Apoyo emocional a los niños y adolescentes en la escuela en época de pandemia

Aquest article té com a objectiu presentar una pràctica educativa adreçada a fomentar la regulació emocional relacionada amb el trauma i la seguretat psicològica de l'alumnat d'Educació Primària (5è i 6è) i Educació Secundària de quatre centres escolars privats-concertats de la província de Gipuzkoa ( Espanya). El marc epistemològic en què se sustenta la intervenció és la teoria polivagal de Porges i la teoria de l'aferrament. Mitjançant una sèrie de sessions amb els orientadors i tutors escolars, se'ls proporcionen coneixements psicoeducatius i orientacions concretes per afavorir la regulació emocional dels alumnes, usant tècniques com arrelar, tranquil·litzar, donar seguretat i narrar i ajornar la investigació. Els resultats obtinguts apunten a una valoració general per part dels professors de lexperiència dintervenció com a positiva (80%), un 16% com a molt positiva i un 4% com a innecessària. D'altra banda, la modulació emocional dels alumnes a l'aula es revela fonamental i els resultats apunten a una experiència subjectiva de més benestar i millora de la salut i de les relacions. A la discussió es planteja que experiències com la descrita, malgrat les seves limitacions, són prometedores en els seus resultats per aconseguir millorar la salut i qualitat de vida dels alumnes i fer de la vivència escolar un lloc segur, imprescindible perquè els infants i adolescents puguin estudiar i rendir acadèmicament. Propostes d'aquest tipus obren la porta a models de conceptualització i gestió de les escoles com a espais educatius sensibles al trauma, en què tota la comunitat escolar s'implica i involucra amb els alumnes que hagin patit experiències traumàtiques a la seva vida.  The objective of this article is to present an educational practice aimed at promoting emotional regulation related to trauma and the psychological safety of students in Primary Education (5th and 6th) and Secondary Education in four private-subsidized schools in the province of Gipuzkoa (Spain) The epistemological framework on which the intervention is based is the polyvagal theory of Porges and the attachment theory. Through a series of sessions with school counselors and tutors, they are provided with psychoeducational knowledge and specific guidance to promote emotional regulation in students, using techniques such as rooting, calming, providing security, and narrating and postponing the investigation. The results obtained point to a general assessment by teachers of the intervention experience as positive (80%), 16% as very positive and 4% as unnecessary. The emotional modulation of the students in the classroom is revealed, on the other hand, fundamental and the results point to a subjective experience of greater well-being and improvement of health and relationships. In the discussion it is suggested that experiences such as the one described, despite their limitations, are promising in their results to improve the health and quality of life of the students and make the school experience a safe place, essential for children and teenagers can study and perform academically. Proposals of this type open the door to models of conceptualization and management of schools as educational spaces sensitive to trauma, in which the entire school community is implicated and involved with students who have suffered traumatic experiences in their lives.El presente artículo tiene como objetivo presentar una práctica educativa dirigida a fomentar la regulación emocional relacionada con el trauma y la seguridad psicológica del alumnado de Educación Primaria (5º y 6º) y Educación Secundaria de cuatro centros escolares privados-concertados de la provincia de Gipuzkoa (España). El marco epistemológico en el que se sustenta la intervención es la teoría polivagal de Porges y la teoría del apego. Mediante una serie de sesiones con los orientadores y tutores escolares, se les proporcionan conocimientos psicoeducativos y orientaciones concretas para favorecer la regulación emocional de los alumnos, usando técnicas como enraizar, tranquilizar, dar seguridad y narrar y aplazar la investigación. Los resultados obtenidos apuntan a una valoración general por parte de los profesores de la experiencia de intervención como positiva (80%), un 16% como muy positiva y un 4% como innecesaria). La modulación emocional de los alumnos en el aula se revela fundamental y los resultados apuntan a una experiencia subjetiva de mayor bienestar y mejora de la salud y de las relaciones. En la discusión se plantea que experiencias como la descrita, a pesar de sus limitaciones, son prometedoras en sus resultados para lograr mejorar la salud y calidad de vida de los alumnos y hacer de la vivencia escolar un lugar seguro, imprescindible para que los niños y adolescentes puedan estudiar y rendir académicamente. Propuestas de este tipo abren la puerta a modelos de conceptualización y gestión de las escuelas como espacios educativos sensibles al trauma, en las cuales toda la comunidad escolar se implica e involucra con los alumnos que hayan sufrido experiencias traumáticas en su vida. &nbsp