La identidad infantil en el New Horror audiovisual y la tríada IFH/M (Infancia-Familia- Horror/Mal)

[spa] La representación de las distintas construcciones de la infancia inserta principalmente dentro de la familia no normativa o disfuncional supone uno de los temas y líneas argumentales fundamentales del género de horror y, concretamente, de la estética del New Horror contemporáneo. Estas representaciones cinematográficas de la infancia se materializan en lo que denominamos la “tríada Infancia-Familia-Horror/Mal” (IFH/M) y cuestionan la familia como institución de la cultura patriarcal. La tríada se concibe, pues, como un locus corruptus de la estética del New Horror contemporáneo la cual nos permite establecer una serie de constantes narrativas, temáticas y argumentales, modelos de tipologías familiares, así como líneas ficcionales de la perversidad que posicionan al niño, es decir, al personaje infantil como epicentro receptor o generador del horror. La teorización y el análisis del impacto psicológico, emocional y afectivo de dichas representaciones en la audiencia posibilita la conceptualización de los protagonistas infantiles como mediadores empáticos del horror, en clave del Horror Sensorium y la Affective Theory desde los Cultural Studies. A partir del análisis del corpus seleccionado, con películas del género de horror comprendidas entre los años 2007 y 2020, se realiza una propuesta de tipología de personajes infantiles del género del horror en tres categorías: en primer lugar, los niños víctimas de la tríada IFH/M y el terror materno-filial; en segundo lugar, los niños criminales y psicópatas; y, en tercer lugar, los niños médium, enmarcados en los espacios liminares entre lo sobrenatural y el mundo onírico donde tienen presencia demonios o espíritus a través de las pesadillas infantiles y episodios de la parálisis del sueño. Para ello es necesario adoptar una metodología cualitativa de análisis de textos y productos audiovisuales con una perspectiva interdisciplinaria, en la que se tengan en cuenta aportes sobre estudios críticos fílmicos y televisivos de productos que conducen a la idea de la representación infantil como reflejo de las ansiedades y problemáticas de la sociedad contemporánea. En este abanico temático se incluyen el tratamiento de los niños víctimas de abuso, con problemáticas familiares y sociales diversas, en situación de vulnerabilidad, de orfandad, de problemas de índole psicológico y traumático e, incluso, de salud mental en tanto que son capaces de perpetrar cabo actos delictivos.[cat] La representació de les diferents construccions de la infància inserida principalment dins de la família no normativa o disfuncional suposa un dels temes i línies argumentals fonamentals del gènere d'horror i, concretament, de l'estètica del New Horror contemporani. Aquestes representacions cinematogràfiques de la infància es materialitzen en el que denominem la “tríada Infància-Família-Horror/Mal” (IFH/M) i qüestionen la família com a institució de la cultura patriarcal. La tríada és concebuda, doncs, com un locus corruptus de l'estètica del New Horror contemporani, la qual ens permet establir una sèrie de constants narratives, temàtiques i argumentals, models de tipologies familiars, així com línies ficcionales de la perversitat que posicionen al nen, és a dir, al personatge infantil com epicentre receptor o generador de l'horror. La teorització i l'anàlisi de l'impacte psicològic, emocional i afectiu d'aquestes representacions en l'audiència possibilita la conceptualització dels protagonistes infantils com a mediadors empàtics de l'horror, en relació a l'Horror Sensorium i la Affective Theory des dels Cultural Studies. A partir de l'anàlisi del corpus seleccionat, amb pel·lícules del gènere d'horror centrades entre els anys 2007 i 2020, es realitza una proposta de tipologia de personatges infantils del gènere de l'horror en tres categories: en primer lloc, els nens víctimes de la tríada IFH/M i el terror matern-filial; en segon lloc, els nens criminals i psicòpates; i, en tercer lloc, els nens mèdium, emmarcats en els espais liminars entre allò sobrenatural i el món oníric, on tenen presència dimonis o esperits a través dels malsons infantils i els episodis de la paràlisi del somni. Per aquest motiu, és necessari adoptar una metodologia qualitativa d'anàlisi de textos i productes audiovisuals amb una perspectiva interdisciplinària, en la qual es tinguin en compte aportacions sobre estudis crítics fílmics i televisius de productes que condueixen a la idea de la representació infantil com a reflex de les ansietats i problemàtiques de la societat contemporània. En aquest ventall temàtic s'inclouen el tractament dels nens víctimes d'abús, amb problemàtiques familiars i socials diverses, en situació de vulnerabilitat, d'orfandat, de problemes d'índole psicològic i traumàtic i, fins i tot, de salut mental, en tant que són capaces de perpetrar actes delictius.[eng] The representation of the different constructions of childhood inserted mainly within the non-normative or dysfunctional family is one of the fundamental themes and plot lines of the horror genre and, specifically, of the aesthetics of contemporary New Horror. These cinematic representations of childhood materialize in what we call the “triad Childhood-Family-Horror/Evil” (IFH/M) and challenge the family as an institution of patriarchal culture. The triad is, thus, conceived as a locus corruptus of contemporary New Horror aesthetics, which allows us to establish a series of constant thematic and plot narratives, models of family typologies, as well as fictional lines of perversity that position the child, that is, the child character as the epicenter of the horror or the generator. The theorization and analysis of the psychological, emotional, and affective impact of these representations on the audience enables the conceptualization of the child protagonists as empathic mediators of horror, in key of the Horror Sensorium and Affective Theory from Cultural Studies. Based on the analysis of the selected corpus, with films of the horror genre between 2007 and 2020, we propose a typology of child characters of the horror genre in three categories: firstly, child victims of the IFH/M triad and mother-child terror; secondly, criminal and psychopathic children; and, thirdly, medium children, framed in the border spaces between the supernatural and the dream world where demons or spirits are present through childhood nightmares and episodes of sleep paralysis. To this end, it is necessary to adopt a qualitative methodology of analysis of texts and audiovisual products from an interdisciplinary perspective, which considers contributions on film and television critical studies of products that lead to the idea of the representation of children as a reflection of the anxieties and problems of contemporary society. This thematic range of topics includes the treatment of abused children, children with various family and social problems, vulnerable children, orphans, psychological and traumatic problems, and even mental health problems as they can commit criminal acts