Efecte social en cronotips de peixos marins

[cat] Els ritmes circadiaris són ritmes constants però flexibles per adaptar-se a l’ambient, normalment al cicle llum/foscor. Altres zeitgebers com el contacte social o comportaments sexuals dimòrfics poden ajustar i/o modificar-los. Aquesta combinació de ritme endogen sincronitzat amb factors externs es el que determina el cronotip. En aquest treball hem estudiat l’ambient social i canvis en el cronotip en una població salvatge de peix usant l’activitat motora com a estimació. El raor (Xyrichtys novacula) és un peix amb una estructura social on un mascle té una àrea delimitada en la qual conviu amb diverses femelles (harem) i rarament té contacte amb mascles. Degut al contacte social, és possible que hi hagi canvis en els ritmes biològics. En aquest estudi testam tres hipòtesis: l’existència de diferencies entre els cronotips de mascles i femelles del mateix harem, l’existència de diferències de cronotips consistents entre els diferents harems i la sincronització dels cronotips en femelles que canvien d’harem. Per fer-ho, analitzam les influències socials determinades amb tècniques analítiques clàssiques de xarxes socials. 79 mascles i 161 femelles marcats amb biosensors foren rastrejats en la Reserva Marina de la Badia de Palma mitjançant telemetria acústica d’alta resolució. Els harems s’identificaren a nivell diari seguint el grau de solapament dels territoris de mascles i femelles. Les hipòtesis es varen testar mitjançant models de regressió lineals mixtes. Els resultats varen ser: (1) els mascles comencen l’activitat més prest i l’acaben més tard que les femelles; (2) els individus de cada harem sincronitzen el seu cronotip; (3) les femelles que canvien d’harem adapten el cronotip al nou harem. Aquest estudi demostra que el contacte social exerceix una influència notable en els ritmes biològics de peixos marins en el seu hàbitat i s’ha de considerar aquesta influència a l’hora de realitzar estudis de cronotips o ritmes biològics en peixos.[eng] Circadian rhythms are constant but flexible rhythms to adapt to the environment, usually the light/dark cycle. Other zeitgebers such as social contact or dimorphic sexual behaviors can adjust and/or modify them. This combination of endogenous rhythm synchronized with external factors is what determines the chronotype. In this work we have studied the social environment and changes in chronotype in a wild population of fish using motor activity as an estimation. The pearly razorfish (Xyrichtys novacula) has a social structure where a male has a delimited area in which he cohabits with several females (harem) and rarely has contact with other males. Due to social contact, it is possible that there is some change in biological rhythms. In this study we test three hypotheses: difference in chronotypes between sexes of the same harem, synchronization of harem chronotypes and change of chronotypes of females changing harems. For this purpose, we analyzed social influences determined with classical social network analytical techniques. 79 males and 161 females tagged with biosensors were tracked in the Badia de Palma Marine Reserve using high4 resolution acoustic telemetry. Harems were identified at the daily level based on the overlap degree of male and female territories. Hypotheses were tested using linear mixed regression models. The results were: (1) male pearly razorfish begin activity earlier and end it later than females; (2) individuals in each harem synchronize their chronotype; and (3) females that change harems adapt their chronotype to the new harem. This study demonstrates that social contact exerts a remarkable influence on the biological rhythms of marine fishes in their habitat and this influence should be considered when conducting studies of chronotypes or biological rhythms in fishes