La intel·ligència artificial descobreix relacions sorprenents entre el cor i el cervell

En recerca biomèdica, normalment s'analitzen els diferents òrgans de manera individual, com si fossin elements desconnectats els uns dels altres. Això permet simplificar els estudis, atès que redueix enormement les variables que cal analitzar. I es tradueix en resultats més clars i estadísticament més significatius. Tanmateix, el cos humà funciona com un tot integrat. Les característiques morfològiques i funcionals d'un òrgan i les afeccions que pugui tenir repercuteixen fàcilment en altres. Per exemple, s'han fet molts estudis que analitzen el cervell des dels punts de vista morfològic, fisiològic i genètic, i molts altres que ho han fet amb el cor. Però fins ara no n'hi ha que integrin les característiques d'aquests dos òrgans. Hi ha alguna relació entre els trets cardíacs i els cerebrals que ajudin a integrar els coneixements biomèdics del cor i el cervell? L'especialista en bioestadística i en genètica i neurociència computacionals Hongtu Zhu i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca estatunidencs, han utilitzat dades genètiques, morfològiques i funcionals del cor i del cervell de més de 40.000 voluntaris anglesos i japonesos per examinar les correlacions que hi pot haver entre aquests dos òrgans