Imatges del món i miralls literaris : l'escriptura metaficcional en l'obra de Carme Riera

L'article proposa una anàlisi, com a eix vertebrador de la literatura de Carme Riera, dels elements que, a l'interior de la diègesi, giren l'atenció cap a la mateixa condició literària del text i cap als mecanismes de construcció i de funcionament que li són propis; és a dir, d'aquells elements que posen de manifest el caràcter ficcional de l'obra i mitjançant els quals s'hi planteja un pacte metaficcional. L'autoconsciència i l'autoreferencialitat del text metaficcional trenquen amb la il·lusió mimètica pròpia del pacte realista per a plantejar una reflexió sobre l'artifici dels sistemes de captació del real per part de la literatura, deixant al descobert els límits i els codis que regeixen les relacions entre literatura i realitat. La denúncia de la ficcionalitat del text, l'atenció al procés d'escriptura, la presència dels referents de la tradició literària i el paper actiu en la interpretació del text són els principals mecanismes metaficcionals que podem trobar en la literatura de Carme Riera. La percepció de la dimensió metaficcional de la literatura de Carme Riera es presenta amb la voluntat de contribuir a la comprensió de la poètica de l'autora.El artículo propone un análisis de los elementos que, dentro de la diégesis y a modo de eje vertebrador de la literatura de Carme Riera, atraen la atención a la propia naturaleza literaria del texto y a los mecanismos de construcción y de funcionamiento que le son propios; es decir, nos referimos a los elementos que delatan el carácter ficticio de la obra y a través de los cuales se plantea un pacto metaficcional. La autoconciencia y la autorreferencialidad del texto metaficcional rompen la ilusión de la mímesis propia del pacto realista, y plantean, por ende, una cierta reflexión sobre el artificio con que la literatura capta lo real. Quedan, así, al descubierto los límites y los códigos que rigen las relaciones entre literatura y realidad. La denuncia del carácter ficticio del texto, la atención que se presta al proceso de escritura, la presencia de referentes de la tradición literaria y el papel activo en la interpretación del texto son los mecanismos principales metaficcionales que pueden hallarse en la producción de Carme Riera. La recepción de la dimensión metaficcional se presenta con ánimo de contribuir a la comprensión de la poética de la autora.This article proposes an analysis of the elements that, within the diegesis and as the vertebral axis in Carme Riera's literature, draw attention to the very literary nature of the text and the mechanisms of its very functioning and construction. This is to say that we will refer to the elements that make evident the fictional character of the work and through which the metafictional pact is proposed. The self-conscious and self-referential nature of the metafictional text break with the illusion of mimesis, characteristic of the realist pact, and propose, therefore, a given reflection on the artifice with which literature captures the real. In so doing, the limits and codes that govern the relationships between literature and reality are revealed. The primary mechanisms of metafiction that can be found in Carme Riera's production are: denouncing the fictional character of the text, the attention paid to the process of writing, the presence of references to the literary tradition, and the active role of textual interpretation of the text. The reception of the metafictional dimension is presented through the desire to contribute to understanding the author's poetics