Inclusión del género en la enseñanza de las ciencias

Aquesta tesi s’emmarca en els estudis de ciència i gènere que té una especial repercussió per a l’ensenyament de les ciències a nivell escolar. La menor representació de les dones a les carreres científicotècniques s’explica per l’androcentrisme de les ciències i els estereotips sexistes, que no fomenten l’interès de les alumnes per aquesta àrea, a banda de l’escassetat de models femenins coneguts a les ciències. Per a afrontar el desafiament d’una educació científica per a tots i totes, cal repensar l’ensenyament de les ciències com a activitat humana amb contextos socials, històrics i culturals, en els quals el gènere juga un paper que posem de relleu. Donat que moltes vegades l’educació científica no considera els sabers ni les experiències de les dones, i no té en compte els contextos en els quals es generen els coneixements, ens sembla necessari estudiar les maneres en què la perspectiva de gènere s’introdueix en l’ensenyament de les ciències. Aquesta tesi té un caràcter dual, en què s’investiga tant la panoràmica global de la investigació, com la pràctica local d’aula en l’educació científica. És una investigació de naturalesa principalment qualitativa, tot i que hem utilitzat alguns elements quantitatius utilitzant una perspectiva feminista. En una primera fase s’analitza la inclusió del gènere en la investigació en didàctica de les ciències. Per a tal fi s’ha realitzat una anàlisi bibliomètrica descriptiva i evaluativa de les presència del gènere en articles de revistes rellevants en didàctica de les ciències (IJSE, JRST, SE, RSTE y Enseñanza de las Ciencias) entre 2005-2015. En una segona fase, en paral·lel, s’analitzen les visions i bones pràctiques de la incorporació del gènere a l’aula de ciències per part de professorat sensible a la perspectiva de gènere en el context català. En aquest cas s’ha utilitzat una metodologia qualitativa basada en entrevistes per a posar de relleu les aportacions d’un grup de set docents de secundaria. Els resultats de la tesi apunten en dues direccions curiosament contraposades. Per una banda, la temàtica de gènere continua essent molt minoritària en investigació en didàctica de les ciències, i està bastant centrada en aspectes motivacionals i vocacionals. Tot i això, s’albiren tendències esperançadores amb la introducció de temàtiques més profundes, com aportacions al què i al com ensenyar i altres perspectives rupturistes, com els treballs sobre interseccionalitat i identitat de gènere, que segueixen essent minoritàries. Per altra banda, i en relació a la pràctica concreta de docents sensibilitzats al gènere, els resulats apunten una enorme riquesa d’actuacions en diversitat de dimensions i des de visions complexes i critiques tant de la ciència com de la ciència escolar. Així, identifiquem perfils d’introducció de la perspectiva de gènere focalitzats, equilibrats i sistèmics, en relació tant al tipus i dimensió de les actuacions (del què i del com ensenyar) com al seu grau de profunditat (sensible, positiu i transformador).Esta tesis se enmarca en los estudios de ciencia y género, que tiene una especial repercusión para la enseñanza de las ciencias a nivel escolar. La menor representación de las mujeres en las carreras cientifico técnicas se explica por el androcentrismo de las ciencias y los estereotipos sexistas, que no fomentan el interés de las alumnas por esta área, además de la escasez de modelos femeninos conocidos en las ciencias. Para afrontar el desafío de una educación científica para todos y para todas, es necesario repensar la enseñanza de las ciencias como actividad humana con contextos sociales, históricos y culturales, en que el género juega un papel que ponemos de relieve. Por cuanto muchas veces la educación científica no considera los saberes ni las experiencias de las mujeres, y no toma en cuenta los contextos en que se generan los conocimientos, nos parece necesario estudiar las maneras en que la perspectiva de género está permeando la enseñanza de las ciencias. Esta tesis tiene un carácter dual, en el que se investiga tanto la panorámica global de la investigación, como la práctica local de aula en la educación científica. Es una investigación de naturaleza principalmente cualitativa, aunque hemos utilizado algunos elementos cuantitativos utilizando una perspectiva feminista. En la primera fase se analiza la inclusión del género en la investigación en didáctica de las ciencias. Para ello se realiza un análisis bibliométrico descriptivo y evaluativo de la presencia del género en artículos de revistas relevantes en didáctica de las ciencias (IJSE, JRST, SE, RSTE y Enseñanza de las Ciencias) entre 2005-2015. En una segunda fase, en paralelo, se analizan las visiones y buenas prácticas de la incorporación del género en el aula de ciencias por parte de profesorado sensible a la perspectiva de género en el contexto catalán. Para ello se utilizó una metodología cualitativa basada en entrevistas para relevar las aportaciones de un grupo de siete docentes de secundaria. Los resultados de la tesis apuntan en dos direcciones curiosamente contrapuestas. Por un lado, la temática de género continúa siendo muy minoritaria en investigación en didáctica de las ciencias, y está bastante centrada en aspectos motivacionales y vocacionales. Sin embargo, se vislumbran tendencias esperanzadoras con la introducción de temáticas más profundas, como aportes al qué y al cómo enseñar y otras perspectivas rupturistas, como los trabajos sobre interseccionalidad e identidad de género, que siguen siendo minoritarias. Por otro lado, y respecto a la práctica concreta de docentes sensibilizados al género, los resultados apuntan una enorme riqueza de actuaciones en diversidad de dimensiones y desde visiones complejas y críticas tanto de la ciencia como de la ciencia escolar. Así, identificamos perfiles de introducción de la perspectiva de género focalizados, equilibrados y sistémicos, con respecto tanto al tipo y dimensión de las actuaciones (del qué y del cómo enseñar) como a su grado de profundidad (sensible, positivo y transformador).This thesis is inscribed within the science and gender studies, with special impact in the teaching of science at school level. The lesser representation of females in technical and scientific careers can be explained by the androcentered character of sciences and sexist stereotypes, in addition to the scarcity of female models in the sciences, which do not foster the interest in these areas among female students. In order to meet the challenge of a scientific education for all, it is necessary to rethink the teaching of sciences as a human activity within social, historic and cultural contexts in which gender plays a significant role, which we highlight. Considering that more often than not scientific education does not consider the knowledge or experience of women, and does not take into account the contexts in which knowlege is generated, we deem it necessary to examine the ways in which the gender perspective is permeating the teaching of sciences. This thesis has a dual character, exploring a global view of research as well as the local practice of classes in scientific education. We have used a feminist approach, and it is mainly qualitative, complemented with some quantitative elements. In the first phase, I delve into the inclusion of gender in the research on the didactics of sciences, analysing a descriptive bibliometric assessment on the presence of gender in articles in publications which are relevant in the didactics of sciences ((IJSE, JRST, SE, RSTE & Enseñanza de las Ciencias) between 2005 and 2005. Parallel to this, in a second phase, I analyse the visions and good practices in the inclusion of gender in the science class on the part of a teaching body sensitive to the gender approach within the Catalan context. A qualitative methodology was used, based on interviews, in order to gather the contributions of a group of seven secondary teachers Results point in two curiously opposing directions. On one hand, gender issue continues to be rather scarce in the research of science didactics, and is quite centered in both motivational and vocational aspects. Nevertheless, some hopeful tendencies can be glimpsed, as contributions to what and how to teach and other groundbreaking patterns, as works on intersectionality and gender identity, which remain in the minority. On the other hand, and regarding the concrete practice of gender sensitive teachers, results point to a huge richness of performances in a diversity o dimensions and from complex and critical visions, in science as well as in school science, allowing us to outline profiles of introduction to the gender perspective, focused, balanced and systemic, regarding the type and dimension of performances (on what and how to teach), as well as their degree of depth (sensitive, positive, and transforming)