El derecho fundamental a eutanasia y su problemática constitucional en España

Després de la regulació de l'eutanàsia emergeix una problemàtica constitucional i bioètica que revela les deficiències, les llacunes i els conflictes jurídics sense resoldre per la LO 3/2021, de 24 de març (LORE). La desprotecció de col·lectius vulnerables, la fugida de les garanties jurídiques convencionals i la lesivitat de drets fonamentals, entre altres raons, fonamenten la dimensió constitucional del dret a morir. El control jurídic de l'eutanàsia s'enfronta actualment a la seva construcció legal com a dret fonamental malgrat l'aparença com a dret prestacional d'“ajuda a morir”, en base a la connexió amb el dret a la vida, integritat física i moral, dignitat , llibertat, intimitat (Exposició de Motius LORE). Tanmateix, des d'una perspectiva constitucional resulta insatisfactòria l'exclusió de menors i subjectes sense capacitat del seu àmbit subjectiu i el risc d'eludir la ponderació en conflicte amb altres drets en adoptar una jerarquia superior de fet.After the legalization of euthanasia, a constitutional and bioethical problem emerges that reveals the deficiencies, gaps and legal conflicts unresolved by LO 3/2021, of March 24. The lack of protection of vulnerable groups, the flight from conventional legal guarantees and the harmfulness of fundamental rights, among other reasons, support the constitutional dimension of the right to die. The legal control of euthanasia currently faces its legal construction as a fundamental right despite the appearance as a right to "help to die", based on the connection with the right to life, physical and moral integrity, dignity, freedom, privacy (LORE Statement of Reasons). However, from a constitutional perspective, the exclusion of minors and subjects without capacity from their subjective sphere, and the risk of eluding the weighting in conflict with other rights by adopting a higher in fact hierarchy is unsatisfactory.Tras la regulación de la eutanasia emerge una problemática constitucional y bioética que revela las deficiencias, lagunas y conflictos jurídicos sin resolver por la LO 3/2021, de 24 de marzo (LORE). La desprotección de colectivos vulnerables, la huida de las garantías jurídicas convencionales y la lesividad de derechos fundamentales, entre otras razones, fundamentan la dimensión constitucional del derecho a morir. El control jurídico de la eutanasia se enfrenta en la actualidad a su construcción legal como derecho fundamental pese a la apariencia como derecho prestacional de “ayuda a morir”, en base a la conexión con el derecho a la vida, integridad física y moral, dignidad, libertad, intimidad (Exposición de Motivos LORE). Sin embargo, desde una perspectiva constitucional, resulta insatisfactoria la exclusión de menores y sujetos sin capacidad de su ámbito subjetivo y el riesgo de eludir la ponderación en conflicto con otros derechos al adoptar una jerarquía superior de hecho