Pedagogia i emancipació a l'aula de filosofia: els reptes de la societat líquida

[cat] Quan parlem d’aprenentatge filosòfic cal distingir entre el que significa ensenyar filosofia i ensenyar a filosofar. Mentre el primer significat fa referència a un procés de transmissió de sabers, el segon implica la reconstrucció dels sabers que es disposen en funció d’allò que els altera: el pensament dels aprenents. Per tant, ensenyar a filosofar implica donar lloc al lliure pensament de l’alumnat incentivant i estimulant la irrupció del seu pensar filosòfic. L’objectiu d’aquest treball és precisament el de presentar una didàctica filosòfica centrada en el pensament nou que sorgeix sempre que entren en contacte les intel·ligències dels diferents participants del fenomen educatiu; una pedagogia que s’ajusti a les necessitats de la societat actual i que, alhora, promogui l’emancipació dels estudiants. Amb aquest fi, el treball es desenvolupa en tres grans blocs. En el primer duem a terme un anàlisi –a partir del diagnòstic de la modernitat líquida de Bauman– d’aquelles característiques de la societat que afecten al context educatiu. En el segon partim de la crítica que fa Rancière a l’educació tradicional i de la seva proposta pedagògica emancipadora per a re-pensar l’educació actual a partir de la relació que estableix entre el concepte d’emancipació i la igualtat de les intel·ligències. Finalment –a partir de les tesis plantejades en els blocs anteriors– proposem una didàctica filosòfica centrada en l’autonomia dels estudiants i en la dimensió col·lectiva del procés d’ensenyament i aprenentatge