Trajectòries d'èxit educatiu dels joves de famílies immigrades a secundària postobligatòria: centres educatius i agents institucionals

La finalitat d’aquesta tesi és comprendre les trajectòries d’èxit educatiu dels joves de famílies immigrades a secundària postobligatòria (d’ara endavant, PO) sota un marc analític centrat en els centres educatius i en l’univers relacional de l’alumnat –concretament amb els agents institucionals. S’adopta la definició d’agents institucionals d’Stanton-Salazar (1997, 2011), de manera que amb la constatació d’una part considerable de joves de famílies immigrades que arriben i cursen la PO, s’indaga de quina manera els centres educatius i els agents institucionals –companys, orientadors, professors, etc.– afavoreixen la seva permanència educativa i contribueixen a compensar la reproducció de desigualtats socials –provocades per les diferències de procedència, gènere, classe social... i, en general, sobre la capacitat d’aquest alumnat d’encaixar en el model escolar. En particular, aquest treball es preocupa per la manera com els centres i els seus actors transmeten diferents formes de suport que l’alumnat de famílies immigrades utilitza per a construir trajectòries educatives d’èxit. Aquesta tesi fa una aportació que se situa en una perspectiva qualitativa de l’escolarització i la comprensió de la naturalesa social i relacional dels processos educatius d’èxit a la PO. Es tracta d’una recerca de mètode mixt de tipus explicatiu seqüencial amb dues fases (quan → QUAL) a partir de la qual s’han investigat casos particulars de joves de famílies immigrades de tres instituts públics de la província de Barcelona que van arribar a l’últim curs de la PO i presentaven possibilitats de seguir. L’anàlisi s’ha dut a terme des de diferents perspectives: una a nivell institucional –la intenció de la qual va derivar en l’estudi dels centres educatius participants en l’estudi–; una a nivell individual –que va derivar en un seguiment exhaustiu de les trajectòries d’aquests joves des de l’últim curs de la secundària obligatòria (4t d’ESO) fins a 2n de PO–; i, una a nivell relacional –la intenció de la qual era indagar de quina manera els agents institucionals i, particularment, els agents socioeducatius havien incidit en la configuració de les seves “trajectòries educatives d’èxit”. La tesi s’estructura en tres grans apartats. El primer el conformen dos capítols teòrics centrats en els enfocaments i factors més emprats per analitzar les trajectòries educatives dels joves de famílies immigrades; i, en les teories del capital social, del suport social, i la literatura sobre les relacions establertes en l’entorn escolar. El segon apartat es dedica a descriure el disseny i la metodologia emprada per donar resposta a la finalitat que guia aquest treball. Posteriorment, l’últim apartat se centra en els resultats i conclusions de la investigació. El quart capítol analitza els escenaris on estan escolaritzats els joves i permet comprendre com condicionen o afavoreixen la formació de capital social i la conformació de trajectòries educatives d’èxit. El cinquè capítol se centra en l’estudi del desenvolupament de les trajectòries dels joves a PO. El sisè capítol es dirigeix a l’anàlisi de les relacions socials i educatives dels joves amb els agents institucionals i, concretament, a comprendre com afavoreixen l’èxit educatiu i les transicions educatives a secundària. Les conclusions suggereixen que malgrat que s’hagin documentat trajectòries educatives d’èxit entre aquests joves a la PO, els centres de secundària i els seus agents no sempre poden garantir que promouen el seu èxit educatiu. L’anàlisi comprensiva dels elements que l’expliquen mostra el rol que ocupen els centres en la provisió d’oportunitats i la importància cabdal de les interaccions quotidianes entre professorat i alumnat; elements que indubtablement es vinculen amb els processos i estratègies didàctiques del dia a dia a les escoles. Com a contrapartida, permet prendre consciència que mitjançant intervencions educatives –allunyades de la idea funcionalista d’igualtat d’oportunitats–, es poden generar oportunitats per aquests joves, minvar les posicions socials de partida i les desigualtats socials del sistema educatiu català.The purpose of this dissertation is to understand successful educational careers among young people from immigrant families at post-compulsory secondary education (hereinafter PO) under an analytical framework focusing on schools and the relational universe of students –specifically with institutional agents. The definition of institutional agents from Stanton-Salazar (1997, 2011) is adopted, so that from the finding of a considerable part of young people from immigrant families coming and attending the PO, the research explores how schools and institutional agents –peers, counsellors, teachers, etc.– encourage their stay on at school and contribute to offset the reproduction of social inequalities –caused by differences of origin, gender, social class… and, in general, by the ability of these students to fit into the school model. In particular, this work is concerned with how schools and their actors convey various forms of support that students from immigrant families use to build successful educational careers. This dissertation makes a contribution at a qualitative level on the schooling and understanding of the social and relational nature of successful educational processes in PO. It is a mixed methods sequential explanatory research of two phases (quan → QUAL) from which several cases of young people from immigrant families have been investigated. They are all students from three urban public secondary centres from the province of Barcelona who reached the last year of PO and had opportunities to continue studying. The analysis was carried out taking into account different perspectives: an institutional one –the intention which led to the study of the schools participating in the study–; an individual one –which led to the monitoring of the educational paths of these youth from the last year of compulsory secondary education (4th year of ESO) to the final year of PO–; and, a relational one –the aim of which was to discover how institutional agents and, particularly, teachers had influenced the construction of their “successful educational careers”. The dissertation is divided into three main sections. The first one is comprised by two chapters focused on the theoretical approaches and factors most used to analyse the educational careers of young people from immigrant families; and, the theories of social capital, social support, as well as the literature about school-based relationships. The second section describes the design and methodology used to address the purpose that guides this work. The last section focuses on the results and conclusions of the research. Chapter 4 discusses scenarios where young people attend school and allows the reader to understand how they influence or encourage capital formation and the shaping of successful educational careers. Chapter 5 focuses on the study of the development of their educational careers in PO. Chapter 6 is aimed at analysing the social and educational relationships of youth with institutional agents and, specifically, to understand how to promote educational success and transitions in secondary school. The conclusions suggest that, despite the fact that it has been possible to document successful educational careers among the young people from immigrant families at the post-compulsory stage, secondary schools and their agents cannot always guarantee that they promote their educational success. A comprehensive analysis of the elements that explain their success have highlighted the role played by the schools in providing opportunities and the crucial importance of everyday interactions between teachers and pupils, elements undoubtedly linked to everyday teaching processes and strategies. On the other hand, we have been able to see that opportunities can be generated for young people from immigrant families through educational actions –a long way from the functionalist idea of equality of opportunity– reducing the effects of initial social positions and the social inequalities of the Catalan education system