Virtualització i simulació en les TIC.

[cat] En els darrers anys, les TIC han agafat una gran rellevància dintre del nostre entorn, i en conseqüència també han agafat cada cop més rellevància dintre del món educatiu. En aquest context, el món educatiu ha de ser capaç de donar resposta a les necessitats dels seus estudiants proporcionant-los eines de qualitat per tal de seguir progressant en aquest camp. Segons la llei de Moore [1], la capacitat d’encoblament de transistors dintre d’un processador es duplica cada dos anys. Aquesta llei s’ha complert des de la seva formulació l’any 1965 fins a dia d’avui. Es per aquest motiu, que les prestacions que ofereixen les TIC són cada cop més elevades, provocant una contínua obsolescència en productes relativament nous. Les prestacions de les eines TIC que el sistema educatiu pot oferir als seus estudiants són limitades, és per això que cal trobar la forma de que tot i que les eines de que es disposen quedin obsoletes, l’aprenentatge que adquireixen els estudiants no es vegi afectat. Durant aquest treball es proposa una metodologia basada en la simulació i la virtualització, de tal forma que els estudiants siguin capaços d’adquirir un major aprenentatge sobre els fonaments de les TIC més enllà de les eines de les quals disposen. La virtualització és la creació de programari que representa un recurs tecnològic, mentre que la simulació és l’ús de models o d’entorns virtuals on l’estudiant pot dur a terme activitats per tal d’estudiar-ne el resultat final