La recepció de Virginia Woolf fins a la guerra

Aquest article s'inscriu en el projecte «La traducción en el sistema literario catalán; exilio, género e ideología (1939-2000)», amb el número de referència FFI2010-19851-C02-01, i en el projecte «Salvador Espriu: estudio genético e interartístico de su obra», amb el número de referència FFI2011-25037.Aquest article és una crònica de la recepció que va tenir Virginia Woolf a Catalunya fins al final de la guerra civil espanyola. Més enllà de consignar els comentaris que van suscitar les traduccions de Mrs Dalloway (1931) i Flush (1938), s'hi reconstrueixen les principals línies crítiques del discurs sobre l'escriptora, en el qual van tenir molt pes qüestions tant d'ordre moral com estètic. En darrer terme, l'estudi demostra que la tèbia rebuda de Woolf es degué al fet que ben aviat es va considerar que ni les traduccions de la seva obra ni la seva influència literària podien col·laborar a consolidar un públic lector de novel·les en català.This article is a chronicle of the reception of Virginia Woolf in Catalonia until the end of the Spanish Civil War. Beyond registering the comments provoked by the translations of Mrs Dalloway (1931) and Flush (1938), the main lines of critical discourse on the writer are reconstructed, in which there were compelling issues both moral and aesthetic. Ultimately, this study shows that the warm reception of Woolf was due to the fact that it was soon seen that neither the translations of her work or her literary influence could collaborate to establish a readership of novels in Catalan