Els esgrafiats del modernisme a Barcelona: obres i repertoris ornamentals

La finalitat principal d'aquesta tesi és la d'abordar el fenomen de l'esgrafiat durant l'època del modernisme a la ciutat de Barcelona. Hem centrat el nostre estudi en les obres conservades, i a partir de la seva catalogació hem abordat un tipus d'estudi que cobreix diferents aspectes. Un d'ells és el de mostrar en què consisteix l'esgrafiat a nivell tècnic, i plantejar posteriorment quins són els seus antecedents a Barcelona previs al modernisme. Això ens serveix per poder establir posteriorment unes diferències amb l'esgrafiat que es conrea llavors. A partir del seu origen, i en tractar-se d'una tècnica de revestiment mural, hem cregut convenient traçar la història que experimenta el treball en la superfície dels paraments, fins arribar al marc cronològic central dins el nostre estudi. Un altre objectiu és el de plantejar la qüestió de quins són els principals factors que permeten la introducció de l'esgrafiat dins el panorama de les solucions decoratives del moment. Un cop ens adonem de la profusió d'esgrafiats en el modernisme, hem abordat els diversos paràmetres que conformen l'obra esgrafiada, per veure d'aquesta manera quines són les seves característiques. Aquest paràmetres són els següents: el procés tècnic i el tractament del color, amb una gamma cromàtica àmplia, propis dels gustos del modernisme; les tipologies arquitectòniques més freqüents on s'empren els esgrafiats; la ubicació concreta en els paraments dels edificis, segons si es tracta de l'exterior o de l'interior; els modes de disposició i distribució dels motius ornamentals sobre el parament; i els repertoris ornamentals composen els programes decoratius, segons els que són més utilitzats i els que menys. Una qüestió a l'entorn dels dissenys dels esgrafiats és precisament la que es refereix a l'autor de la composició que posteriorment s'esgrafia. D'aquesta manera, plantegem les diverses figures professionals que en temps del modernisme poden fer-se càrrec de la creació dels motius que trobem en les arts aplicades del període. A part, també ens acostem a algunes publicacions europees de les que es serveixen els creadors dels esgrafiats a l'hora de prendre models ornamentals. Sobre tema dels executors de les obres, és a dir, dels tallers d’estucadors que treballen en el modernisme, no és una qüestió fàcil d’abordar, principalment per la manca de documentació que ens ha arribat al respecte. Així doncs, oferim una visió força global al respecte, citant algun cas en concret. Essent conscients de la diversitat de gustos i tendències estètiques que es conreen durant el modernisme, un dels objectius que des del principi hem volgut desenvolupar és el de mostrar les diferents opcions formals en les composicions que s’esgrafien. D’aquesta manera, hem establert un recorregut en l’evolució d’aquestes tendències, a través principalment de l’obra dels arquitectes on s’apliquen els esgrafiats. És a partir d’aquest mateix recorregut que es pot fer palesa la qüestió sobre si existeix un o més d’aquests arquitectes que siguin cabdals en la utilització i evolució de la tècnica. Paral·lelament a aquest recorregut, també hem plantejat la qüestió sobre allò que succeeix en l’àmbit europeu, tot establint, quan ha estat factible, connexions entre Barcelona i algun punt de producció important d’Europa. Finalment, hem volgut considerar com ha afectat la destrucció del patrimoni modernista barceloní a la tècnica de l’esgrafiat en particular.The main purpose of the thesis is to address the artistic phenomenon of the Sgrafitto in Barcelona during the modernista period. The study focuses on the preserved works and, through a process of cataloguing, we analyse the Sgraffito from a technical viewpoint, consider what its previous manifestations are—mainly those of the 18th century— and the differences presented between them, and trace the evolution of the different wall covering solutions leading up to the arrival of the modernista period. From this point, we consider the factors that allow the reintroduction of Sgrafitto as a coating, and analyse their characteristic parameters: the technical process and colour treatment, the architectural typologies where it is used, the location on the wall, the provisions of shapes, and the ornamental repertoires. We also consider the different craftsmen who participate in the development of the design and the application of the Sgraffito, then focussing on the architects who use the Sgraffito technique most abundantly, and in the different stylistic tendencies shown by all of them. At the same time, we also consider the connections of the Barcelonian modernista Sgraffito with other versions in other European Art nouveau cities. Lastly, we make reference to the destruction of the modernist Sgraffito heritage in Barcelona