Identitats múltiples al voltant de la intermediació lingüística per part de menors (ILM) : el cas del col·lectiu xinès a Catalunya

Una de les principals conseqüències dels processos migratoris és la generació de sentits identitaris múltiples. En aquesta comunicació parlarem del fenomen de la intermediació lingüística per part de menors (ILM), és a dir, de les tasques de traducció i interpretació que infants i joves realitzen per a progenitors i altres membres de la comunitat, com a pràctica social promotora d'identitats etnolingüístiques complexes. Prenem com a paradigma el cas del col·lectiu xinès a Catalunya i ens basem en una sèrie d'entrevistes en profunditat que vam fer a una mostra de 7 joves adultes d'entre 18-28 anys amb experiència com a intermediàries lingüístiques quan encara eren menors d'edat, i a 4 progenitors d'origen xinès (3 mares i 1 pare) que en algun moment havien hagut de recórrer a fills o filles per poder-se comunicar o fer-se entendre en diferents àmbits dels serveis públics a Catalunya. Les entrevistes es van dur a terme entre els anys 2020 i 2021 i formen part d'un estudi més ampli sobre la ILM amb diferents col·lectius del país. En aquesta comunicació ens centrem en les narratives dels informants sobre els usos pragmàtics del plurilingüisme, cosa que ens permetrà identificar l'arrel fonamentalment negativa (relacional) i additiva del sentir identitari xinès, qingtianès, català, espanyol, etc. D'aquesta manera, primer, definirem a què ens referim quan parlem de la ILM o, en anglès, de 'child language brokering'. Tot seguit, establirem el marc metodològic de la nostra recerca, descriurem més detalladament les dues mostres i el perfil dels nostres informants. A continuació, aprofundirem en l'anàlisi de les entrevistes i, a partir de citacions i fragments extrets de les transcripcions, teoritzarem sobre la qüestió de la formació d'identitats interculturals i dels diferents nivells de prestigi que se'ls adhereix