo quem elegisti tibi. Te prestante rex regum. (PVic 442) 19 Te igitur clementissime pater, per Ihesum Christum filium tuum dominum nostrum, suplices rogamus et petimus ut accepta habeas et benedicas hec dona +, hec munera, hec sancta sacrificia illibata, in primis que tibi offeri- mus pro ecclesia tua sancta catholica, quam pacificare, custodire, aduna- /f. 4/re et regere dignari toto orbe terra[rum una] cum famulo tuo papa nostro, {atque rege nostro}, et {pontifice nostro} antistite nostro ille, et omnibus ordod[oxis (sic) atque] catholice et apostolice fidaei cultoribus. (SGre 5) 20 {Memento mei queso domine et miserere, e[t licet ad ce]lebranda sacrificia semper inveniar [indignus], si recedo tamen vereor de inobediencia [con- demna]ri. Pro qua re ego, pietate paterna atq[ue placibile] vultu, ut cordis mei interiora purgare [digneris pre]cor, licet enim culpabilis existo, mea tam[en in omnibus] tibi sint misteria consecrata. Per Christum dominum [nostrum].} (MPar 12) 35ELS FRAGMENTS DEL SACRAMENTARI DE SANT BOI DE LLUÇANÈS 21 Memento domine famulorum famularumque tua[rum], {familiarium, con- sanguineorum, benefact[orum] vel pro quibus orare decrevi vel debitor [sum} et omnium] circumadstancium atque omnium fidelium christia- norum quorum tibi fides cognita [est et nota] devocio, pro quibus tibi offerimus vel qui t[ibi offerunt h]oc sacrificium laudis, pro se suisque omn[ibus, pro redempti]one animarum suarum, pro spe salutis et [incolu- mita]tis sue, tibique reddunt vota sua, eterno d[eo vivo et] vero. Amen. (SGre 6) 22 Comunicantes et memoria[m veneran]tes, in primis gloriose semper virgi- nis Marie [genitricis dei] et domini nostri Ihesu Christi, sed et beatorum apostolo[rum et mar]tirum tuorum, Petri, Pauli, Andree, [Iacobi], Ioannis, Tome, Iacobi, Filippi, Ba[rtholomei], Mathei, Simonis et Taddei, Lini, C[leti, Clementis, /f. 4v/ Xisti, Corn]elii, Cipriani, Laurencii, Crisogoni, [Ioannes] et Pauli, Cosme et Damiani, Ylarii, Mar[tini, Aug]ustini, Grego- rii, Geronimi, Benedicti, [et omnium san]ctorum tuorum quorum meritis precibusque [concedas] ut in omnibus proteccionis tue muniamur [auxi- lio]. Per eundem Christum dominum nostrum. Amen. (SGre 7) 23 [Hanc igi]tur oblacionem servitutis nostre sed et cunc[te fami]lie tue, que- sumus domine ut placatus acci[pias diesqu]e nostros in tua pace disponas, atque ab [eterna damnac]ione nos eripi, et in electorum tuo[rum iubeas] grege numerari. Per Christum dominum nostrum. (SGre 8) 24 [Quan oblaci]onem tu deus omnipotens in omnibus quesumus benedic- tam +, [adscriptam +], ratam +, racionabilem, acceptabilem[que facere] digneris, ut nobis corpus + et sanguis + [fiat dilect]issimi filii tui domini dei nostri Ihesu Christi. (SGre 9) 25 Qui [pridie quam] pateretur, accepit panem in sanctas hac ve[nerabiles] ma- nus suas, elevatis occulis in celum [ad te deum pa]trem suum omnipotentem, tibi gratias ag[ens, benedixit, fregit, dedit discipulis suis dicens: Accip[ite et mand]ucate ex hoc omnes, hoc est enim corpus [meum]. (SGre 10) 26 [Sim]ili modo posteaquam cenatum est, acci[piens et hu]nc preclarum calicem in sanctas hac ve[nerabiles m]anus suas, item tibi gratias agens, bene[dixit + deditque] discipulis suis dicens: Accepite et bibi[te ex hoc om]nes, hic est enim calix sanguinis mei [novi et... (SGre 10) ..........................................................17 IN QUADRAGESIMA... .......................................................... FERIA IIII AD SANCTAM MARIAM MAIOREM .......................................................... 27 ALIA. Devocionem populi tui domine quesumus...ut] /f. 5/ qui per abstinen- ciam... (SGre 180) 28 [SACRA.] Hostias tibi domine placacionis offerimus... (SGre 181) 29 PREFACIO. VD eterne deus. Qui alimentum corporis humani... (SGre 1550) 30 POST COM. Tui domine percepcio sacramenti et ad nostras... (SGre 182) 31 SUPER POPULUM. Mentes nostras quesumus domine lumine tuo... (SGre 183) 36 MIQUEL DELS SANTS GROS 17. És impossible calcular quants folis manquen en aquest lloc. Aquests folis contenien la resta del cànon i els ritus de comunió; les dominiques i fèries d’advent, si el sacramen- tari no les portava al final de les misses de després de la Pentecosta; totes les celebra- cions nadalenques, des de la vigília de Nadal fins a l’Epifania; les dominiques de Sep- tuagèsima, Sexagèsima i Quinquagèsima, i les fèries de l’inici de la Quaresma, des del Dimecres de Cendra fins a la quarta fèria de la primera setmana de Quaresma. 32 AD VESPEROS. Tuere domine populum tuum ab omnibus... nocebit [ad- versitas... (SGre 165) .......................................................... FERIA V AD SANCTUM LAURENCIUM IN FORMONSUM .......................................................... 33 PREFACIO. VD eterne deus.] /f. 5v/ Quia competentur atque sa[lubriter re- ligi]osa... (SupG 1551) 34 POST COM. Tuorum nos domine largitate donorum et temporalibus... (SGre 186) 35 SUPER POPULUM. Da quesumus domine populis cristianis... (SGre 187) 36 A VESPEROS. Gratie tue quesumus domine suplicibus tuis tribue... (SGre 877) FERIA VI AD APOSTOLOS 37 Esto domine propicius plebi tue et quam tibi facis aessae devotam... (SGre 188) 38 SACRA. Suscipe quesumus domine nostris oblata serviciis et tua [potius... (SGre 189) .......................................................... 39 POST COM.] /f. 6/ Per huius domine operacionem misterii et vicia... (SGre 190) 40 SUPER POPULUM. Exaudi nos et misericors deus et mentibus... (SGre 191) 41 AD VESPE[ROS]. Conserva quesumus domine populum tuum et ab omni- bus... (SGre 844) SABBATO IN XII LECCIONIBUS 42 Populum tuum domine quesumus propicius respice atque ab eo... (SGre 192) 43 ALIA. Deus qui nos in tantis periculos constitutos pro humana... (SGre 193) 44 ALIA. Protector noster aspice deus et qui malorum nostrorum... mente fa- mulemur. Per. (SGre 194) [......................................................... 45 SACRA.] /f. 6v/ Presentibus sacrificiis domine ieiunia nostra sanctifica... (SGre 200) 46 PREFACIO. VD eterne deus. Illuminator et redemptor animarum... (SupG 1553) 47 POST COM. Sanctificacionibus tuis omnipotens deus et vitia nostra... (SGre 201) 48 SUPER POPULUM. Ab omnibus nos quesumus domine peccatis propicia- tus... (SGre 846) DOMINICA VACA 49 Deus qui conspicis omni nos virtute destitui interius... et a pra[vis cogita- tionibus... (SGre 202) ..........................................................18 37ELS FRAGMENTS DEL SACRAMENTARI DE SANT BOI DE LLUÇANÈS 18. Manquen quatre folis que contenien els altres textos de la «Dominica vacat», totes les misses de la segona setmana de Quaresma i els del dilluns i part del dimarts de la ter- cera setmana. DIE DOMINICA AD SANCTUM LAURENTIUM FORIS MURUM .......................................................... FERIA III AD SANCTAM PUDENTIANAM /f. 7/ ................................................... 50 SUPER POPULUM.] Tua nos domine protectione defende et ab omni sem- per iniquitate... (SGre 239) 51 [AD VESPEROS?] Concede misericors deus ut devotus tibi populus semper existat... (SGell 828) [FERIA IIII AD SANCTUM SYXTUM] 52 Presta nobis quesumus domine ut salutaribus ieiuniis eruditi... (SGre 240) 53 [PREFACIO.] VD eterne deus. Tuamque misericordiam suppliciter exorare et ieiuniorum... (SupG 1564) 54 [POST COM.] Sanctificet nos domine quas pasti sumus mensa celestis... (SGre 242) 55 [SUPER POPULUM.] Concede quesumus omnipotens deus ut qui protec- tionis tue gratiam [querimus... (SGre 243) 56 AD VESPEROS. Defende domine familiam tuam et toto tibi corde... tuere formidine] /f. 7v/ nec bona tua... (SGell 425) FERIA V 57 Magnificet te domine sanctorum tuorum Cosme et Damiani beata... (SGre 244) 58 SACRA. In tuorum domine pretiosa morte iustorum sacrificium... (SGr 245) 59 PREFACIO. VD eterne deus. Et tuam immensam clemenciam supplici to- to... (SupG 1565) 60 POST COM. Sit nobis domine sacramenti tui certa salvatio que cum beato- rum tuorum [Cosme et Damiani... (SGre 246) .......................................................... DIE DOMINICO AD IERUSALEM ..........................................................19 FERIA VI AD SANCTUM EUSEBIUM .......................................................... 61 PREFACIO. VD per Christum dominum nostrum. Qui est dies eternus... claritas sempiterna.] /f. 8/ Qui sic sequaces suos in luce... (SupG 1573) 62 POST COM. Hec nos quesumus domine participatio sacramenti et pro- piis... (SGre 279) 63 SUPER POPULUM. Da quesumus omnipotens deus ut qui infirmitatis nos- tre conscii de tua virtute [confidimus... (SGre 280) SABBATO AD SANCTUM LAURENTIUM FORIS MURUM] 64 Fiat domine quesumus per [gratiam] tuam fructuo[sus nostre] devotionis affectus quia tunc nobis [proderunt suscepta... (SGre 281) .......................................................... 38 MIQUEL DELS SANTS GROS 19. Els quatre folis que manquen contenien els textos del divendres i del dissabte de la tercera setmana de Quaresma, del quart diumenge, i les fèries de la seva setmana fins al divendres següent només conservat en part. 65 PREFACIO. VD eterne deus. Misericordie dator] /f. 8v/ et tocius bonitatis auctor... (SupG 1574) 66 [POST COM.] Tua nos quesumus domine sancta purificent et operationis... (SGre 283) 67 [SUPER POPULUM.] Deus qui sperantibus in te misereri pocius eligis... (SGre 284) [DIE DOMINICA DE PASSIONE AD SANCTUM PETRUM] 68 Quesumus omnipotens deus familiam tuam propicius respice... (SGre 285) 69 [SACRA.] Hec munera domine [quesumus et] vincula... dona conci[lient. Per. (SGre 286) ..........................................................20 SABBATO SANCTO .......................................................... 70 OR.] /f. 9/ Deus cuius antiqua etiam [nostris] seculis coruscare sentimus... (SupG 1031) 71 V. Hec est ereditas. (SupG 1032) 72 Omnipotens sempiterne deus multiplica in honore nominis tui... (SupG 1033) 73 Audi Israhel. (SupG 1034) 74 Deus qui ecclesiam tuam semper gentium vocacionem multiplicas... (SupG 1035) 75 Facta est super. (SupG 1036) 76 Deus qui nos ad celebrandum pascale sacramentum... (SupG 1037) 77 Apprenderunt. (SupG 1038) 78 Deus qui in omnibus ecclesie tue filiis sanctorum prophetarum... /f. 9v/... (SupG 1039) 79 Dixit dominus ad Moisen. (SupG 1040) 80 Omnipotens sempiterne deus qui in omnium operum tuorum... (SupG 1041) 81 De Iona. Factum est verbum. (SupG 1042) 82 Deus qui diversitate omnium gencium in confessione tui nominis... (SupG 1043) 83 De Scripsit Moises. (SupG 1044) 84 Deus celsitudo luminum et fortitudo rector qui per sanctum... (SupG 1045) 85 (SupG 1046) 86 OR. DE NABUGODONOSOR. Omnipotens sempiterne deus respice propi- cius ad devocione populi tui... /f. 10/... (SupG 1048) 21 87 Ante fores ecclesie interroget sacerdos : Quo nomine vocatur? R[P. Ille. 39ELS FRAGMENTS DEL SACRAMENTARI DE SANT BOI DE LLUÇANÈS 20. Ací almenys manquen dos quaderns que contenien totes les altres fèries de Quaresma, el Diumenge de Rams, les tres primeres fèries de la Setmana Santa, tots els ritus del Dijous i del Divendres Sant, així com la primera part de la vetlla pasqual. 21. Tal com hem indicat en la introducció, tots aquests textos de l’ordre baptismal catala- nonarbonès foren afegits en els marges inferiors dels folis 9v-10, al segon quart del se- gle XII. Quid petis? RP. Fides.] Fides quid prestat tibi´ Vitam eternam. Et dicit sacerdos: Hec est vita eterna ut cognoscas unum et verum deum, et quem missi[t Ihesum Christum, qui cum Patre et Spiritu Sancto vivit et regnat in secula seculoum. Amen. (RGra f. 125) 88 Tunc suffl]et ter in vultu infantis dicat: Recede inmunde spiritus in sancte Trinitatis nomine ab ohc dei plasmate. (RGra f. 125) 89 Mitat sacerdos digitum in au[res infantis et ponat de saliva sua in ore et in naribus eius dicens: Effeta quod] est adaperire in odorem suavi- tatis. Tu autem effugare diabole, apropinquavit enim iudicium dei. (RGra f. 125) 90 Postea faciat signum + cum police [in fronte et in pectore dicens Accipe sing]num crucis Christi tam in fronte + quam in corde +, summe fi- dem celestium preceptorem. Talem te exibe moribus ut templum [dei effici merearis. Qui vivit cum Patre] in unitate Spiritus Sancti deus, per omnia. (RGra f. 125v) 91 Oracio ut supra aspice. (Cf. n. 92) ORACIO AD CATICUMINUM FACIENDUM 92 Omnipotens sempiterne deus pater domini nostri Ihesu Christi respicere digneris... quibus fuerat conligatus. Tunc aprehendat manu infantis et mitat in ecclesia. Aperi ei [domi]ne... (SupG 1065) 93 ALIA. Preces nostras quesumus domine clementer exaudi et hunc elec- tum... (SGre 1066) 94 ALIA. Deus qui humano ieneris ita es conditor ut scis eciam reformator... /f. 10v/... (SupG 1067) BENEDICCIO SALIS 95 Exorzizo te creatura salis in nomine dei Patris omnipotentis et in caritate... (SupG 1068) 96 Benedic omnipotens deus hanc creaturam salis tua benedictione ce- lesti...22 (SGre 356) 97 Hanc oracio expleta, haccipit sal sacerdos et ponat in ore infantis et dicat: Haccipe sal sapienciae propiciatus in vitam eternam. (SupG 1069) 98 Deus patrum nostrorum deus universe conditor veritatis, te supplices... (SupG 1070) 99 Iterum facia crucem in fronte et dicat hac oracio super eum: Deus Abra- ham, deus Isahac, deus Iacob, deus qui mon[te Sinai... (SupG 1071) ..........................................................23 40 MIQUEL DELS SANTS GROS 22. Oració afegida al marge esquerre del foli 10v, al segon quart del segle XII. 23. És impossible calcular quants folis manquen en aquesta llacuna, els quals devien con- tenir la resta dels ritus baptismals i de la celebració de la vetlla pasqual, així com la missa del dia de Pasqua, les de la seva octava, les del temps pasqual fins a la Pente- costa, les dels diumenges de després de la Pentecosta i les del temps d’advent, si és que no les portava abans de la vigília de Nadal. IN NATALE SANCTE LUCIE VIRGINIS .......................................................... 100 PREFACIO.] /f. 11/ Vd eterne deus. Et te in [be]ate Lu[cie] natalicia cele- brando, [lau]dare, benedicere et predicare. Qu[am tan]to munere subli- masti... (SVic 747) 101 POST COM. Saciasti domine familiam tuam muneribus sacris... (SVic 748) 102 Adesto domine supplicacionibus nostris omnipotens deus et interveniente pro nobis beato electo tuo Gerallo et quidquic [...] eius beneficia poscimus perpetue eius sencia[mus] auxili[um. Per.] 103 SACRA. Sacrificium omnipotens deus dignanter intende quem in onorem be- atissimi electi tui Geralli tibi offerimus per hec [...] mundare mereamur. Per. 104 PREFACIO. VD... egre/f. 11v/gius Ge[r]allus sociatus exultet [...] iugiter venera- cione coronatus [...ga]udia ita pro nobis intercesor haccedat [in] celis. Pro cuius amore famulemur in [te]rris et tunc eius patrocinio gubernati [m]ereamur ita et ad celestia regna cum Christo aiuvante eius interventum pervenire valeamus. 105 POST COM. Gracias tibi agimus domine deus omnipotens qui nos [pa- tro?]cini dapibus comulamus et intervenientem [pro] nobis beato electo tuo Gerallo cunctorum [per] cipere mereamur veniam peccatorum. Per. 106 Deus qui beatos Iulianum et Ermen martires tuos virtute constancie... (SGre 671) 107 ALIA. Adesto domine suplicacionibus nostris omnipotens deus et qui[b]us fiduciam... intercedente beato Augusti[no... (SGell 1393) ..........................................................24 XVI KALENDAS FEBRUARII NATALE SANCTI SUPLICII EPISCOPI .......................................................... 108 SACRA. ...] /f. 12/ confidente, ut quis eius gloria devota congaudet ipsius interventum consocietur et meritis. Per. 109 PREFACIO. VD eterne deus. Cuius amore beatus Suplicius in fundamento suarum virtutum continencie decus conlocare decrevit. Quique eum tantis munerum pro rogativis donavi sui catolica mater ecclesia inter primos sa- cerdotes sue dignitatis hunc se abere gaudeat sacerdotem quipe in tantum religionis exasit ardorem. Ut per eum soliditatem mortem non cunctaretur subire si carnificum tempore eum obtigiset floruiset. Ne tamen martirii privatus esse munere qui iugitur agozinare contra vicis studivit mundi vic- toriosisima coltacione (sic). Itaque illius meritis nos cuius requie celebra- mus ita nunc flagitamus muniri. Ut eiusdem Christi tui facie [nos? per]du- cet prevideamus sine confusione. Per quem. 110 POST COM. Purificet nos domine qua pasti sumus mensa celestia beato pontifice tuo [Suplicio... (SGre 242?) .......................................................... 111 ALIA. Sacris altaribus domine...? cele]/f. 12v/brata sunt [...] in salute nobis prevenire deposcat. Per. (SGell 1234?) 41ELS FRAGMENTS DEL SACRAMENTARI DE SANT BOI DE LLUÇANÈS 24. Manquen dos folis que devien contenir els textos de les misses de sant Hilari de Poi- tieu (13-I), «Felicis in Pincis» (14-I), i del papa sant Marcel (16-I), potser entre d’altres. 112 ALIA. Indulgencia tua deus quantum nobis pa[tonum] ad munimentum donasti preveniat [nos] et sequatur [...] non susceptam eius nobis merita sufragatur. Per. VX KALENDAS FREBUARII NATALE SANCTE PRISCE 113 Da quesumus omnipotens deus ut qui beate Prisce martiris... (SGre 105) 114 SACRA. Hostia hec domine quesumus quam in sanctorum tuorum... (SGre 106) 115 PREFACIO. VD eterne deus. Qui beata virgo pariterque martiris Prisca et diligendo... sustinere temptame[nta quam... (SupG 1717) ..........................................................25 IN NATALE UNIUS APOSTOLI .......................................................... 116 POST COM.] /f. 13/ [B]eati apostoli tui ille domine quesumus intercesione nos adiuva... (SGre 377*) 117 [ALIA.] Adiuvet familiam tuam quesumus tibi domine suplicantem vene- randus apostolus... (SGre 378*) 118 [ALIA.] Adesto plebi tue sanctificator et custus ut apostoli ille munita presi- diis et conversacione tibi placeat et secura deserviat. Per. IN PLURI[MORUM APOSTOLORUM] 119 Deus qui nos annua apostolorum tuorum illi psolemnitate letificas presta... (SupG 1224) 120 SACRA. Respice domine quesumus munera nostra in sanctorum tuorum in comemoracionum defferimus ut corum tibi grata sunt corum nobis intercessione sunt salubra. Per. (SGre 372*) 121 PREFACIO. VD eterne deus. Qui ecclesiam tuam apostolica soliditate fir- masti... quorum passionis /f. 13v/ [hodie festum... exemplis] muniamur et precibus... (SupG 1608) 122 POST COM. Quesumus omnipotens deus salutaribus repleti misteriis ut corum... (SupG 1226) 123 ALIA. Da nobis quesumus domine deus noster beatos apostolis tuis inter- cessoribus... (SGre 774) 124 [ALIA.] Exaudi domine populum tuum cum sanctis apostolis tuis patroci- nio... (SGre 777) 125 [ALIA.] Exaudi nos deus salutaris noster et apostolorum tuorum nos tue- re... (SGre 601) [IN NATALE UNIUS MARTIRIS] 126 Deus qui beati martiris tui ille annua psollemnitate letificas concede propi- sius ut cum [...] colimus eciam hacciones imitemur. Per. 127 SACRA. Hostias tibi domini martiris tui ille dicatas meritis benignus essu- me et ad perpetuum nobis tribue pervenire subsidium. Per. ..........................................................26 42 MIQUEL DELS SANTS GROS 25. És impossible de calcular quants folis manquen en aquesta llacuna. Devien contenir les misses de la resta del santoral, segurament fins a la celebració de la festa de sant Nicolau (6-XII), i l’inici de la missa del comú d’apòstols. 26. Els quatre folis que manquen devien contenir els textos per a altres misses de màrtirs, en singular i en plural, i per als confessors no pontífexs. IN NATALE UNIUS CONFESSORIS PONTIFICIS 128 /f. 14/ [............] per [............] 129 [ALIA.] Exaudi domine preces nostras quas in sancti confessoris atque pontificis... (SGell 140) 130 [SACRA.] Sancti illi confessori tui atque pontificis quesumus domine an- nua... (SGell 142) 131 [PREFACIO.] VD eterne deus. Et te in sanctorum tuorum virtute laudare quibus pro meritis... exultet. [Petimus ergo... (SupG 1715) .......................................................... 132 /f. 14v/ [............] per [............] 133 [POST COM.] P[resta] quesumus omnipotens domine populum tuum ad spiritales refeccio pio favore prosequere et ad cunctis adversitatibus beatos illos confessores tuos atque pontifices interdente custodi[ant]. Per. IN NATALE VIRGINUM UBI NECESITAS FUE[RIT] 134 Deus qui inter cetera potencie tue miracula eciam in sesu fragili victoria... (SupG 1239) 135 SACRA. Suscipe munera domine que in beate ille martiris tue... (SupG 1241) 136 PREFACIO. VD eterne deus. Quem beata virgo pariter et martir illa et dili- gendo... sumere palma in [sacri certaminis... (SupG 1717) ..........................................................27 ORATIONES PRO PECCATIS .......................................................... 137 ALIA. Miserere iam quesumus domine populo tuo et continuis... celeri] /f. 15/ propiciacione letifica. Per. (SGre 857) 138 ALIA. Auxiliare domine querentibus misericordiam tuam et da veniam... (SGre 858) 139 ALIA. Presta quesumus omnipotens deus ut qui iam tue indignatione... (SGre 859) 140 ALIA. Tribulacionem nostram quesumus domine propicius respice et ire... (SGre 860) 141 ALIA. Deus qui peccancium animas non vis perire sed culpas cautive... (SGre 861) 142 ALIA. Quesumus omnipotens deus afflicti populi lacrimas respice et ire tue... (SGre 862) 143 ALIA. Deus qui culpas offenderis penitencia placaris preces populi supli- cantis... (SGre 863) 144 ALIA. /f. 15v/ 145 Emite quesumus domine lucem tuam in cordibus nostris ut mandatorum tuorum...28 (SupG 1488) 43ELS FRAGMENTS DEL SACRAMENTARI DE SANT BOI DE LLUÇANÈS 27. És impossible de saber quants folis i quaderns manquen en aquesta llacuna, els quals devien contenir, a més d’altres textos del comú de verges, la sèrie de les misses votives que, en principi, deurien ser moltes, tal com s’esdevé en el sacramentari de Vic esmen- tat anteriorment. 28. Com hem indicat en la introducció, aquesta oració i les «Benedictiones» són dos afe- gitons fets al final del segle X. 146 Benedictus es domine deus patrum nostrorum, Et laudabilis et gloriosus in secula. Et benedictum nomen glorie tue quod est sanctum, Et lau Benedictus es in templo sancto glorie tue, Et lau Benedictus es qui sedes super cherubin intuens abisos, Et lau Benedictus es qui sedes super tronum deitatis tue, Et lau Benedictus es qui ambulas super penas ventorum et super undas mares, Et lau Benedicant te omnes angeli et sancti tui, Et lau Benedicant te celi et terra, mare et omnia que in eis est, Et lau Gloria Patri Sicut erat Et laudabilis et gloriosus in secula. Benedictus es domine deus patrum nostrorum. Fac finem. (MisVic 1496, f. VIIv) 147 /f. 16/ Parce domine parce populo tuo ut dignis flagellationibus... (SGre 864) 148 ALIA. Intende quesumus domine preces nostras et qui non operando... (SGre 865) 149 ALIA. Presta quesumus omnipotens deus ut offensas nostras pro... (SGre 866) 150 ALIA. Affliccione familie tue quesumus domine intende placatu ut... (SGre 845) 151 ALIA. Ab omnibus nos quesumus domine peccatis propiciati absolve... (SGre 846) 152 ALIA. Exaudi domine populum tuum tota tibi mente subiectum ut corpo- re... (SGre 853) 153 ALIA. Averte quesumus domine iram tuam propiciatus a nobis et facino- ra... (SGre 873) /f. 16v/ 154 ALIA. Memor esto quesumus domine fragilitatis humane et qui iuste verbe- ras... (SGre 874) 155 ALIA. Aures tue pietatis quesumus domine precibus nostris inclina ut qui peccatorum... (SGre 875) INCIPIUNT ORACIONES COTIDIANAS 156 Deus qui conspicis omni nos virtute destitui interius exteriusque custodi... (SGre 876) 157 ALIA. Gracie tue quesumus domine supplicibus tuis tribue largitatem ut mandata... (SGre 877) 158 ALIA. Subveniat nobis quesumus domine [mis]ericordia tua ut ab immi- nentibus... (SGre 879) 159 ALIA. Propiciare domine supplicacionibus nostris et animarum nostrarum medere... letemur. Per. (SGre 881) 44 MIQUEL DELS SANTS GROS ..........................................................29 ORATIONES VESPERTINALES SEU MATUTINALES .......................................................... 160 ALIA.] /f. 17/ Purifice nos indulgencia tua deus et ab omni semper... (SGre 951) 161 ALIA. Adesto nobis misericors deus et tua circa nos propiciatus... (SGre 952) 162 ALIA. A cunctis iniquitatibus nostris exuat nos omnipotens deus... (SGre 953) 163 [ALIA.] Vincula nostra domine quesumus humane pravitatis abrumpe... (SGre 954) 164 ALIA. Tua nos domine quesumus gracia benedica et ad vita... (SGre 955) 165 ALIA. Vide domine infirmitates nostras et celeri nobis pietate... (SGre 956) 166 ALIA. Absolve quesumus domine nostrorum vincula peccatorum... (SGre 962) 167 ALIA. Clamantes ad te deus dignanter exaudi ut et ad gaudia... (SGre 964) [......................................................... 168 ALIA.] /f. 17v/ Iniquitates nostras ne respicias deus et sola nobis... (SGre 978) ORACIONES AD PRIMAM 169 Et in hac ora prima di[ei] quesumus domine tuam nos reple misericordia ut per totum dies exultantes in tuis laudibus delectemur. Per. (BVic 1557, fol. 13) 170 ALIA. Domine deus omnipotens [...] oras [...] die per nocte nos calliginis in- columes pervenire fecisti [...] nos hodie per omnium orarum spacium [... me]mento tempus in tua gratia nos fac sancti[ficare ...] inlesos. Per. 171 ALIA. Domine deus omnipotens pater qui ad principium huius diei nos pervenire fecisti tua nos salva virtute ut et in hac die ad nullum declinemus peccatum sed semper ad tuam iusticiam faciendam nostra procedant elo- quia. Per (SGell 2120; BVic 1557, fol. 62) ORACIO AD TERCIAM 172 Domine Ihesu Christe qui hora tercia diei ad crucis penam pro mundi salu- te ductus es /f. 18/ [... (SGell 2122) ..........................................................30 ORDO INFIRMI AD FINEM DEDUCTI .......................................................... 173 OR. Deus cui omnia vivunt et cui non pereunt moriendo... contrarium] fa- llentem diabolo et propria iniquitate... (SVic 1555) 45ELS FRAGMENTS DEL SACRAMENTARI DE SANT BOI DE LLUÇANÈS 29. Els tres folis que manquen d’aquest quadern i el primer foli del quadern següent, ara també perdut, devien contenir el final d’aquesta sèrie d’oracions i l’inici de la següent. Les dues sèries ja es troben seguides en el Sacramentari Gregorià i també en els sacra- mentaris de Vic i de Ripoll. 30. És difícil saber què contenien els folis del Sacramentari que manquen en aquest lloc. Devia haver-hi, però, l’«Ordo nubentium» i el benediccional, iniciat amb la benedicció de l’aigua lustral, tal com és al sacramentari de Vic. 174 Tunc cum antiphonis et psalmis deportetur ad tumulum. A. In paradiso. Ad te levavi. (SVic 1556) 175 Postquam pervenerint ad sepulcrum orent omnes unanimiter pro ipsius anima. Pater noster. Sequitur: Obsecramus misericordiam tuam eterne omnipotens deus qui hominem... /f. 18v/... (SVic 1557) 176 A. Ingredere in locum tabernaculum admirabili usque... PS. Quemadmodum. (SVic 1558) Sequitur: Deus apud quem mortuorum spiritum vivent et in quo electorum anime... (SVic 1559) 177 A. Hec requies mea in seculum seculi hic abitabo quoniam... PS. Memento domine. (SVic 1560) Sequitur: OR. [Deus vita viventium spes morientium salus... (SVic 1561) ..........................................................31 RESUM Els disset folis del manuscrit Vic, Bib. Episc., frag. I/6 són les restes d’un sacramentari de tipus gregorià mixt, procedents de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès. Foren escrites en l’últim quart del segle X, però, al segon quart del segle XII s’hi feren esmenes adaptant el seu cànon als models d’aquest segle. En això rau la seva singularitat. ABSTRACT (Article 2) The seventeen folios of the Vic, Episc. Lib., Frag. I/6 manuscript are the remains of a mixed Gregorian sacramentary from the parish of Sant Boi de Lluçanès. They were written in the last quarter of the 10th century, several changes having been introduced in the second quarter of the 12th century, thus adapting its canon to the standards of that time, which is what makes it such a singular piece. 46 MIQUEL DELS SANTS GROS 31. És molt possible que, en els folis finals del manuscrit, ara perduts, hi hagués la col- lecció de les misses de difunts, i no s’ha d’excloure que al final, com en el sacramenta- ri de Ripoll, n. 1781, portés l’«Explicit Liber Sacramentorum», que correspondria a l’«Incipit Liber Sacramentorum», n. 15 de la present edició.

Recensions

Abstract

Extracted data

Recensions

Abstract

Extracted data

Related items

Related items