La identidad digital desplegada y manifiesta de los estudiantes de Educación Superior en Chile

[spa] El avance tecnológico no solo nos ha permitido acceder al conocimiento e interactuar con nuestro medio ubicuamente, sino que, además, en este accionar con otros y con uno mismo se reconstruye a diario nuestra identidad digital. Por tanto, es dable decir que la tecnología impacta continuamente a la sociedad, así como también, en el comportamiento y la forma en que las personas se relacionan, aprenden y se comunican entre sí. Instrumentalizando y digitalizando la cultura, lo cual ha afectado a todas las esferas de la vida de los individuos. Ampliando la expresión de la identidad personal analógica a la digital, lo que se traduce en una serie de transformaciones en los espacios que cohabitamos donde conceptos como online vs. offline, intimidad vs. extimidad -término acuñado por el psicoanalista Jacques Lacan- (Espín, 2015), privado vs. público o presencial (lo real para algunos) vs. virtual son sutilezas entre las que se transita hoy en día. En este escenario se visualiza una interrelación dinámica entre la identidad y el aprendizaje. Entendiendo que en la red existen múltiples herramientas y plataformas tecnológicas que permiten expresar y co-construir la identidad de las personas de cuya socialización y colaboración se nutre, también, su proceso formativo configurando su Entorno Personal de Aprendizaje (PLE). Siendo el PLE el conjunto de herramientas y estrategias utilizado para concretar el proceso formativo y enriquecer la construcción sociocultural que alimenta las identidades. Los estudiantes no escapan a esta realidad, donde su comportamiento tecnológico y su identidad digital dicen mucho acerca de sí mismos y de la forma en que aprenden. El objetivo principal de esta investigación doctoral fue describir la identidad digital desplegada y manifiesta de los estudiantes de Educación Superior en Chile. Se utilizó un instrumento híbrido, cuya primera parte se construyó y validó por expertos europeos y latinoamericanos denominado Identidad Digital y para la segunda parte se utilizó el cuestionario español CAPPLE (Castañeda y Camacho, 2012). En este estudio descriptivo, no experimental, de corte transversal, basado en el paradigma cuantitativo se contó con una muestra no probabilística de 509 estudiantes pertenecientes a 21 universidades chilenas. Para el análisis de datos, siguiendo la lógica del pragmatismo, se utilizaron estrategias cuantitativas y cualitativas. Para el análisis cuantitativo se utilizó el programa Stata Versión-14, aplicando las pruebas U de Mann-Whitney-Wilcoxon y Kruskal-Wallis, para el cualitativo, asociación de palabras, el programa Atlas.TI versión 8.5. Para desarrollar las caracterizaciones, se realizó un análisis conglomerado con un método disociativo jerárquico. Entre los principales resultados, se observó que los estudiantes muestran una baja conciencia de la identidad declara y calculada, y una mediana conciencia de su identidad creada. Lo que nos lleva a concluir que los estudiantes universitarios chilenos son conscientes de la frecuencia de su actividad, pero no del impacto de esta, lo cual los sitúa en un desarrollo identitario inicial. Respecto de su PLE, parece 6 ser que los alumnos los perciben como entornos útiles para acceder a contenidos y conectar e interactuar con otros usuarios, pero no los utilizan asiduamente para la producción de contenidos que impliquen un tratamiento tecnológico más elaborado. Evidenciando que su actividad es, principalmente, propia de observadores de la producción de otros en la red que de la creación y difusión de su propio material (prosumidor). Se concluye, a partir de los datos, que los estudiantes universitarios chilenos muestran una identidad digital académica híbrida que combina las esferas presencial-digital, público-privada, formal-informal, difuminando los planos de acción entre ellas, pero manteniendo comportamientos estereotipados de género siendo altamente veraces y visibles de la información que publican. En tanto, en la configuración de sus entornos personales de aprendizaje no se visualiza influencia de género, área de formación, nivel socioeconómico ni del año cursado de estudios. Finalmente, los resultados del estudio dejan entrever que los universitarios cuentan con precarias habilidades y competencias digitales, que les permitan gestionar adecuadamente, tanto su identidad digital como su PLE. Siendo imperioso avanzar hacia una formación integral, sólida y coherente en competencias digitales; que serán, en definitiva, las que requerirán los futuros profesionales cuando se inserten en un mundo laboral altamente digitalizado.[cat] L'avenç tecnològic no només ens ha permès accedir al coneixement i interactuar amb el nostre medi ubiquament, sinó que, a més, en aquest accionar amb els altres i amb un mateix es reconstrueix diàriament la nostra identitat digital. Per tant, cal dir que la tecnologia impacta contínuament la societat, així com també, en el comportament i la manera com les persones es relacionen, aprenen i es comuniquen entre si. Instrumentalitzant i digitalitzant la cultura, cosa que ha afectat totes les esferes de la vida dels individus. Ampliant l'expressió de la identitat personal analògica a la digital, fet que es tradueix en una sèrie de transformacions en els espais que cohabitem on conceptes com online vs. offline, intimitat vs. extimitat -terme encunyat pel psicoanalista Jacques Lacan- (Espín, 2015), privat vs. públic o presencial (el real per a alguns) vs. virtual són subtileses entre les que es transita avui dia. En aquest escenari es mostra una interrelació dinàmica entre la identitat i l'aprenentatge. Entenent que a la xarxa hi ha múltiples eines i plataformes tecnològiques que permeten expressar i co-construir la identitat de les persones de la socialització i col·laboració de les quals es nodreix, també, el seu procés formatiu configurant el seu Entorn Personal d'Aprenentatge (PLE). El PLE és el conjunt d'eines i estratègies utilitzat per concretar el procés formatiu i enriquir la construcció sociocultural que alimenta les identitats. Els estudiants no escapen a aquesta realitat, on el seu comportament tecnològic i la seva identitat digital diuen molt sobre ells mateixos i de la manera com aprenen. L'objectiu principal d'aquesta investigació doctoral va ser descriure la identitat digital desplegada i manifesta dels estudiants d'Educació Superior a Xile. Es va utilitzar un instrument híbrid, la primera part del qual es va construir i validar per experts europeus i llatinoamericans denominat Identitat Digital i per a la segona part es va utilitzar el qüestionari espanyol CAPPLE (Castañeda y Camacho, 2012). En aquest estudi descriptiu, no experimental, de tall transversal, basat en el paradigma quantitatiu, es va comptar amb una mostra no probabilística de 509 estudiants pertanyents a 21 universitats xilenes. Per a l'anàlisi de dades, seguint la lògica del pragmatisme, es van utilitzar estratègies quantitatives i qualitatives. Per a l'anàlisi quantitativa es va utilitzar el programa Stata Versió-14, aplicant les proves U de Mann-Whitney-Wilcoxon i Kruskal-Wallis, per al qualitatiu, associació de paraules, el programa Atlas.TI versió 8.5. Per desenvolupar les caracteritzacions, es va realitzar una anàlisi conglomerada amb un mètode dissociatiu jeràrquic. Entre els principals resultats, es va observar que els estudiants mostren una baixa consciència de la identitat declarada i calculada, i una mitjana consciència de la seva identitat creada. Això ens porta a concloure que els estudiants universitaris xilens són conscients de la freqüència de la seva activitat, però no de l'impacte d'aquesta, cosa que els situa en un desenvolupament identitari inicial. Pel que fa al seu PLE, sembla que els alumnes els perceben com a entorns útils per accedir a 8 continguts i interacció amb altres usuaris, però no els utilitzen assíduament per a la producció de continguts que impliquin un tractament tecnològic més elaborat. Evidenciant que la seva activitat és, principalment, pròpia d'observadors de la producció d'altres a la xarxa que de la creació i la difusió del seu propi material (prosumidor). Es conclou, a partir de les dades, que els estudiants universitaris xilens mostren una identitat digital acadèmica híbrida que combina les esferes presencial-digital, públic-privada, formal-informal, difuminant els plànols d'acció entre elles, però mantenint comportaments estereotipats de gènere sent altament veraços i visibles de la informació que publiquen. Mentrestant, a la configuració dels seus entorns personals d'aprenentatge no es visualitza influència de gènere, àrea de formació, nivell socioeconòmic ni de l'any cursat d'estudis. Finalment, els resultats de l'estudi deixen entreveure que els universitaris compten amb precàries habilitats i competències digitals, que els permetin gestionar adequadament, tant la identitat digital com el PLE. Sent imperiós avançar cap a una formació integral, sòlida i coherent en competències digitals; que seran, en definitiva, les que requeriran els futurs professionals quan s'insereixin en un món laboral altament digitalitzat.[eng] Technological advance has not only allowed us to access knowledge and interact with our environment ubiquitously, but also, in this action with others and with oneself, our digital identity is rebuilt on a daily basis. Therefore, it is safe to say that technology continuously impacts society, as well as behavior and the way in which people relate, learn and communicate with each other. Instrumentalizing and digitizing culture, which has affected all spheres of individual life. Expanding the expression of personal identity from analog to digital, which translates into a series of transformations in the spaces we cohabit where concepts such as online vs. offline, intimacy vs. extimacy -term coined by the psychoanalyst Jacques Lacan- (Espín, 2015), private vs. public or face-to-face (the real thing for some) vs. virtual are subtleties among which it is transited nowadays. In this scenario, a dynamic interrelation between identity and learning is visualized. Understanding that in the network there are multiple tools and technological platforms that allow to express and co-construct the identity of the people whose socialization and collaboration also nourishes their training process, configuring their Personal Learning Environment (PLE). Being the PLE the set of tools and strategies used to specify the training process and enrich the sociocultural construction that feeds identities. Students do not escape this reality, where their technological behavior and their digital identity say a lot about themselves and the way they learn. The main objective of this doctoral research was to describe the displayed and manifest digital identity of Higher Education students in Chile. A hybrid instrument was used, the first part of which was built and validated by European and Latin American experts called Digital Identity and for the second part the Spanish CAPPLE questionnaire was used (Castañeda y Camacho, 2012). In this descriptive, non-experimental, cross-sectional study, based on the quantitative paradigm, there was a non-probabilistic sample of 509 students from 21 Chilean universities. For data analysis, following the logic of pragmatism, quantitative and qualitative strategies were used. For the quantitative analysis, the Stata Version-14 program was used, applying the Mann-Whitney-Wilcoxon and Kruskal-Wallis U tests, for the qualitative, word association, the Atlas.TI version 8.5 program. To develop the characterizations, a conglomerate analysis was performed with a hierarchical dissociative method. Among the main results, it was observed that students show a low awareness of declared and calculated identity, and a medium awareness of their created identity. This leads us to conclude that Chilean university students are aware of the frequency of their activity, but not of its impact, which places them in an initial identity development. Regarding their PLE, it seems that students perceive them as useful environments for accessing content and interacting with other users, but they do not use them assiduously for the production of content that involves a more elaborate technological treatment. Evidence that their activity is, mainly, typical of observers 10 of the production of others in the network than of the creation and dissemination of their own material (prosumer). It is concluded, from the data, that Chilean university students show a hybrid academic digital identity that combines face-to-face-digital, public-private, formal-informal spheres, blurring the planes of action between them, but maintaining stereotyped gender behaviors being highly truthful and visible from the information they publish. Meanwhile, in the configuration of their personal learning environments, the influence of gender, training area, socioeconomic level or the year of studies is not visualized. Finally, the results of the study suggest that university students have precarious digital skills and competencies, which allow them to properly manage both their digital identity and their PLE. Being imperative to move towards a comprehensive, solid and coherent training in digital skills; which will be, in short, those that future professionals will require when they enter a highly digitized world of work