US Latina/o/x migrations, translations and routes of reception: an integrated critique

The object of study of this thesis is a special case of translation: the Anglophone literature of writers of Caribbean or Latin American origin in the United States translated into Spanish. This case is special because of the entwinement of the source and target languages and cultures, making it difficult to conceive of translation as the test of the foreign. The heterogeneity among Hispanophone readers along the transnational routes that these translations may travel further complicates assumptions based on foreignness. Consequently, an opportunity arises to develop empirical approaches to translation readers and their reading practices, which go beyond persistent national categories and presumed textual effects. Expanding Antoine Berman’s method for translation criticism, this thesis provides an integrated translation critique of four short stories about migration written by Latina/o/x writers (Helena María Viramontes, Achy Obejas, Daisy Hernández, and Junot Díaz) and translated into Spanish. This integrated critique considers the source texts, translations and translators, as well as reception from two perspectives: 1) the receiving contexts of the authors’ countries of origin (Cuba, Colombia, and the Dominican Republic) and Spain and 2) transatlantic readers through focus groups, questionnaires and ethnographic fieldwork. These analytical layers establish a comprehensive view of the cultural, linguistic, social, and political needs and expectations that are expressed through this special case of translation, including the effects of mobility on how these texts are interpreted and discussed. The integrated critique also allows for perspective-taking, such as holding up the claims made from the position of researcher against the views of other readers. Initially, identity-based approaches to these source texts are challenged for obscuring the rich literary detail they offer of migrant perspectives of social institutions and systems; however, ethnic and national identity, together with authenticity, are then found to be central when it comes to translating and reading these texts. This thesis stakes it contribution on the execution of its integrated critique, which is applicable to any case of translation, and the interdisciplinary insights it draws for translation studies, Latina/o/x studies and sociology.El objeto de estudio de esta tesis es un caso especial de traducción: la literatura anglófona de escritores de origen caribeño y latinoamericano en Estados Unidos traducida al español. Se considera este caso singular debido al entrelazamiento de las lenguas y culturas fuente y meta, lo cual dificulta una concepción de la traducción como prueba de lo ajeno. La heterogeneidad entre los lectores hispanófonos en las rutas transnacionales que pueden recorrer estas traducciones complica todavía más los supuestos basados en nociones de lo ajeno. Entonces, surge la oportunidad de desarrollar formas más empíricas de abordar los lectores de traducciones y sus prácticas de lectura, más allá de las persistentes categorías nacionales y suposiciones sobre los efectos textuales. Basándose en el método para la crítica de la traducción de Antoine Berman, esta tesis proporciona una crítica integrada de cuatro relatos de migración de escritores latinas/o/xs (Helena María Viramontes, Achy Obejas, Daisy Hernández y Junot Díaz) y sus traducciones al español. Esta crítica integrada analiza los textos fuente, las traducciones y los traductores, así como la recepción desde dos perspectivas: 1) los contextos receptores de los países de origen de los escritores (Cuba, Colombia y la República Dominicana) y de España y 2) los lectores transatlánticos a través de grupos focales, cuestionarios y trabajo de campo etnográfico. A lo largo de la tesis, estas capas analíticas se superponen para crear una visión integral de las necesidades y expectativas culturales, lingüísticas, sociales y políticas que se expresan a través de este caso especial de traducción, además de los efectos de la movilidad sobre las interpretaciones y discusiones que suscitan estos textos. Asimismo, la crítica integrada posibilita la toma de perspectivas, tal como un diálogo entre las afirmaciones hechas desde la posición de investigadora y los puntos de vista de los lectores. Al principio, se cuestionan las aproximaciones a los textos fuente basadas en la identidad, ya que ocultan ricos detalles literarios sobre perspectivas migrantes de instituciones y sistemas sociales; sin embargo, después se descubre que la identidad étnica y nacional, junto con la autenticidad, son centrales a la hora de traducir y leer estos textos. El aporte de esta tesis se concentra en el desarrollo de la crítica integrada, la cual se puede aplicar a cualquier caso de traducción, y en sus reflexiones interdisciplinarias para los estudios de traducción, los estudios latina/o/xs y la sociología.L’objecte d’estudi d’aquesta tesi és un cas especial de traducció: la literatura anglòfona d’escriptors d’origen caribeny i llatinoamericà als Estats Units traduïda al castellà. Es considera aquest cas com a especial per l’entrellaçament de les llengües i cultures font i meta, la qual cosa dificulta la concepció de traducció com a la prova de l’estranger. L’heterogeneïtat dels lectors hispanòfons en les rutes transnacionals que poden recórrer aquestes traduccions complica encara més els supòsits basats en nocions de l’estranger. Aleshores, sorgeix l’oportunitat de desenvolupar formes més empíriques d’abordar els lectors de traduccions i les seves pràctiques de lectura, més enllà de les persistents categories nacionals i suposicions sobre els efectes textuals. Basant-se en el mètode per a la crítica de la traducció d’Antoine Berman, aquesta tesi proporciona una crítica integrada de quatre relats sobre la migració dels escriptors latina/o/xs (Helena María Viramontes, Achy Obejas, Daisy Hernández i Junot Díaz), els quals han estat traduïts al castellà. Aquesta crítica integrada analitza els textos font, les traduccions i els traductors, així com la recepció des de dues perspectives: 1) els contextos receptors dels països d’origen dels escriptors (Cuba, Colòmbia i la República Dominicana) i Espanya i 2) els lectors transatlàntics a través de grups focals, qüestionaris i treball de camp etnogràfic. Al llarg de la tesi, aquestes capes analítiques se superposen per crear una visió integral de les necessitats i les expectatives culturals, lingüístiques, socials i polítiques que s’expressen a través d’aquest cas especial de traducció, a més dels efectes de la mobilitat sobre les interpretacions i discussions que susciten aquests textos. Així mateix, la crítica integrada possibilita la presa de perspectives, com ara un diàleg entre les afirmacions fetes des de la posició d’investigadora i els punts de vista dels lectors. Al principi, es qüestionen les aproximacions als textos font basades en la identitat, ja que amaguen rics detalls literaris sobre les perspectives migrants d’institucions i sistemes socials; tot i això, després es descobreix que la identitat ètnica i nacional, juntament amb l’autenticitat, són centrals a l’hora de traduir i llegir aquests textos. L’aportació d’aquesta tesi rau en el desenvolupament de la crítica integrada, la qual es pot aplicar a qualsevol cas de traducció, i en les reflexions interdisciplinàries que traça per als estudis de traducció, els estudis latina/o/xs i la sociologia.Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatg