La pena de presó permanent revisable : una pena inconstitucional però conforme al CEDH?

La pena de presó permanent revisable (PPR) incorporada al nostre ordenament jurídic mitjançant la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, de reforma del Codi Penal ha suscitat un debat a Espanya sobre la seva possible inconstitucionalitat. I, el passat 30 de juny de 2015 diversos grups parlamentaris varen presentar un Recurs d'inconstitucionalitat dels preceptes legals que regulaven aquesta pena. D'altra banda, existeix una consolidada doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que ha anat establint a partir dels casos en els que ha jutjat l'aplicació de penes de cadena perpetua i que són similars a la que s'ha incorporat a l'ordenament espanyol. Els arguments per sostenir la possible inconstitucionalitat de la presó permanent revisable s'han fonamentat en la seva contradicció envers certs preceptes constitucionals, en concret, per ser contraria al principi de resocialització (25.2 CE), al de legalitat penal (25.1 CE), al dret a la llibertat (art. 17), al principi de proporcionalitat i a la prohibició de penes inhumanes o degradants (art. 15). Mentre la jurisprudència del TEDH s'ha mostrat més aviat deferent amb els sistemes penals dels Estats i només ha jutjat contràries al conveni les penes de cadena perpetua no revisables de iure i de facto. De l'anterior se'n podria deduir que la pena de presó permanent revisable podria ser declarada inconstitucional. En canvi, en l'hipotètic cas que un ciutadà espanyol condemnat a aquesta pena acudís al TEDH, aquest podria reputar la condemna a aquesta pena no contrària al CEDH