Desigualdades socioeconómicas en la distribución geográfica de la mortalidad de Palma, Mallorca (1998-2015)

[spa] Las desigualdades sociales en salud son aquellas diferencias en salud sistemáticas, injustas y evitables entre grupos sociales, económicos, demográficos y geográficos de la población, y son el resultado de la distribución desigual de acuerdo con la estructura social de los determinantes sociales como el género, la clase social, raza o territorio etc. De esta manera, los grupos con peor salud son aquellos que se encuentran más desfavorecidos socialmente y, por norma, se posicionan en forma de gradiente. Las desigualdades socioeconómicas van fluctuando según el contexto político, económico y social y, en áreas metropolitanas grandes como Palma, se pueden llegar a describir patrones geográficos muy marcados de alta o baja privación que se relacionen con una mayor o menor mortalidad. La presente tesis se enmarca en el estudio MEDEA 3 el cual pretende mejorar ciertos aspectos metodológicos a sus antecesores estudios. Así, los objetivos son estudiar el patrón de la distribución geográfica de la mortalidad de Palma (1998-2015); determinar el nivel de privación socioeconómica de los años 2001 y 2011, y describir la correlación entre los dos objetivos anteriores. Para ello, se diseñan subestudios ecológicos cuyas unidades de estudio son las secciones censales. Se calcula la razón de mortalidad estandarizada de mujeres y hombres de las principales causas de mortalidad y se construye el índice de privación mediante las variables instrucción insuficiente, instrucción insuficiente en jóvenes, paro, ser trabajador manual y asalariados eventuales de los censos poblacionales de dichos años. El estudio de la mortalidad enseña un patrón geográfico diferente según el sexo. Entre los hombres, el patrón geográfico de exceso de mortalidad por cáncer lo encabeza el de estómago y le siguen el de pulmón, próstata, colon y recto y vejiga; entre las mujeres, es liderado por el de colon y recto, el de pulmón y el de mama. En cuanto a las enfermedades crónicas de los hombres, la EPOC y sobre todo el SIDA son las que presentan mayor variabilidad de mortalidad por zona geográfica; entre las mujeres las enfermedades crónicas estudiadas se distribuyen geográficamente de forma muy similar al grupo del cáncer. La demencia es la enfermedad que más sobresale con un comportamiento geográfico específico. En cuanto a la privación socioeconómica, tanto en el 2001 como en el 2011, el patrón geográfico está polarizado, predominando zonas de muy alta o baja privación. Destacan los distritos de Centro y Poniente como los de menor privación y el de Levante como el de mayor. Además, se detectan focos de alta privación en la mayoría de distrito que suponen un riesgo y una desventaja frente a otros más aventajados. El patrón de mortalidad según la privación socioeconómica de su zona de residencia es intrínseco para cada causa de mortalidad y sexo y puede suponer un factor de riesgo o protector para una determinada enfermedad.[cat] Les desigualtats socials en salut són aquelles diferències en salut sistemàtiques, injustes i evitables entre grups socials, econòmics, demogràfics i geogràfics de la població, i són el resultat de la distribució desigual d'acord amb l'estructura social dels determinants socials com el gènere, la classe social, raça o territori etc. D'aquesta manera, els grups amb pitjor salut són aquells que es troben més desfavorits socialment i, per norma, es posicionen en forma de gradient. Les desigualtats socioeconòmiques van fluctuant segons el context polític, econòmic i social i, en àrees metropolitanes grans com Palma, es poden arribar a descriure patrons geogràfics molt marcats d'alta o baixa privació que es relacionen amb una major o menor mortalitat. La present tesi s'emmarca en l'estudi MEDEA 3 el qual pretén millorar certs aspectes metodològics als seus antecessors estudis. Així, els objectius són estudiar el patró de la distribució geogràfica de la mortalitat de Palma (1998-2015); determinar la privació socioeconòmica dels anys 2001 i 2011, i descriure la correlació entre els dos objectius anteriors. Per a això, es dissenyen subestudis ecològics amb les seccions censals com les unitats d'estudi. Es calcula la raó de mortalitat estandarditzada de dones i homes de les principals causes de mortalitat i es construeix l'índex de privació mitjançant les variables instrucció insuficient, instrucció insuficient en joves, atur, ser treballador manual i assalariats eventuals dels censos poblacionals d'aquests anys. L'estudi de la mortalitat mostra un patró geogràfic diferent segons el sexe. Entre els homes, el patró geogràfic d'excés de mortalitat per càncer l'encapçala el d'estómac i li segueixen el de pulmó, pròstata, còlon i recte i bufeta; entre les dones, és liderat pel de còlon i recte, el de pulmó i el de mama. En quant a les malalties cròniques dels homes, la MPOC i sobretot la SIDA són les que presenten una major variabilitat de la mortalitat per zona geogràfica; entre les dones destaca que aquestes malalties es distribueixen geogràficament de forma molt similar al grup del càncer. La demència és la malaltia que més sobresurt amb un comportament geogràfic específic. Pel que fa a la privació socioeconòmica, tant al 2001 com al 2011, el patró geogràfic està polaritzat, predominant zones de molt alta o baixa privació. Destaquen els districtes de Centre i Ponent com els de menor privació i el de Llevant com el de major. A més, es detecten focus d'alta privació en la majoria de districtes que suposen un risc i una desavantatge enfront d'altres més avantatjats. El patró de mortalitat segons la privació socioeconòmica de la seva zona de residència és intrínsec per a cada causa de mortalitat i sexe, i pot suposar un factor de risc o protector per a una determinada malaltia.[eng] Social inequalities in health are those systematic, unfair and avoidable differences in health between social, economic, demographic and geographical groups of the population, and are the result of the unequal distribution according to the social structure of social determinants such as gender, social class, race or territory etc. In this way, the groups with the worst health are those that are more socially disadvantaged and, as a rule, are positioned in the form of a gradient. Socioeconomic inequalities fluctuate according to the political, economic and social context and, in large metropolitan areas such as Palma, very marked geographical patterns of high or low deprivation can be described that are related to higher or lower mortality. This thesis is part of the MEDEA 3 study, which aims to improve certain methodological aspects of its predecessor studies. Thus, the objectives are to study the pattern of the geographical distribution of mortality in Palma (1998-2015); determine the socioeconomic deprivation for 2001 and 2011, and describe the correlation between the two previous objectives. For this, ecological sub-studies are designed whose study units are the census tracts. The standardized mortality ratio of women and men of the main causes of mortality is calculated and the deprivation index is constructed using the variables of insufficient education, insufficient education in young people, unemployment, manual worker and temporary wage earners from the population censuses of those years. The study of mortality shows a different geographical pattern according to sex. Among men, the geographic pattern of excess of mortality from cancer is headed by stomach cancer, followed by lung, prostate, colon and rectum, and bladder; among women, it is led by the colon and rectum, the lung and the breast. Regarding chronic diseases in men, COPD and especially AIDS are those with the highest variability of mortality by geographical area; among women, the chronic diseases studied are geographically distributed in a very similar way to the cancer group. Dementia is the most prominent disease with a specific geographic behavior. Regarding the socioeconomic deprivation, both in 2001 and 2011, the geographic pattern is polarized, with areas of very high or low deprivation prevailing. The districts of Centro and Poniente stand out as the least deprived and Levante as the greatest. In addition, spots of high deprivation are detected in most of the districts that pose a risk and a disadvantage compared to others more advantaged. The pattern of mortality according to the socioeconomic deprivation of their place of residence is intrinsic for each cause of mortality and sex. Thus, the level of deprivation can be a risk or protective factor for a certain disease