Anàlisi de la ideologia gihadista i mesures pluridisciplinars per a combatre-la

El treball que presentem porta a terme l’anàlisi històric, polític i organitzatiu del gihadisme com a fenomen global violent, així com les reaccions que ha provocat, especialment en el camp de la seguretat, per tal de realitzar propostes en el combat contragihadista des del camp de l’anàlisi Intel·ligència, així com de l’actuació política i legislativa, amb la finalitat de contribuir a la derrota ideològica del fenomen. Dividim el treball en tres camps d’estudi: en primer lloc, el naixement i desenvolupament de l’Islam, centrant-nos en la figura del Profeta Muhammad, i el desenvolupament religiós després de la mort d’aquest. Els primers califes, el trencament entre sunnites i xiïtes, la configuració dels califats dinàstics imperials, i el paral·lel desenvolupament de les diferents branques internes, tradicions i camps legislatius, en el context de la contínua expansió imperialista duta a terme per les dinasties califals, la darrera de les quals va ser l’Otomana, fins a la seva decadència davant el creixement occidental. Tanquem el capítol amb el naixement de l’islamisme polític i el panarabisme. En el segon capítol analitzem les obres més influents dels ideòlegs més reivindicats pels propis gihadistes -i reconeguts també com a tals pels especialistes de major prestigi- i consegüentment, de major pes en el pensament gihadista. Els autors analitzats corresponen a diferents èpoques històriques, però tenen en comú la intransigència religiosa i la crida a l’ús de la violència, encarnada en el gihad, ja sigui contra els considerats “mal governants” musulmans, o contra tots aquells que són percebuts com una amenaça per a l’islam autèntic. Estudiem les obres de major interès pel nostre estudi d’Ibn Taimiyya, Ibn al-Wahabb, Mawdudi, Sayyid Qutb i Abdulah Azzam, i la seves influència en l’evolució del pensament islamista i en l’ús de la violència com a quelcom imprescindible per a protegir a la comunitat musulmana. La tercera part està dedicada a la transformació de l’islamisme estrictament polític a la violència, a les experiències d’aquestes organitzacions violentes, i a la transformació final en el gihadisme, representat inicialment per al-Qaeda, i que avui comparteixen organitzacions com DAESH, així com d’altres de menor entitats en diferents zones del planeta. Les situem en el seu moment històric, contextualitzant en les realitats socials i polítiques dels països on es desenvolupen, així com en l’actuació de les potències occidentals i el context de la guerra freda, sovint en primer lloc colonitzadores, i posteriorment puntals externs de règims dictatorials repressius, o percebudes com a agressores directes –invasió soviètica d’Afganistan, invasió nord-americana d’Iraq-. Les reaccions occidentals davant les primeres expressions del gihadisme, amb els atemptats de l’11 de setembre de 2001 com a màxima expressió d’aquest, també són objecte d’estudi crític. El nostre estudi ens permet establir unes conclusions, amb les que cloem la investigació, sobre la naturalesa totalitària del fenomen gihadista i la necessitat d’afrontar-lo amb mesures pluridisciplinars en el camp de l’anàlisi acadèmic, i la seva translació al camp de la Intel·ligència contraterrorista, així com legislatives i de caràcter social en el camp de l’estricta actuació política.The present work carries out the historical, political and organizational analysis of jihadism as a global violent phenomenon and the reactions that it has caused, especially in the security area, to make proposals in the fight against jihadism from the intelligence field, as well as the political and legislative action, in order to contribute to the ideological defeat of the phenomenon. We divided the work into three areas of study: first, the birth and development of Islam, focusing on the figure of the Prophet Muhammad and the religious development after his death. The first caliphs, the break between Sunnis and Shiites, the configuration of dynastic imperial caliphates and the parallel development of the different internal branches, traditions and legislation fields, in the context of the continuing imperialist expansion carried out by Caliphate dynasties, the last of which was the Ottoman, until its decline in the face of western growth. We close the chapter with the birth of political Islamism and pan Arabism. In the second chapter we analyze the most influential works of the most reclaimed ideologists by jihadists themselves - recognized as such by prestigious specialists – and therefore carrying more weight in jihadist thinking. The analyzed authors correspond to different historical periods, but they have in common religious intolerance and the call for the use of violence, embodied in the jihad, either against those considered “bad rulers”, Muslims or against those who are perceived as a threat to real Islam. We study the works with major interest for our study from Ibn Taimiyya, Muhammad Ibn Abdul al-Wahabb, Sayid Abdul A’la Mawdudi, Sayyid Qutb and Abdulah Azzam, and their influence in the evolution of Islamic thinking, and the use of violence as something essential to protect the Muslim community. The third part is dedicated to the transformation of the strictly political Islamism to violence, to the experiences of these violent organizations, and the final transformation of the jihadism, mainly represented by Al-Qaeda, and shared today by other organizations like DAESH, and minor organizations in different places around the world. We situate them in his historical moment, providing a context for the social and political realities in the countries where they are developing, as in the actions of the western countries and the context of the cold war, often mainly colonial, and later pillars of dictatorial regimes, or noticed as direct attackers (Soviet invasion of Afganistan, U.S invasion of Iraq). The western reactions in front of the first expressions of jihadism, with the 11-S attack as the biggest expression of these, are scientifically studied too. Our study leads us to set some conclusions about the totalitarian nature of the jihadist phenomenon, and the need to confront it with pluridisciplinar measures in the academic analysis, and its translation in the field of Counter-Terrorist Intelligence, as like as legislative and social nature in the field of the political action