Estructura de la psicopatologia de la personalitat, impacte clínic i eficàcia biològica

Els Trastorns de la personalitat (TP) causen patiment, dificultats de funcionament i comorbiditat psicopatològica, incloent el suïcidi. Les qüestions respecte a la seva classificació i diagnòstic encara no han estat resoltes. Conseqüentment, els TP no reben un tractament d’acord amb les necessitats reals en la pràctica clínica i el nostre coneixement sobre la natura i les causes és clarament insuficient. Els models de patologia dimensionals gaudeixen cada vegada de major acceptació per a la valoració del les alteracions de la personalitat, però la seva validesa externa encara no ha estat contrastada. Aquesta es refereix a l’habilitat per predir conseqüències clíniques negatives en la “vida real”. Per tal de superar aquestes mancances, nosaltres varem realitzar dos estudis que incloïen 960 participants, que van completar tres mesures diferents de personalitat (PDQ-4+, TCI-R i DAPP-BQ), un conjunt de dades biogràfiques (clíniques i psicosocials) i una mesura d’estat mental. Les tres mesures de personalitat van ser prèviament integrades en un únic model de patologia de la personalitat que valora set dimensions principals. En el primer estudi, nosaltres varem analitzar mitjançant regressió, la relació de 36 variables clíniques amb set dimensions de la patologia de la personalitat, per tal d’examinar l’impacte de cadascuna d’elles. El nou model integrat mostrava major poder predictiu que els models categorials i dimensionals. L’Afectivitat negativa era de 6 a 14 vegades més perjudicial que les altres 6 dimensions, i fins i tot doblava els efectes perjudicials de la depressió. La resta de dimensions i les seves interaccions tenien impactes específics i comparativament molt menors. Les nostres troballes suggereixen que les dimensions bàsiques de la patologia de la personalitat s’associen amb conseqüències clíniques i nivells de perjudici molt diferents i per tant poden contribuir a reordenar les prioritats clíniques i de recerca en el camp dels trastorns de la personalitat. En el segon estudi, nosaltres varem analitzar mitjançant la regressió, les relacions de 14 variables d’història de vida (aparellament, descendència i estatus) amb les mateixes set dimensions de personalitat per tal d’esbrinar si es trobaven sota les pressions de la selecció sexual. Els anàlisis es van realitzar en la mostra sencera i per sexes separadament. Els termes quadràtics i les interaccions van ser introduïdes en un segon pas per detectar la presència de selecció estabilitzadora, disruptiva o correlacional. L’estatus va ser hipotetitzat com a mediador entre la personalitat i l’èxit d’aparellament, i l’estatus i l’èxit d’aparellament com a mediadors entre la personalitat i l’èxit reproductiu. Totes les variables de personalitat van mostrar, en alguna mesura, trobar-se sota els efectes de les pressions de la selecció sexual. L’Afectivitat Negativa, la Persistència-Compulsió i la Impulsivitat incrementaven l’èxit d’aparellament i/o reproductiu. A més a més, diversos mecanismes evolucionistes estaven involucrats en el manteniment en la població de les característiques dels Trastorns de la Personalitat. Pel que nosaltres sabem, aquest és el primer estudi de la dinàmica evolutiva de la personalitat en els seus nivells patològics. Els nostres resultats poden enquadrar l’estudi dels trastorns de la personalitat en la perspectiva Darwiniana.Personality disorders (PDs) cause considerable suffering, functional difficulties and comorbid psychopathology, including suicide. Classificatory and diagnostic issues are yet a pending question. Consequently, PDs are not treated in clinical settings according to its real needs, and our knowledge about the nature and causes of PDs is clearly insufficient. Dimensional pathology models are increasingly being accepted for the assessment of disordered personalities, but their external validity is yet to be proved. Importantly, this includes their ability to predict negative clinical outcomes. Against this background, we conducted two studies including 960 participants who completed three different measures of personality (PDQ-4+; TCI-R and DAPP-BQ), a set of biografical (clinical and psychosocial) data and a mental state measure. The three personality models had been previously integrated into a single comprehensive model of personality pathology assessing seven main dimensions. In Study 1 we regressed 36 clinical outcomes onto seven dimensions of personality pathology, in order to examine the clinical impact of each dimension. The new integrated dimensional model showed more predictive power than categorical and dimensional models. Negative Affectivity was 6-14 times as harmful as the other six dimensions, and it even doubled the harmfulness of depression. The remaining dimensions and their interactions had very specific and comparatively minor clinical consequences.,Our findings suggest that the most relevant dimensions of personality pathology are associated with very different clinical consequences and levels of harmfulness. They thus may contribute to rearrange our clinical and research priorities in the personality disorder field. In Study 2 we regressed 14 life history variables (including matting effort, offspring, and status) to the same seven dimensions of personality in order to find out whether they are under sexual selection pressures. Analyses were undertaken on the whole sample and in each sex separately. Quadratic and interaction terms were introduced in a second step to detect stabilizing, disruptive or correlational selection. Status was hypothesised to be a mediator between personality and mating success, and status and mating success were hypothesized to be mediators between personality and reproductive outcome. All personality dimensions showed to be to some extent under sexual selective pressures. Negative Emotionality, Persistence-Compulsivity and Impulsivity increased mating and/or reproductive success. Moreover, several different evolutionary mechanisms were involved in the maintenance of PD features in the population. To our knowledge, this is the first study on the evolutionary dynamics of personality at pathological levels. Our results may reframe the study of personality disorders within a Darwinian perspective