Disseny d'accessoris per a vehicles-vivenda destinats a millorar l'eficiència energètica i la qualitat de vida

Disseny conceptual d'un conjunt d'accessoris (i el seu emmagatzemat) per poder passar uns dies a la naturalesa aprofitant els recursos naturals, estalviant-se així despeses innecessàries. Això inclou llar de foc / estufa de llenya, minicuina, dipòsit d'aigua amb dutxa, filtre per potabilitzar l'aigua, placa solar amb bateria, inodor plegable i estris bàsics per cuinar i menjar. Va destinat als usuaris que no vulguin una instal·lació fixa al seu vehicle, com podria ser una camperització. És apte per cotxes de tamany mig/gran i furgonetes. Està pensat per sortides ocasionals o freqüents de dues persones adultes a la naturalesa, lluny de nuclis urbans. La metodologia i l’ordre que s’ha seguit és la següent. Primer definir el tipus d’usuari, característiques del vehicle i el tipus de viatge. A continuació, descripció detallada de cada objecte o accessori, què s’espera d’ell i quines funcions tenen. Després, definició de les prioritats de cada objecte, visió global de com poden ser compaginats uns amb altres, amb l’objectiu de tenir una primera idea de com han d’anar emmagatzemats i transportats estalviant el màxim d’espai. Seguidament, el desenvolupament de cada accessori; si no existeix al mercat, cal començar amb un cròquis per poder modelar-lo posteriorment en 3D. Si existeix al mercat, cal valorar si compleix els requeriments definits amb anterioritat; en el cas que els compleixi, modelat en funció de les dades disponibles; si no fos el cas, s’ha de fer adaptació del que ja existeix per tal que s’ajusti als requeriments. Finalment, acabar amb el croquisat i modelat de la caixa d’emmagatzematge. Alguns dels factors que s’han tingut present en totes les fases són les dimensions (hi ha de cabre tot a un cotxe), la forma (els objectes han de ser compatibles per reduir espai), els materials, elements d’unió i fixació, entre d’altres. Tot el procés de desenvolupamet s’han utilitzat com a recursos paper i llapis, i el programari Solidworks, amb llicència d’estudiant. Les conclusions que s’han arribat és que no és fàcil aprofitar tot l’espai que es voldria en un repte així, on intervenen tants elements diferents, però tot i així, penso que es podria arribar a desenvolupar de forma més seriosa i testar prototips de tots els objectes. Això si, l’inversió inicial seria bastant costosa per fer-ho a nivell domèsti