La Nación Metanoética de Tanabe Hajime

Tanabe Hajime (1885 - 1962) fou un filòsof japonès de l'Escola de Kioto. A finals dels anys 30, va formular la Lògica de la Espècie amb l'objectiu de denunciar i analitzar el totalitarisme que regnava llavors al Japó. Malgrat tot, va acabar elevant les particularitats de la nació japonesa front les altres. El filòsof va formular més tard una forma de filosofia arrel del seu propi penediment, la filosofia com a metanoètica o zangedô, amb la que modifica la Lògica de la espècie. En aquest treball analitzem un dels textos de la reformulació d'aquesta lògica: "El caràcter religiós de la praxi" de la seva obra La lògica de la espècie com a dialèctica (1947), inclòs a l'antologia de Textos de la filosofia moderna (1995) d'Agustí Jacint Zavala. Entendrem així el seu nou mecanisme, al qual la praxi política requereix d'un acte religiós mundial, i concluirem si respon realment a la seva preocupació inicial i si podria ser extrapolable a la societat japonesa del context de postguerra.Tanabe Hajime (1885 - 1962) fue un filósofo japonés de la Escuela de Kioto. A finales de los años 30, formuló la Lógica de la Especie con el fin de denunciar y analizar el totalitarismo que reinaba por entonces en Japón. Sin embargo, acabó elevando las particularidades de la nación japonesa frente a las demás. El filósofo, formuló más tarde un modo de filosofía a raíz de su propio arrepentimiento, la filosofía como metanoética o zangedô, y modifica con él la Lógica de la Especie. En este trabajo analizamos uno de los textos de la reformulación de dicha lógica: "El carácter religioso de la praxis" de su obra La lógica de la especie como dialéctica (1947), incluida en la Antología de Textos de la filosofía moderna (1995) de Agustín Jacinto Zavala. Entenderemos así su nuevo mecanismo, en el que la praxis política requiere un acto religioso, y concluiremos si responde realmente a su preocupación inicial y si podría ser extrapolable a la sociedad japonesa del contexto de posguerra.Tanabe Hajime (1885 - 1962) was a japanese philosopher of the Kyoto School. At the end of the thirties, he created the Logic of the species to analize and denounce the growing totalitarism in Japan. Nonetheless, this logic ended up raising the paculiarities of the japanese nation in front of the others. After that, the philosopher shaped a new way of philosophy from his own repentance, the "Phisolophy as metanoetics" or zangedô, which uses to modify the Logic of Species at the same time. In this essay we analize one of the texts of this reformulation: "The religious nature of the praxi" included in his work The logic of the species as dialectics (1947) translated into spanish by Agustín Jacinto Zavala in the anthology Textos de la filosofía moderna (1995). Thus we will understand the new mechanism, in which political praxi requires a religious act, and conclude if it does respond to his first objectives and if it could be extrapolated to japanese society in the postwar context