¿Por qué la emoción antecede la cognición? Las emociones como sustrato esencial para la consolidación de aprendizajes: perspectiva desde la evolución filogenética cerebral

La neuroeducació comparteix la importància i la necessitat de vincular el coneixement neurocientífic per a l'enriquiment de l'epistemologia i la pràctica docent; diverses experiències educatives han acceptat el valor transcendental de les emocions per a l'assoliment d'aprenentatges significatius i emocionals. Per tal d'aconseguir en la comunitat docent una alfabetització conceptual neurocientífica per entendre a partir del coneixement neurocientífic diferents resultats positius de les experiències educatives integrades al factor socioemocional, es presenta una revisió bibliogràfica sobre el coneixement neurofisiològic que permet entendre com aprèn el cervell juntament amb la relació unidireccional de el suprasistema emocional-cognitiu. Així mateix, la plasticitat cerebral i les neurones mirall són determinants per a l'aprenentatge d'habilitats socioafectives que permeten el desenvolupament de persones sanes i implicades en la millora de la societat. Actualment, cal entendre l'educació com un entorn de desenvolupament social amb un enfocament emocional, a través de pràctiques educatives coherents amb la naturalesa social del cervell, que ha presentat una evolució biològica lenta i desfasada per a l'actual realitat social vertiginosa, afrontada amb dificultats. situacions socials com la violència, l'estrès i la depressió. Es conclou, gràcies a la correspondència dels avenços teòrics de les neurociències amb l'educació de la formació educativa adaptada a la neurofisiologia cerebral.La neuroeducación comparte la importancia y necesidad de la vinculación de saberes neurocientíficos para el enriquecimiento de la epistemología y práctica docente; diversas experiencias educativas han aceptado el valor transcendental de las emociones para el logro de un aprendizaje significativo y emocional. Con los objetivos de lograr en la comunidad docente una alfabetización conceptual neurocientífica para comprender desde saberes de la neurociencia diferentes resultados positivos de experiencias educativas integradas al factor socioemocional, se presenta una revisión bibliográfica sobre conocimiento neurofisiológico que permite entender cómo aprende el cerebro junto a la relación unidireccional del suprasistema emocional-cognitivo. Así mismo, la plasticidad cerebral y las neuronas espejo son decisivas para el aprendizaje de habilidades socio-afectivas que permitan el desarrollo de personas sanas que se impliquen en la mejora de la sociedad.  Actualmente se presenta la necesidad de entenderse la educación como un entorno de desarrollo social con enfoque emocional, mediante prácticas educativas coherentes a la naturaleza social del cerebro quien ha presentado una evolución biológica lenta y anticuada para la actual realidad social vertiginosa, que enfrenta situaciones sociales difíciles como lo son la violencia, estrés y depresión. Se concluye, gracias a la correspondencia de los avances teóricos de las neurociencias y la educación el deber ser la formación educativa adaptada la neurofisiología cerebral.Neuroeducation shares the importance and necessity of linking neuroscientific knowledge for the enrichment of epistemology and teaching practice; several educational experiences have accepted the transcendental value of emotions for the achievement of meaningful and emotional learning. In order to achieve in the teaching community a neuroscientific conceptual literacy to understand from neuroscientific knowledge different positive results of educational experiences integrated to the socioemotional factor, a bibliographic review on neurophysiological knowledge is presented that allows understanding how the brain learns together with the unidirectional relationship of the emotional-cognitive suprasystem. Likewise, brain plasticity and mirror neurons are decisive for the learning of socio-affective skills that allow the development of healthy people who are involved in the improvement of society.  Currently, there is a need to understand education as an environment of social development with an emotional approach, through educational practices coherent to the social nature of the brain, which has presented a slow and outdated biological evolution for the current vertiginous social reality, facing difficult social situations such as violence, stress and depression. It is concluded, thanks to the correspondence of the theoretical advances of neurosciences and education, that educational training should be adapted to the brain neurophysiology