L'illa del tresor? : però que no estava traduït, ja?

A propòsit de la seva traducció de L'illa del tresor, de Robert Louis Stevenson, l'autor destaca el fet que es tracta probablement d'una de les obres literàries en llengua anglesa de la qual s'han fet més traduccions al català, cosa que avalua positivament, atès que mai no pot existir una traducció definitiva. Fent servir dos o tres exemples de la seva pròpia traducció, il·lustra allò que defineix com l'estil del traductor, el qual consistirà en un biaix i unes estratègies que poden variar molt entre un traductor i un altre, però, per unes vies o unes altres, sempre hauran d'anar a encaminades a recrear l'estil de l'autor. Referint-se al seu propi estil de traduir, assenyala l'oralitat com una de les seves prioritats, així com la preservació de determinats recursos lingüístics perfectament genuïns que les tendències actuals dels usuaris de la llengua catalana han anat marginant a favor d'unes opcions més artificioses.Concerning his own translation of Stevenson's Treasure Island, the author underlines the factthat this is one of the literary works in English which have been the object of the highest number of translations in Catalan, which he evaluates positively as there is no such thing as a definitive translation. By using two or three examples from his own translation, the author illustrates what he describes as the translator's style, which consists of a particular bias and a particular set of strategies which may vary a lot among translators but, whatever paths are used, should always aim at the recreation of the author's style. Referring to his own style as a translator, he points at orality as one of his priorities, together with the preservation of certain idiomatic resources in the target language that present-day usages in Catalan have progressively marginalized in favour of more artful, unnatural options