Història de la fotografia a Sabadell. Dels orígens fins a 1936

Quan era nen i adolescent no entenia perquè a l‘escola no ens parlaven de la Guerra Civil. Malgrat aparèixer al final del temari, els professors mai tenien temps de tractar un tema que em despertava un gran interès. En canvi, a casa, la besàvia Maria sempre recordava amb rancúnia que aquell conflicte li hagués arrabassat el seu jove marit, deixant-la sola en la criança dels tres fills. Buscant trobar respostes vaig decidir estudiar Història a la Universitat de Barcelona. Allà em formaria com historiador de la mà de grans professors. Recordo especialment les pràctiques de transcripció a l‘Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Crec que va ser aleshores quan vaig decidir que m‘agradaria poder treballar en un arxiu. Els esforços següents sempre han anat encaminats en aquest sentit. Primer estudiant la llicenciatura de Documentació a la Universitat Autònoma de Barcelona i, després, el màster de Gestió de Continguts Digitals altre cop a la Universitat de Barcelona. La formació com a documentalista i arxiver ha estat fonamental per proporcionar-me accés a unes fonts primàries que són el pilar principal d‘aquesta tesi doctoral. El primer contacte que vaig tenir amb el patrimoni fotogràfic sabadellenc va ser, en gran part, fortuït. Pels volts de l‘any 2000 treballava com a autònom donant suport a la sala de consulta de l‘Arxiu Històric de Sabadell i semblava que per motius pressupostaris venceria el meu contracte de serveis. A última hora va sorgir l‘oportunitat de perllongar l‘estada a la Secció d‘Imatge i So, al costat de la persona que per mi sempre ha estat un referent professional: Isabel Pardo Navarro, a qui dec la passió que sento pel ―cuc‖ de la fotografia. Després de l‘impàs d‘uns anys pel sector privat, on treballaria en un banc d‘imatges a la ciutat de Barcelona i lideraria el departament de gestió documental d‘una gran empresa nacional, el desembre de 2004 vaig prendre una decisió arriscada que ha condicionat la resta de la meva vida laboral: tornava a la Secció d‘Imatge i So de l‘Arxiu Històric de Sabadell amb un contracte temporal amb l‘esperança de poder consolidar una plaça a través de concurs oposició. Els darrers divuit anys professionals han estat plens de canvis metodològics, projectes i, per sobre de tot, compromís amb la institució per a la qual treballo i amb el patrimoni fotogràfic de la ciutat. Durant aquest període, l‘Arxiu Històric de Sabadell va ingressar els fons personals de destacats fotògrafs locals com Joan Vilatobà Fígols, Joan Gusi Oliveras, Lluís Mas Gomis, Maria Codina Duran, Joan Balmes Benedicto, Pere Monistrol Massafret o Joaquim Garriga Casals, per esmentar alguns autors del primer terç del segle XX. Ja de bon començament vaig adonar-me que calia conèixer millor els nostres fotògrafs locals. En primer lloc, per una qüestió pràctica com ara conèixer el nom sencer dels professionals que signaven els retrats d‘estudi o aconseguir datar amb precisió unes imatges. Amb el temps també vaig aprendre a valorar cada fotografia dins del seu context i això només es podia fer tenint una visió de conjunt. Poc a poc aniria acumulant una expertesa que només es podia assolir en un lloc de treball tan especialitzat com era el que ocupava a la Secció d‘Imatge i So de l‘Arxiu Històric de Sabadell. 10 La motivació per convertir aquest coneixement acumulat en una tesi doctoral es va anar gestant lentament. El primer pas va ser la creació de Fotoconnexió a finals de 2011. Aquesta entitat cultural sense ànim de lucre, destinada a promoure l‘estudi de la fotografia, em va posar en contacte amb algunes de les ments més brillants d‘aquest país en la matèria. Aquest contacte em va estimular i ensenyar a parts iguals i d‘aquí n‘han sortit valuoses amistats. Un parell d‘anys més tard, el 2014, el Museu d‘Història de Sabadell va dedicar una exposició al fotògraf Joan Balmes Benedicto. Aleshores, els tècnics de la Secció d‘Imatge i So, juntament amb l‘arxivera Patricia Álvarez Martínez i la doctora Núria F. Rius, vam col·laborar en la redacció d‘un estudi introductori del fotògraf per al catàleg de la mostra. Abans havia publicat altres articles relacionats amb la preservació digital i l‘arxivística, però aquesta era la primera vegada que tenia l‘oportunitat d‘escriure sobre els fotògrafs de la ciutat. Després d‘una recerca important, centrada en els anys trenta del segle XX i en les primeres dècades de la postguerra, em vaig refermar en la idea d‘aprofundir en l‘estudi dels autors locals. Arribats a aquest punt no puc deixar d‘esmentar el ferm suport que he rebut per part d‘en Joan Comasòlivas Font, director de l‘Arxiu Històric de Sabadell, el qual sempre ha esperonat els meus projectes d‘investigació. Entre 2014 i 2016 havien de veure la llum diversos articles dedicats a Francesc Casañas Riera, Maria Josepa Izard Llonch, els germans Emilio i Higinio Bressanini o la nissaga de fotògrafs Monistrol. Tot començava a prendre forma i amb els últims articles m‘adonava que havia iniciat un camí del qual encara quedava molt de trajecte per recórrer. Aleshores, una de les persones per les quals sento més admiració professional, i també personal, em va donar l‘empenta definitiva. Recordo perfectament com en acabar una fototertúlia de Fotoconnexió al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona, la doctora María de los Santos García Felguera, em va preguntar amb la prudència que la caracteritza si pensava convertir tota la investigació feta en una tesi doctoral perquè en cas afirmatiu podia ser d‘utilitat per a molta gent. Al principi, confesso que ho vaig trobar una idea forassenyada perquè una cosa era escriure articles focalitzats en l‘estudi d‘un o diversos autors i una altra de ben diferent era donar corpus a tot un període de la història de la fotografia a Sabadell. Dubtava de si en seria capaç i sobretot d‘on trauria el temps necessari sense que això afectés la conciliació familiar. Però, després d‘un període de reflexió, vaig arribar a la conclusió que l‘esforç valia la pena perquè es trigaria molt de temps a tornar a reunir una expertesa semblant en la matèria. Així doncs, la motivació d‘aquesta investigació ha estat esperonada per diferents persones amb qui he tingut la fortuna de coincidir. Totes han compartit generosament amb mi els seus coneixements i aquest altruisme ha estat un mirall que m‘empeny a actuar amb el mateix esperit. Per tant, la principal motivació és ben senzilla: pretenc crear un document estructurat, clar i rigorós que sigui d‘interès per als investigadors de la història de la fotografia però també per a molts sabadellencs que tinguin interès en la matèria. A més, considero que una ciutat com Sabadell, que els darrers anys ha avançat en l‘estudi de molts aspectes de la seva història local, no es podia quedar enrere en un àmbit com aquest. 11 Les últimes línies les dedico a dos companys de feina incombustibles: l‘Antonio Onetti i en Jordi Torruella. La seva tenacitat i suport durant la investigació ha permès arribar a cotes impensables en els primers plantejaments. Sempre han estat al meu costat donant-me pistes, cercant conjuntament les informacions més inversemblants o corregint alguns errors. El seu escalf val tot l‘or del món.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologi