Security dynamics and state responses in two regions of Colombia in the early aftermath of FARC-EP demobilization (2017-2018) : Stabilizing postdemobilization tremors

Arran de l'Acord de Pau signat entre el govern colombià i les FARC el 2016, molts dels territoris que anteriorment estaven sota el control del grup rebel desmobilitzat van presenciar un deteriorament de les condicions de seguretat. La tesi següent explora per què la visió d'una pau estable i duradora no coincidia amb la realitat de la violència i el crim a les zones rurals de Colòmbia. Mitjançant una investigació qualitativa d'estudi de cas, s'examinen les dinàmiques de seguretat a dos territoris post-FARC, Tumaco i Tolima Sud, en els dos primers anys posteriors a la desmobilització guerrillera. La investigació va tenir dos objectius principals. En primer lloc, comprendre les primeres implicacions de seguretat de la desmobilització d'un grup armat no estatal hegemònic. En segon lloc, explorar les respostes de seguretat a nivell estatal als desafiaments que sorgeixen a les zones posteriors a la desmobilització. Basat en una extensa investigació documental i entrevistes a Tumaco i al sud del Tolima, l'estudi conclou que la desmobilització d'un grup armat no estatal governant té un impacte significatiu i heterogeni a la seguretat. Mentre que a Tumac la situació de seguretat es va deteriorar, el sud del Tolima va viure un període de relativa pau. Tot i això, es va trobar que algunes característiques eren universals, com l'aparició de buits de poder, bretxes en la provisió de serveis, així com cert grau d'inseguretat. Alhora, en vista de l'intent en gran part ineficaç d'estabilitzar les zones posteriors a les FARC per part del govern colombià, l'estudi conclou que per contrarestar l'impacte negatiu de la desmobilització, una estratègia de seguretat que uneix les operacions militars i la consolidació de la pau a llarg termini és necessari. Aquest estudi teoritza la "posdesmobilització" com una etapa distintiva, amb les seves pròpies idiosincràsies, desafiaments concrets de seguretat, així com les seves oportunitats úniques. Argumenta que la comprensió de la dinàmica de seguretat inherent a aquest període és essencial si l'objectiu és estabilitzar els territoris posteriors a la desmobilització i protegir els èxits de la pau.A raíz del Acuerdo de Paz firmado entre el gobierno colombiano y las FARC en 2016, muchos de los territorios que anteriormente estaban bajo el control del grupo rebelde desmovilizado presenciaron un deterioro de las condiciones de seguridad. La siguiente tesis explora por qué la visión de una paz estable y duradera no coincidía con la realidad de la violencia y el crimen en las zonas rurales de Colombia. Mediante una investigación cualitativa de estudio de caso, se examinan las dinámicas de seguridad en dos territorios post-FARC, Tumaco y Sur del Tolima, en los dos primeros años posteriores a la desmovilización guerrillera. La investigación tuvo dos objetivos principales. Primero, comprender las primeras implicaciones de seguridad de la desmovilización de un grupo armado no estatal hegemónico. En segundo lugar, explorar las respuestas de seguridad a nivel estatal a los desafíos que surgen en las zonas posteriores a la desmovilización. Basado en una extensa investigación documental y entrevistas en Tumaco y el sur del Tolima, el estudio concluye que la desmovilización de un grupo armado no estatal gobernante tiene un impacto significativo y heterogéneo en la seguridad. Mientras que en Tumaco la situación de seguridad se deterioró, el sur del Tolima vivió un período de relativa paz. Sin embargo, se encontró que algunas características eran universales, como la aparición de vacíos de poder, brechas en la provisión de servicios, así como cierto grado de inseguridad. Al mismo tiempo, en vista del intento en gran parte ineficaz de estabilizar las zonas posteriores a las FARC por parte del gobierno colombiano, el estudio concluye que para contrarrestar el impacto negativo de la desmovilización, una estrategia de seguridad que une las operaciones militares y la consolidación de la paz a largo plazo es necesario. Este estudio teoriza la "posdesmovilización" como una etapa distintiva, con sus propias idiosincrasias, desafíos concretos de seguridad, así como sus oportunidades únicas. Argumenta que la comprensión de la dinámica de seguridad inherente a este período es esencial si el objetivo es estabilizar los territorios posteriores a la desmovilización y proteger los logros de la paz.In the aftermath of the Peace Accord signed between the Colombian government and the FARC in 2016, many of the territories formerly under control of the demobilized rebel group witnessed a deterioration of security conditions. The following thesis explores why the vision of stable and lasting peace didn't match the reality of violence and crime across rural Colombia. By means of a qualitative case study research, security dynamics in two post-FARC territories, Tumaco and South Tolima, in the first two years after the guerrilla demobilization, are examined. The research had two main goals. First, to understand the early security implications of demobilization of a hegemonic non-state armed group. Second, to explore state-level security responses to the challenges arising in post-demobilization zones. Based on extensive desk research and interviews in Tumaco and South Tolima, the study concludes that demobilization of a governing non-state armed group has a significant, heterogenous impact on security. While in Tumaco the security situation deteriorated, South Tolima experienced a period of relative peace. However, some characteristics were found to be universal, such as emergence of power vacuums, gaps in provision of services, as well as a degree of insecurity. At the same time, in view of the largely ineffective attempt at stabilizing the post-FARC zones by the Colombian government, the study concludes that in order to counter the negative impact of demobilization, a security strategy that bridges military operations and long-term peacebuilding is necessary. This study theorizes "post-demobilization" as a distinctive stage, with its own idiosyncrasies, concrete security challenges, as well as its unique opportunities. It argues that understanding the security dynamics inherent to this period is essential if the aim is to stabilize post-demobilization territories and protect the accomplishments of peace