Del pla a la realitat: espais lliures, parcs i jardins de Barcelona

Aquesta investigació indaga en la relació entre els espais lliures verds de Barcelona i els successius episodis de planificació de la mateixa al llarg de la història. Es busca aclarir com els diferents plans pensats per la ciutat han configurat la presència, distribució i importància dels espais lliures, parcs i jardins de Barcelona. Alhora, es preté mostrar quins son els espais lliures projectats van quedar només sobre el paper. Partint de la ciutat existent a meitat del segle XIX, prèvia a l’aplicació del projecte d’Eixample d’Ildefons Cerdà, el treball vol explorar què n’ha que- dat, pel que fa als espais lliures, de cada una de les prefiguracions que van aportar els professionals de l’urbanisme per Barcelona: el Pla d’Eixample Cerdà, el Pla d’Enllaços, el Pla Macià, el Pla Comarcal, el PGM, etc. També s’estudien idees i projectes influents - sense rang de pla – que resul- ten rellevants en la provisió d’espais lliures: el primer parc de la ciutat, el cas de la Ciutadella, el projecte del Park Güell o la muntanya de Montjuïc. El treball busca mostrar com la ciutat ha anat adaptant-se a les necessi- tats i anhels de la societat, influïda per l’exercici de la planificació urba- na, i com, tanmateix, les dinàmiques urbanes han estat més fortes que la mateixa planificació construint allà on els plans preveien reserves d’espai lliure.This research investigates the relationship between Barcelona’s green open spaces and the successive episodes of city planning throughout history. It seeks to clarify how the different plans for the city have configured the pre- sence, distribution and importance of Barcelona’s open spaces, parks and gardens. At the same time, it will be seen which projected open spaces will remain only on paper. Starting from the city that existed in the middle of the 19th century, prior to the implementation of Ildefons Cerdà’s Eixample project, the work explores what has remained, in terms of open spaces, of each of the prefigurations that urban planning professionals contributed to Barcelona: the Pla d’Eixam- ple Cerdà, the Pla d’Enllaços, the Pla Macià, the Pla Comarcal, the PGM, etc. It also studies influential ideas and projects - without a plan range - that are relevant in the provision of free spaces: the first park of the city, the case of the Ciutadella, the Park Güell project or the Montjuïc mountain. The work seeks to show how the city has been adapting to the needs and desires of society, influenced by the exercise of urban planning, and how, therefore, urban dynamics have often been stronger than the planning itself, building where the plans foresaw reserves of free space