El dret successori valencià en temps de la Nova Planta. Vigència i aplicabilitat

The judicial process that is processed on the inheritance of the spouses Gosalbes and Riera in the Municipal Court of Alicante and, later, in the Royal Court of València, in the second half of the 18th century, is a good example that Valencian Foral Law continued in force after its suppression with the Nueva Planta decree on June 21, 1707. It will be like that at least, in the private sphere, acts and legal bussinesses formalized before the publication of that decree in each municipality. The old notarial norms and practices had not been forgotten by the population, nor by lawyers and jurists, although there were conflicts about their applicability in their interaction with the new Castilian Law. It was the case, specially, with some authorities who had not known Valencian Law. The final resolution seems to indicate the opportunity to avoid any judicial interactions.El proceso judicial sobre la herencia de los cónyuges Gosalbes y Riera que se tramita en el Juzgado Municipal de Alicante y después en la Audiencia Real de València en la segunda mitad del siglo XVIII, es una buena muestra de que el derecho foral valenciano continuó vigente tras su supresión con el Decreto de Nueva Planta del 29 de junio de 1707. Y así será al menos, en el ámbito privado, para los actos y negocios jurídicos formalizados con anterioridad a la publicación de dicho decreto en cada municipio. Las antiguas normas y prácticas notariales valencianas no habían caído en el olvido de la población, ni tampoco de los abogados y juristas, si bien en su interacción con el nuevo derecho castellano se asistirá a conflictos en cuanto a su aplicabilidad, máxime por parte de unas autoridades que ya no estaban versadassiquiera en la lengua de los Furs. La resolución final parece indicarnos la oportunidad de prescindir de intervenciones judiciales.El procés judicial sobre l'herència dels cònjuges Gosalbes i Riera que es tramita en el Jutjat Municipal d'Alacant i, després, en l'Audiència Reial de València en la segona meitat del segle XVIII, és una bona mostra que el dret foral valencià va continuar vigent després de la seua supresió amb el Decret de Nova Planta del 29 de juny de 1707. Almenys així fou, en l'àmbit privat, per als actes i negocis jurídics formalitzats amb anterioritat a la publicació del dit decret en cada municipi. Les antigues normes i pràctiques notarials valencianes no havien caigut en l'oblit de la població, ni tampoc dels advocats i juristes, però en la seua interacció amb el nou dret castellà s'originaran conflictes respecte a la seua aplicabilitat, i més per a unes autoritats que ja no estaven versades ni tan sols en la llengua dels Furs. La resolució final sembla indicar- nos que el més apropiat era evitar qualsevol tipus d'intervenció judicial