La influencia de la técnica novelística flaubertiana sobre el cine

L’article té com a objectiu mostrar la influència de l’obra de Flaubert sobre l’escriptura cinematogràfica a causa de la voluntat d’aquest art de voler traslladar al cos dels actors les vivències dels personatges. Segueixen així la tècnica inaugurada per Flaubert i aquest motiu justifica l’abundància d’adaptacions basades en l’obra de l’escriptor. L’estudi se centra en quatre adaptacions d’obres de Flaubert, dues de Madame Bovary, la de Chabrol (1991) i Val Abraham de Manoel de Oliveira (1993) y dues de L’educació sentimental, la d’Alexandre Astruc (1962) i Todas las noches de Eugène Green (2001). Basant-se en el concepte de fidelitat a l’obra original, se’n destaca les variacions a cada versió i en quina mesura aquestes deixen traspuar la fascinació i els interessos dels seus adaptadors.Cet article se propose d’analyser l’influence de l’écriture de Flaubert sur la technique cinématographique visant à projeter sur le corps des acteurs l’expérience des personnages. Il suit par ce biais la facture flaubertienne, ce qui justifie les multiples adaptations fondées sur l’oeuvre de l’écrivain. L’étude prend comme corpus quatre adaptations de Flaubert, deux prenant comme repère Madame Bovary, celle de Chabrol (1991) et Val Abraham de Manoel de Oliveira (1993) et deux sur L’éducation sentimentale, celle d’Alexandre Astruc (1962) et Toutes les nuits d’Eugène Green (2001). En partant du concept de fidélité à l’oeuvre source, l’article décèle les variations de chaque version. Il souligne à quel point celles-ci permettent de refléter la fascination et les intérêts des adaptateurs.El artículo tiene como objeto mostrar la influencia de la obra de Flaubert sobre la escritura cinematográfica a causa de la voluntad de este último medio de reflejar en el cuerpo de los actores las vivencias de los personajes. Siguen así la técnica inaugurada por Flaubert y esta causa justifica las abundantes adaptaciones basadas en la obra del escritor. El estudio se centra en cuatro adaptaciones de Flaubert, dos de Madame Bovary, la de Chabrol (1991) y Val Abraham de Manoel de Oliveira (1993) y dos de La educación sentimental, la de Alexandre Astruc (1962) y Todas las noches de Eugène Green (2001). Basándose en el concepto de fidelidad a la obra original, el artículo destaca las variaciones que se producen en cada caso y cómo éstas dejan percibir la fascinación y los intereses de sus adaptadores.This article proposes to analyze Flaubert’s writing influence on the cinematographic technique in order to project on the actors’body the experiences of the characters. The cinema follows by this skew Flaubert’s writing style. That’s why several adaptations based on the work of the writer have been produced. The study takes as corpus four versions of Flaubert works, two based in Madame Bovary, that one by Chabrol (1991) and Valley Abraham by Manoel de Oliveira (1993) and two more about Sentimental education, that one by Alexandre Astruc (1962) and Toutes les nuits by Eugène Green (2001). On the basis of the fidelity concept to the original work, this paper highlights the variations of each version. It underlines at which point those make possible to reflect the fascination and the adapters’interests