Diversificación cultural y dualización urbana: micropublics, sociabilidad y desigualdad en la ciudad de Zaragoza

Com s'articulen els discursos al voltant de la diversitat cultural i les relacions veïnals a Saragossa? Les ciutats mitjanes afronten un cicle de segregació socioespacial sostingut amb relats sobre “nous conflictes culturals”; alhora que espais i situacions potencialment favorables al contacte social i la participació guanyen visibilitat. Els resultats mostren la relació entre les percepcions sobre lespai i variables com a nivell dingressos, lloc de procedència o ubicació espacial. D'una banda, els interlocutors socialment més actius atribueixen a les autoritats locals la responsabilitat de millorar la convivència. De l'altra, la participació informal de la població jove prioritza la creació d'espais per a la trobada “des de baix”, que no descuidin la desigualtat com a factor determinant. Aquesta és la clau que roman en permanent tensió amb la multiculturalitat, vinculant la definició de convivència al reduccionisme de la coexistència i els biaixos securitaris que se'n deriven.How are discourses around cultural diversity and neighbourhood relations articulated in Zaragoza? Medium-sized cities face a cycle of socio-spatial segregation sustained by narratives on “new cultural conflicts”; at the same time, certain spaces and situations potentially favourable to social contact and participation gain visibility. The results show a link between perceptions of space and variables such as income level, place of origin or spatial location. On the one hand, the most socially active neighbours attribute responsibility for improving coexistence to local authorities. On the other hand, the informal participation of the young population prioritises the creation of meeting spaces "from below", which must not neglect inequality as a determining factor. This is the key that remains in permanent tension with multiculturalism, by shaping the notion of coexistence through its most reductionist and securitarian biases.¿Cómo se articulan los discursos en torno a la diversidad cultural y las relaciones vecinales en Zaragoza? Las ciudades medias afrontan un ciclo de segregación socioespacial sostenido con relatos sobre “nuevos conflictos culturales”; al tiempo que espacios y situaciones potencialmente favorables al contacto social y la participación ganan visibilidad. Los resultados muestran la relación entre las percepciones sobre el espacio y variables como nivel de ingresos, lugar de procedencia o ubicación espacial. Por un lado, los interlocutores socialmente más activos atribuyen a las autoridades locales la responsabilidad en la mejora de la convivencia. Por otro, la participación informal de la población joven prioriza la creación de espacios para el encuentro “desde abajo”, que no descuiden la desigualdad como factor determinante. Esa es la clave que permanece en permanente tensión con la multiculturalidad, vinculando la definición de convivencia al reduccionismo de la coexistencia y los sesgos securitarios que de ellos derivan