La polèmica de l’ateisme de Fichte

Aquesta tesi té per objectiu la interpretació dels principals textos de la polèmica de l'ateisme de Fichte des d'un punt de vista estrictament filosòfic. En aquest sentit, segueix la recomanació que fa el propi autor: abans de fer un judici sobre els textos, cal dominar els fonaments de la seva filosofia. En un primer moment s'estudia la gènesi dels principis del sistema filosòfic de Fichte, la Doctrina de la Ciència, des de l'evolució de la filosofia transcendental que Kant introdueix amb les seves tres crítiques, en especial pel que fa a conceptes com ara l'apercepció transcendental, la llibertat, la imaginació productiva, i en general, la seva concepció de l'intel.ligible. Se segueix aquesta evolució a partir de les qüestions obertes en l'immediat debat postkantià, atenent especialment a les aportacions de Reinhold, Maimon i Schulze, així com als textos de Fichte (ressenyes, lliçons, cartes...) que manifesten la gestació del seu sistema com a concepció original de la filosofia transcendental, fins arribar a les obres publicades Sobre el concepte de Doctrina de la Ciència i especialment el Fonament de tota la Doctrina de la Ciència. Amb aquesta primera part del meu treball, s'assoleix una comprensió sobre allò essencial en el projecte fonamentador de Fichte: la deducció de les formes de consciència a partir de la intuïció intel.lectual de la Joïtat en la seva relació amb un No-Jo que se li oposa. En un segon moment, veiem l'aplicació d'aquesta fonamentació en l'àmbit pràctic, el de la llibertat humana. Atenem així, d'una banda, a la deducció de la llei moral des del principi del Jo, en un nou pas per completar les mancances fonamentadores del sistema kantià; d'altra banda, a la necessària inserció de la llibertat de l'agent moral en el sistema intel.ligible de les llibertats dels altres, cosa que permet a Fichte desenvolupar una original teoria de la relació intersubjectiva. En aquest sentit analitzem les obres immediatament posteriors al Fonament de la Doctrina de la Ciència, el Fonament del Dret Natural, i en especial la Doctrina moral i la nova formulació del fonament que representa la Doctrina de la Ciència nova methodo, atès que constitueixen el context sistemàtic de les idees que Fichte manifesta en els textos de la polèmica de l'ateisme. En el tercer capítol, treballo els propis textos de la polèmica, tant pel que fa a l’aclariment de l’ocasió que els origina històricament i les seves conseqüències, com pel que fa a la qüestió central de la comprensió, des de la filosofia transcendental, de les idees allà exposades, amb especial èmfasi en la diferència respecte a les idees de Kant, sobretot pel que fa al concepte intel.ligible del Bé Suprem. Això ens ajuda a comprendre la discussió de Fichte: d’una banda, tot prenent distància amb Forbergi, de l’alta, en la seva constant recerca de la causa de la incomprensió que manifesten els crítics del seu pensament. Afegim a l’anàlisi un text no publicat en l’època, que resulta molt esclaridor respecte al nivell de maduració que té la filosofia de la religió de Fichte que es reflecteix en les obres de la polèmic: les lliçons de metafísica de Fichte sobre l’obra del filòsof Platner. La part final de la tesi investiga el moment culminant de la polèmica, que arriba amb la intervenció del respectat Jacobi en una demolidora carta. Analitzem les diferències dels sistemes dels dos pensadors, així com la reacció de Fichte a la carta. Aquesta reacció serà clau per a l’evolució del pensament fitcheà: quan Fichte respon a l’atac dels seus adversaris (basat en la confusió entre l’ordre intel.ligible de les llibertats i Déu), i a l’atac de Jacobi (que l’acusa de nihilisme, i defensa la creença en detriment de la raó com a base de la comprensió adequada de la realitat), apareixeran els primers canvis que apunten a una revisió de les idees del període de Jena. Trobem prou raons per tant per defensar que aquests eixos temàtics si més no poden comptar-se entre els motius que faran que es desplaci la qüestió de la Doctrina de la Ciència des de la fonamentació de la consciència finita a partir del Jo i les seves activitats vers el món, a un nivell previ d’aclariment de la relació que té la pròpia Doctrina de la Ciència amb l’Absolut, tema de reflexió de les primeres formulacions de la Doctrina de la Ciència a Berlin, que serveixen de base teòrica de la primera exposició pública de la filosofia de la religió de Fichte, l’Exortació a la vida benhaurada. Aquesta transició del sistema de l´època de Jena cap al sistema de l’època de Berlín es comença a apuntar en l’obra La Destinació de l’Home, que és objecte d’anàlisi de la darrera part de la nostra tesi.This thesis aims to the interpretation of the main texts of the dispute over Fichte's atheism from a strictly philosophical point of view. In this sense, it follows the recommendation made by the author himself: Before making a judgment about the texts, we must master the fundamentals of his philosophy. Firstly the genesis of the early Fichte's philosophical system, the Doctrine of Science, is studied following the evolution of transcendental philosophy that Kant introduced in his three critics, especially attending to concepts such as transcendental apperception, freedom, the productive imagination, and the conception of the intelligible. This evolution starts with the questions discussed in the immediate post-Kantian scenario - especially regarding to the contributions from Reinhold, Maimon and Schulze and to Fichte's own texts (reviews, lessons, letters ...), which show the gestation of his system as an original interpretation of the transcendental philosophy-, and up to the published works On the concept of the Doctrine of Science and especially the Foundation of the whole Doctrine of Science. In this first part of my work it is achieved an understanding of the essence of Fichte's foundational project: the deduction of the forms of consciousness from the intellectual intuition of the self in its relation to a non ego that opposes him. Secondly, we see the application of the foundation to the practical level of human freedom. On the one hand we work through the deduction of moral law from the principle of the self, in an attempt to fill in gaps in the foundations of the Kantian system. On the other hand, we deal with the necessary inclusion of the freedom of the moral agent into the intelligible system of the freedoms of others, which allows Fichte to develop an original theory of the interpersonal relationship. In this sense, we analyze the works published immediately after the Foundation of the whole Doctrine of Science: the Foundation of Natural Right, and especially the Moral Doctrine and the new formulation of the foundations in the Doctrine of the Science nova methodo, since they constitute the systematic background of the ideas exposed in the texts related to the controversy of atheism. In the third chapter, I work over the texts about the controversy, both in terms of the clarification of the historical events that gave rise to them and of their consequences, such as the central question of the understanding, from a transcendental point of view, of the ideas exposed in the texts, with special emphasis on the difference from the Kantian conception, especially in regard to the intelligible concept of the Greater Good. This helps us to understand the standpoint of Fichte: first, as explicitly growing apart from Forberg in the most critical issues, and on the other hand, in his ongoing search for the cause of the misunderstanding of his work which lead his critics to the accusation of atheism. I finally add the analysis of a text which was not published at the time, which is very enlightening about the maturity reached by Fichte’s philosophy of religion in the works of the controversy: Fichte’s lessons on metaphysics, in which Fichte reviews the work of the contemporary philosopher Platner. The final part of the thesis investigates the summit of the controversy, which comes with the intervention of a devastating letter by the respected Jacobi. We analyze the differences in the Systems of both thinkers and work over Fichte's reaction to the letter. This reaction will be the keystone of the evolution of Fichte’s thought when he strikes back his adversaries (their confusion between the intelligible order of freedom and God), and defends himself from the attack of Jacobi (who accused him of nihilism, by stablishing reason in detriment of belief as the basis of the understanding of reality). At this point, the first changes appear which aim to a radical revision on the ideas maintained along the Jena period. We found enough reason therefore to argue that these issues can be regarded as responsable for a shift in the main issue of the Doctrine of Science, deepen from the foundation of the finite consciousness on the principle of the ego and its world-oriented activities to a still previous level of clarification of the relationship that the Doctrine of Science itself has with the Absolute, which is the issue of reflection of the first formulations of the Doctrine of Science in Berlin, theoretical background of the first public exposition of Fichte’s System of the philosophy of religion, the Exhortation to the blessed life. This transition of the system from the period in Jena into the system from the period in Berlin appear in nuce in the book The Destiny of Man, analyzed in the last part of our thesis