Afrontar contextos d'exclusió social des de les polítiques públiques de Benestar Social.

L'exclusió social es refereix a una condició de una ruptura del vincle social de determinats grups de població, i/o de persones individuals, que queden en condicions de vida precàries, sense accés a recursos de tot tipus i amb escasses possibilitats d'una ràpida sortida a aquesta condició. Abordar la problemàtica de l'exclusió social a partir dels conceptes de xarxes i capital socialresulta d'utilitat per comprendre-la en el marc d'una anàlisi relacional que fa possible identificar diferents tipus de xarxes socials, que construeixen les persones i famílies en risc d'exclusió social , mentre que comprometen vincles intrafamiliars, amb els seus parells, amb les institucions socials i amb els altres sectors de la societat, des de la concepció que ressalta la idea de capital social com a recurs. Per la seva banda, considerem la resiliència (que engloba a un conjunt de variables), com una capacitat que involucra la dinamització dels recursos actius presents en els diferents moments del cicle vital de les persones i comunitats, per afrontar contextos de vida difícils o situacions d'exclusió social