La encrucijada de la incorporación escolar de los adolescentes de origen extranjero en Almería : ¿atisbos de cambio en los viejos retos?

Financiamiento. Famiglie Migranti: Interventi Locali di Inclusione Attiva (FAMILIA). Fondo Asilo Migrazione e Integrazione (FAMI) (2014-2020).La incorporación de los adolescentes de origen extranjero al sistema educativo español es uno de los retos que hubo que afrontar desde los primeros años de la inmigración a España. Sin embargo, a día de hoy, estos adolescentes continúan enfrentándose a las desventajas educativas derivadas de su origen social, de su posición social en destino y de la etnificación de la diferencia cultural. En este trabajo analizamos la situación del alumnado de origen extranjero, principalmente marroquí, en un contexto determinado por la agricultura intensiva, donde se emplea más de la mitad de los trabajadores extranjeros de Almería. Para ello, revisamos los retos clásicos para comprobar hasta qué punto están vigentes más de veinte años después. En el marco del proyecto FAMILIA, se realizaron 15 entrevistas en profundidad a docentes y profesionales de servicios sociales y asociaciones en junio de 2019. La investigación ha puesto de manifiesto que, pese a que el discurso culturalista todavía está vigente a la hora de explicar las desventajas educativas de este alumnado, emergen más voces críticas desde los propios docentes hacia la práctica educativa de aquellos que ejercen formas de discriminación hacia el alumnado y sus familias. Además, estos apuntan a la necesidad de mejorar la formación en interculturalidad tanto del profesorado como del personal administrativo.La incorporació dels adolescents d'origen estranger al sistema educatiu espanyol és un dels reptes que va caldre afrontar des dels primers anys de la immigració a Espanya. No obstant això, avui dia, aquests adolescents continuen enfrontant-se als desavantatges educatius derivats del seu origen social, de la seva posició social en destí i de la etnificación de la diferència cultural. En aquest treball analitzem la situació de l'alumnat d'origen estranger, principalment marroquí, en un context determinat per l'agricultura intensiva, on s'ocupa més de la meitat dels treballadors estrangers d'Almeria. Per a això, revisem els reptes clàssics per a comprovar fins a quin punt estan vigents més de vint anys després. En el marc del projecte FAMÍLIA, es van realitzar 15 entrevistes en profunditat a docents i professionals de serveis socials i associacions al juny de 2019. La recerca ha posat de manifest que, malgrat que el discurs culturalista encara està vigent a l'hora d'explicar els desavantatges educatius d'aquest alumnat, emergeixen més veus crítiques des dels propis docents cap a la pràctica educativa d'aquells que exerceixen formes de discriminació cap a l'alumnat i les seves famílies. A més, aquests apunten a la necessitat de millorar la formació en interculturalitat tant del professorat com del personal administratiu.The incorporation of adolescents of foreign origin into the Spanish educational system is one of the challenges that has had to be addressed since the early years of immigration to Spain. However, even today, these adolescents continue to face educational disadvantages arising from their social origin, their social position at their destination, and the ethnification of cultural difference. In this paper, we analyse the situation of students of foreign origin, particularly from Morocco, in a context shaped by intensive agriculture, in which more than half of Almería's foreign workers are employed. To do so, we look back at the historical challenges to see to what extent they are still present more than twenty years later. As part of the FAMILIA project, 15 in-depth interviews were conducted in June 2019 with teachers and social workers from social services and other organisations. The research showed that, despite the fact that a culturalist discourse is still found when explaining the educational disadvantages of these students, more critical voices emerge from the teachers themselves towards the educational practice of those who exercise forms of discrimination towards students and their families. In addition, these interviewees highlight the need to improve training in interculturality for both teachers and administrative staff