Le regard contraint sur l’ailleurs, le regard étranger sur l’ici. Influences de la guerre civile et du franquisme sur quelques poètes espagnols contemporains

La literatura de viatge es correspon amb múltiples definicions explicitades per la crítica literària al llarg dels darrers 20 anys. La dita literatura implica un desplaçament efectiu de l’autor en el espai i en el temps, però queda una forma oberta, un “gènere sense llei” (R. Le Huenen). La poesia espanyola del segle XX es nodreix de les aportacions dels viatges i intercanvis culturals entre Espanya, Europa i Amèrica Llatina. Els textos abordats en aquest article no són exemples caracteritzats com a literatura de viatge. Aquests poemaris es situen en els marges del gènere. Els seus autors són “viatgers a desgrat seu” car revelen al lectorat el que observen al llarg d’un desplaçament vinculat amb l’exili (Rafael Alberti), amb l’ ideologia de l’autor, republicana o franquista (Miguel Hernández, Dionisio Ridruejo).La littérature de voyage répond à de multiples définitions énoncées au cours des 20 dernières années par la critique littéraire. Elle induit un déplacement effectif de l’auteur dans l’espace et dans le temps, mais reste une forme ouverte, un « genre sans loi » (R. le Huenen). La poésie espagnole du XXe siècle est nourrie des apports des voyages et échanges culturels entre l’Espagne, l’Europe et l’Amérique latine. Les textes abordés dans cet article ne sont pas des exemples caractérisés comme littérature de voyage. Ce sont des recueils qui se situent aux marges du genre. Leurs auteurs sont « voyageurs malgré eux » car ils révèlent au lectorat ce qu’ils observent au cours d’un déplacement lié soit à la contrainte de l’exil (Rafael Alberti), soit à l’idéologie de l’auteur, républicaine ou franquiste (Miguel Hernández, Dionisio Ridruejo).La literatura de viaje se corresponde con múltiples definiciones explicitadas por la crítica literaria a lo largo de los últimos 20 años. Implica dicha literatura un desplazamiento efectivo del autor en el espacio y en el tiempo, pero permanece una forma abierta, un « género sin ley » (R. Le Huenen). La poesía española del siglo XX se nutre de las aportaciones de los viajes e intercambios culturales entre España, Europa y América latina. Los textos abordados en este artículo no son ejemplos caracterizados como literatura de viaje. Estos poemarios se sitúan en los márgenes del género. Sus autores son « viajeros a pesar suyo » pues revelan al lectorado lo que observan a lo largo de un desplazamiento vinculado sea con el exilio (Rafael Alberti), sea con la ideología del autor, republicana o franquista (Miguel Hernández, Dionisio Ridruejo).The travel literature involves a lot of definitions expressed during the last 20 years by the literary criticism. This literature describes a real travel of the author in space and time, but it’s an open form, a « genre without law » (R. le Huenen). The twentieth century spanish poetry receives the influence of the travels and the cultural exchanges between Spain, Europe, Latin America. The texts studied in this chapter are not examples of a characterized travel literature. These are situated in the margins of this literary genre. His authors are « involuntary travellers » because they reveale to the readers what they observe during the travels linked with the exile (Rafael Alberti), or the ideology of the author, republican or Francoist (Miguel Hernández, Dionisio Ridruejo)