Diagnosi ambiental de l'empobriment ecològic del delta del Llobregat i la repercussió a l'herpetofauna autòctona

Aquest estudi analitza tres variables que poden ser causa de la davallada herpetològica al delta del Llobregat durant les últimes dècades. En primer lloc la qualitat de les aigües de les llacunes i basses on habiten espècies d'amfibi i la manera en que alguns contaminants influeixen en el desenvolupament vital d'algunes d'aquestes espècies. En segon lloc els canvis d'usos del sòl que s'han donat des de 1992 i des de 2002 amb les obres del pla d'infraestructures o "pla delta" i com això ha fet disminuir i fragmentar l'espai natural on habita la fauna herpetològica. En tercer lloc l'efecte predador de dos espècies introduïdes: Procambarus clarkii i Trachemis scripta. Finalment gràcies al treball d'alguns biòlegs que s'han dedicat a localitzar espècies herpetològiques des de temps passats i amb la extrapolació cartogràfica dels albiraments al terreny s'ha determinat en quines localitzacions del delta s'han trobat les espècies de l'estudi en diferents períodes i d'aquesta manera observar que moltes de les espècies ja no es troben on abans sí. Les espècies amb les que s'han treballat en aquest estudi han estat: Hyla meridionalis, Pelophylax perezi, Podarcis leolepis i Malpolon monspessulanus en la part de distribució d'espècies al delta des de 1995 fins al 2010. A la part de conseqüències de l'amoni i la salinitat a les aigües s'ha treballat amb Pelophylax perezi i Bufo calamita. I per les probes de depredació amb Procambarus clarkii s'ha treballat amb cap grossos de Pelophylax perezi. Al final es pot concloure de manera lògica que la suma de les variables anteriorment citades: Qualitat de les aigües, reducció, fragmentació i empobriment del seu hàbitat i l'efecte depredador d'espècies introduïdes han tingut molt a veure en la davallada poblacional de l'herpetofauna local.Este estudio analiza tres variables que pueden ser la causa de la debacle herpetológica que ha sufrido el delta del Llobregat en éstas últimas décadas. En primer lugar la calidad de las aguas de las lagunas y embalses donde habitan especies de anfibios y la manera en que algunos contaminantes influyen en el desarrollo vital de alguna de estas especies. En segundo lugar los cambios de usos del suelo que han tenido lugar desde 1992 y desde 2002 con las obras del plan de infraestructuras o el "plan delta" y como esto ha hecho disminuir y fragmentar el espacio natural donde habita la fauna herpetológica. En tercer lugar el efecto predador de dos especies introducidas: Procambarus clarkii y Trachemis scripta. Finalmente gracias al trabajo de algunos biólogos que se han dedicado a localizar especies herpetológicas desde tiempo atrás y con la extrapolación cartográfica de los avistamientos en el terreno se ha determinado en qué localizaciones del delta se han encontrado especies del estudio en diferentes periodos y de esta manera se ha observado que muchas especies ya no se encuentran donde antes sí. Las especies con las que se ha trabajado en este estudio son: Hyla meridionalis, Pelophylax perezi, Podarcis leolepis y Malpolon monspessulanus, en la parte de distribución de especies en el delta desde 1995 hasta 2010. En la parte de consecuencias del amonio y la salinidad de las aguas se ha trabajado con Pelophylax perezi y Bufo calamita. Y en cuanto a las pruebas de depredación con Procambarus clarkii se ha trabajado con renacuajos de Pelophylax perezi. Finalmente se pude concluir de manera lógica que la suma de las variables anteriormente citadas: Calidad de las aguas, reducción, fragmentación y empobrecimiento de su hábitat y el efecto depredador de especies introducidas han tenido mucho que ver en la debacle poblacional de la herpetofauna local.This study analyzes three variables that may be the cause of the herpetological debacle suffered by the Llobregat delta in recent decades. First the water quality of lakes and reservoirs where species of amphibians and how some contaminants influence the vital development of aluna of these species. Secondly the land use changes that have taken place des des 1992 and 2002 with the construction of the infrastructure plan or the "Delta Plan" and how it has reduced and fragment the natural area inhabited by the herpetofauna. Thirdly, the two introduced species predator effect: Procambarus clarkii and Trachemis scripta. Finally thanks to the work of some biologists who have dedicated themselves to locate des herpetological species of long ago and cartographic extrapolation of sightings in the area has been determined that Delta locations species found in the study at different times and this so it has been observed that many species are no longer found where once another. The species that has worked in this study are: Hyla meridionalis, Perez's Frog, Podarcis leolepis and Malpolon monspessulanus, in the part of distribution of species in the delta des of 1995-2010. Part of consequences of ammonium and water salinity has worked with Perez's Frog and Bufo calamita. And as evidence of predation with Procambarus clarkii he has worked with Perez's Frog tadpoles. Finally I could logically conclude that the sum of the above variables: Quality of water, reduction, fragmentation and depletion of habitat and predatory effect of introduced species have had much to do with the population debacle of the local herpetofauna