Inteligencia artificial y administración de justicia: desafíos derivados del contexto latinoamericano

El sorgiment de la Intel·ligència Artificial (IA), en el marc de la Quarta Revolució Industrial, obliga a reflexionar sobre el seu impacte a l'administració de justícia des de l'òptica plural, interdisciplinària i social que caracteritza la bioètica. Això esdevé imprescindible no només per garantir una aplicació ètica de la IA a l'administració de justícia; sinó, a més, per assegurar el respecte de la persona humana i les seves manifestacions culturals –com el dret– davant les innovacions tecnològiques. Per tant, per assolir aquest objectiu resulta clau, per una banda, entendre com funcionen els sistemes d'IA en el camp del dret, i quines són les dificultats que es plantegen des de les diverses arestes (ètica, de raonament i jurídica). I, per altra banda, mirar amb atenció les particularitats presenta el context llatinoamericà signat per la desigualtat; la volatilitat social, política i institucional; i una atàvica caracterització de la justícia. La justícia impartida amb IA té la potencialitat de fer realitat valors tan preats com la celeritat i la seguretat jurídica. I, alhora, d'amenaçar la llibertat, la privadesa i la igualtat dels individus, sobretot en societats travessades per diferències estructurals com la llatinoamericana.The emergence of Artificial Intelligence (AI), in the framework of the Fourth Industrial Revolution, forces us to reflect on its impact on the administration of justice from the plural, interdisciplinary and social perspective that characterizes bioethics. This becomes essential not only to guarantee an ethical application of AI in the administration of justice; but also, to ensure respect for the human person and its cultural manifestations -such as law- in the face of technological innovations. Therefore, to achieve this objective, it is key, on the one hand, to understand how AI systems work in the field of law, and what are the difficulties that arise from various angles (ethical, legal and reasoning).And, on the other hand, looking carefully at the particularities presents the Latin American context marked by inequality; social, political and institutional volatility; and an atavistic characterization of justice. The justice imparted with AI has the potential to make values as precious as speed and legal certainty a reality. And, at the same time, to threaten the freedom, privacy and equality of individuals, especially in societies crossed by structural differences such as Latin America.El surgimiento de la Inteligencia Artificial (IA), en el marco de la Cuarta Revolución Industrial, obliga a reflexionar acerca de su impacto en la administración de justicia desde la óptica plural, interdisciplinaria y social que caracteriza a la bioética. Esto se torna imprescindible no sólo para garantizar una aplicación ética de la IA en la administración de justicia; sino, además, para asegurar el respeto de la persona humana y sus manifestaciones culturales -como el derecho- frente a las innovaciones tecnológicas. Por consiguiente, para lograr ese objetivo resulta clave, por un lado, entender cómo funcionan los sistemas de IA en el campo del derecho, y cuáles son las dificultades que se plantean desde las diversas aristas (ética, de razonamiento y jurídica). Y, por otro lado, mirar con atención las particularidades presenta el contexto latinoamericano signado por la desigualdad; la volatilidad social, política e institucional; y una atávica caracterización de la justicia. La justicia impartida con IA tiene la potencialidad de hacer realidad valores tan preciados como la celeridad y la seguridad jurídica. Y, al mismo tiempo, de amenazar la libertad, la privacidad y la igualdad de los individuos, sobre todo en sociedades atravesadas por diferencias estructurales como la latinoamericana