Trauma, familia y educación

En aquest article voldria compartir la meva experiència en la pràctica diària duta a terme des de la consulta privada, en relació a l´impacte que pot tenr a les families    En aquest article voldria compartir la meva experiència en la pràctica diària duta a terme des de la consulta privada, en relació a l'impacte que pot tenir a les famílies i en especial als nens i nenes certs esdeveniments que poden passar a la vida quotidiana. L'objectiu no és abordar processos traumàtics greus, però sí situacions o esdeveniments que poden produir patiment i dolor que requeriran igualment un bon acompanyament i intervenció per minimitzar el risc que puguin derivar en futurs traumes que comprometin el desenvolupament saludable dels nens, nenes i adolescents. Però abans abordaré el concepte de trauma i les conseqüències de patir-lo en edats primerenques i de com el context familiar i escolar, poden erigir-se com a potents antídots que afavoreixin i col·laborin en l'alleujament de patiments inevitables i previnguin traumes infantils evitables. Per això, han de poder oferir cures basades en els bons tractes, l'afecte, el respecte, el compromís i l'empatia. Pares i mares que disposin de les competències parentals i marentals suficients, perquè puguin oferir una cura de qualitat, i fomentar en la interacció amb els fills i filles processos de resiliència primària. I escoles sensibles al patiment infantil, que amb les seves bones pràctiques creen sòlids llaços afectius amb els alumnes, podent arribar a convertir-se en meravellosos tutors de resiliència secundària. Una magnífic tàndem format per família, escola, que aconseguiran pujar pronunciats pendents, si no s'obliden de la importància de pedalar junts.      L'espina dorsal sobre el qual s'assenta tant el cos de l'article com l'ànima de la meva pràctica professional és el Paradigma dels Bons Tractes i el Model de la Traumateràpia Infanto-Juvenil Sistèmica els creadors dels quals són Jorge Barudy i Maryorie Dantagnan.  Throughout this article I aim to share my experience in the day-to-day work carried out at a private practice that relates to the impact that certain types of everyday events can have on families, most especially children. The objective is not to address serious traumatic processes, but to look at situations or events that may cause suffering and pain, and which will also require a good level of support and intervention both from the family and the school in order to minimize the risk of leading to future traumas that compromise the healthy development of children and adolescents. Firstly however I will address the concept of trauma and the consequences of suffering these at an early age, and how family and school environments can be powerful antidotes that contribute to alleviating unavoidable suffering and the prevention of avoidable childhood suffering.  To do this, they must be able to offer care based on a foundations of wellbeing, affection, respect, commitment and empathy. It is necessary for parents to have sufficient parental skills, (or when this is not the case, that they have the opportunity to develop these skills with the support of their networks, family or professional environment), to be able to offer quality care and encourage the promotion of primary resilience during interactions with their children. Schools should also be sensitive to a child’s suffering, and enable good practices to facilitate teachers’ creating solid affective ties with their students, in turn becoming wonderful secondary resilience tutors. "A magnific tandem formed by family and school that will manage to climb up pronounced hills, if they don't forget the importance of cycling together."      The "backbone" on which both the "body" of the article and the "soul" of my professional practice are based is the Paradigm of Wellness  and the Model of Systemic Child and Adolescent Trauma Therapy whose creators are Jorge Barudy and Margorie Dantagnan.En este artículo quisiera compartir mi experiencia en la práctica diaria llevada a cabo desde la consulta privada, en relación al impacto que puede tener en las familias y en especial en los niños y niñas ciertos eventos que pueden ocurrir en la vida cotidiana. El objetivo no es abordar procesos traumáticos graves, pero sí situaciones o eventos que pueden producir sufrimiento y dolor que requerirán igualmente de un buen acompañamiento e intervención para minimizar el riesgo de que puedan derivar en futuros traumas que comprometan el desarrollo saludable de los niños, niñas y adolescentes. Pero antes abordaré el concepto de trauma y las consecuencias de sufrirlo en edades tempranas y de cómo el contexto familiar y escolar, pueden erigirse como potentes antídotos que favorezcan y colaboren en el alivio de sufrimientos inevitables y prevengan traumas infantiles evitables. Para ello, deberán poder ofrecer cuidados basados en los buenos tratos, el afecto, el respeto, el compromiso y la empatía.  Padres y madres que dispongan de las competencias parentales y marentales suficientes, para que puedan ofrecer un cuidado de calidad, y  fomentar en la interacción con sus hijos e hijas  procesos de resiliencia primaria. Y escuelas sensibles al sufrimiento infantil, que con sus buenas prácticas creen sólidos lazos afectivos con sus alumnos, pudiendo llegar a convertirse en  maravillosos tutores de resiliencia secundaria. Una magnifico tandem formado por familia, escuela, que lograrán ascender pronunciadas pendientes, si no se olvidan de la importancia de pedalear juntos.      La “espina dorsal” sobre el que se asienta tanto  el “cuerpo” del artículo como el “alma” de mi práctica profesional es el Paradigma de los Buenos Tratos y el Modelo de la Traumaterapia Infanto-juvenil Sistémica cuyos creadores son Jorge Barudy  y Maryorie Dantagnan