Les prédicats obliques : de l'implication en langue à l'inférence en discours

Il s'agit en premier lieu de définir le concept de prédicat oblique en l'inscrivant dans un cadre théorique particulier, celui des trois fonctions primaires. La description de la notion d'oblicité permettra de présenter, en deuxième lieu, les mécanismes mis en œuvre en langue. Deux types de mécanismes seront développés : l'oblicité par désappropriation et l'oblicité par recatégorisation. Si l'oblicité en langue opère grâce au mécanisme d'implication, en discours, c'est l'inférence qui prend le relai pour faire dire aux mots plus qu'ils ne disent. C'est à partir de quelques exemples de réalisations discursives, comme les histoires drôles ou les énoncés non-congruents, que l'accent sera mis, en troisième lieu, sur le concept de créativité, à l'œuvre dans ce type de discours, pouvant donner lieu à un jeu continu entre le dit et l'inféré.En aquest article, es pretén, en primer lloc, definir el concepte de predicat oblic situant-lo en un marc teòric particular, el de les tres funcions primàries. La descripció de la noció d'obliqüitat permetrà de presentar, en segon lloc, els mecanismes que es posen en marxa en la llengua. S'analitzen en profunditat dos tipus de mecanismes: la obliqüitat per desapropiació i la obliqüitat per recategorització. Mentre que l'obliqüitat en la llengua opera gràcies al mecanisme d'implicació, en el discurs, la inferència pren el relleu per fer que les paraules diguin més del que diuen. En tercer lloc, a partir d'alguns exemples de realitzacions discursives, com els acudits o els enunciats incongruents, es posarà l'accent en el concepte de creativitat, que es posa en marxa en aquests tipus de discursos, la qual cosa pot donar lloc a un joc continu entre el que es diu i el que s'infereix.In this paper, we intend, firstly, to define the concept of oblique predicate by placing it within a particular theoretical framework, the one of the three primary functions. The description of the notion of obliquity will enable us to show, secondly, the devices set in in language. We will analyse at length two types of devices: obliquity by disappropriation and obliquity by recategorizarion. While obliquity in language functions thanks to the implication device, in discourse, inference takes over so that words say more than what actually say. Thirdly, through some examples of discourse utterances, as jokes or incongruous utterances, we will focus on the concept of creativity, which operates in these types of discourses, which can generate a continuous game between what is said and what is inferred.En este artículo, se pretende, en primer lugar, definir el concepto de predicado oblicuo situándolo en un marco teórico particular, el de las tres funciones primarias. La descripción de la noción de oblicuidad permitirá presentar, en segundo lugar, los mecanismos que se ponen en marcha en la lengua. Se analizan en profundidad dos tipos de mecanismos: la oblicuidad por desapropiación y la oblicuidad por recategorización. Mientras que la oblicuidad en la lengua opera gracias al mecanismo de implicación, en el discurso, la inferencia toma el relevo para hacer que las palabras digan más de lo que dicen. En tercer lugar, a partir de algunos ejemplos de realizaciones discursivas, como los chistes o los enunciados incongruentes, se pondrá el acento en el concepto de creatividad, que se pone en marcha en esos tipos de discursos, lo que puede dar lugar a un continuo juego entre lo dicho y lo inferido