Student perceptions of native and non-native speaker language instructors: A comparison of ESL and Spanish

The question of the native vs. non-native speaker status of second and foreign language instructors has been investigated chiefly from the perspective of the teacher. Anecdotal evidence suggests that students have strong opinions on the relative qualities of instruction by native and non-native speakers. Most research focuses on students of English as a foreign or second language. This paper reports on data gathered through a questionnaire administered to 55 university students: 31 students of Spanish as FL and 24 students of English as SL. Qualitative results show what strengths students believe each type of instructor has, and quantitative results confirm that any gap students may perceive between the abilities of native and non-native instructors is not so wide as one might expect based on popular notions of the issue. ESL students showed a stronger preference for native-speaker instructors overall, and were at variance with the SFL students\u27 ratings of native-speaker instructors\u27 performance on a number of aspects. There was a significant correlation in both groups between having a family member who is a native speaker of the target language and student preference for and self-identification with a native speaker as instructor. La qüestió de la condició de parlant nadiu o no nadiu del professor de segona llengua o llengua estrangera ha estat investigada principalment des de la perspectiva del professor. Algunes evidències anecdòtiques suggereixen que els estudiants fan judicis de valor sobre l\u27ensenyament que reben depenent de si el professor és o no és parlant nadiu de la llengua que ensenya. La major part dels estudis que s\u27han fet se centren en estudiants d\u27anglès com a llengua estrangera o com a segona llengua. Per al present treball es van tenir en compte les dades obtingudes a partir d\u27un qüestionari que es va repartir entre 55 estudiants universitaris: 31 estudiants aprenien espanyol com a llengua estrangera, mentre que 24 eren estudiants d\u27ESL. Els resultats qualitatius posen en relleu quines són les habilitats que els estudiants consideren pròpies de cada tipus de professor. Els resultats quantitatius revelen que la diferència que els estudiants poden percebre entre les habilitats dels professors nadius respecte dels no nadius no és tan gran com es podria esperar basant-nos en certes certs tòpic a propòsit del tema. Els estudiants d\u27ESL van demostrar una preferència més acusada pels professors nadius, i les seves respostes van diferir de les respostes dels estudiants d\u27espanyol respecte de l\u27avaluació dels professors nadius en diversos aspectes. Hi havia una significativa correlació en ambdós grups d\u27estudiants quant a la preferència i autoidentificació d\u27un estudiant cap a un professor nadiu i el fet que algun membre de la seva família fos un parlant nadiu de la llengua objecte d\u27estudi