El desarrollo del apego maternal en neonatos ingresados en unidades de cuidados intensivos

[spa] Introducción: El apego se inicia entre el segundo y tercer trimestre de embarazo continuando a través del parto y postparto precoz que se desarrolla naturalmente en el comportamiento de proximidad. Este vínculo afectivo tiene repercusiones en el desarrollo de las personas a lo largo de su vida y tiene una gran influencia en el origen de psicopatologías. Se estima que el 10% de los nacimientos a nivel mundial requieren de ingreso en la UCIN, alterando el transcurso natural de dicha relación madre-hijo. Objetivos: Describir el impacto y las posibles intervenciones que tiene el ingreso del neonato sobre el apego materno infantil y los efectos en la salud psicológica paterna. Metodología: Para la realización de esta revisión descriptiva se ha realizado una búsqueda bibliográfica en fuentes relacionadas con ciencias de la salud obteniendo 278 resultados. Tras el proceso de cribado y lectura crítica se incluyeron 20 artículos que son principalmente de metodología cualitativa. Discusión: La literatura coincide en que la admisión del bebé en la UCIN altera el desarrollo normal de la relación madre-hijo siendo la pronta separación el elemento que más la entorpece. La dificultad de reconocer al neonato como propio también está descrito como un gran impedimento en la formación del vínculo afectivo. Para combatir las barreras impuestas por la UCIN, las enfermeras están adoptando el cuidado centrado en la familia fomentando la participación, independencia, sensibilización, normalidad y comunicación permitiendo también un mayor bienestar psicológico de los padres quienes presentan tasas de depresión y ansiedad más altas que padres de bebés sanos. Conclusiones: Se evalúan las implicaciones en tres áreas: política, haciendo hincapié en la necesidad de adecuación de las políticas hospitalarias como de infraestructuras. De investigación: proponiendo dos ámbitos de estudio: el primero la conexión entre el estado emocional de los padres y su habilidad de establecer vínculos afectivos, y el segundo: estudiar las barreras en la implementación y continuidad de las guías de práctica clínica. Por último, de formación y profesional: la importancia de concienciación en cuanto al apego y de la igualdad en la responsabilidad y participación entre padres y madres teniendo en cuenta siempre sus necesidades como individuos.[cat] Introducció: L'afecció s'inicia entre el segon i tercer trimestre d'embaràs continuant a través d'el part i postpart precoç que es desenvolupa naturalment en el comportament de proximitat. Aquest vincle afectiu té repercussions en el desenvolupament de les persones al llarg de la seva vida i té una gran influència en l'origen de psicopatologies. S'estima que el 10% dels naixements a nivell mundial requereixen d'ingrés a la UCIN, alterant el transcurs natural d'aquesta relació mare-fill. Objectius: Descriure l'impacte i les possibles intervencions que té l'ingrés del nounat a la UCIN sobre l'afecció mare-nounat i els efectes en el benestar psicològic patern. Metodologia: Per a la realització d'aquesta revisió descriptiva s'ha realitzat una recerca bibliogràfica en fonts relacionades amb ciències de la salut obtenint 278 resultats. Després del procés de cribratge i lectura crítica es van incloure 20 articles que són principalment de metodologia qualitativa. Discussió: La literatura coincideix que l'admissió del nadó a la UCIN altera el desenvolupament normal de la relació mare-fill sent la ràpida separació l'element que més entorpeix. La dificultat de reconèixer al nounat com a propi també està descrit com un important impediment en la formació del vincle afectiu. Per combatre les barreres imposades per la UCIN, les infermeres estan adoptant les cures centrades en la família fomentant la participació, independència, sensibilització, normalitat i comunicació permetent també un major benestar psicològic dels pares, que presenten taxes de depressió i ansietat més altes que pares de nounats sans. Conclusions: S'avaluen les implicacions en tres àrees: política, posant èmfasi en la necessitat d'adequació de les polítiques hospitalàries com d'infraestructures. D'investigació: proposant dos àmbits d'estudi: essent el primer la connexió entre l'estat emocional dels pares i la seva habilitat d'establir vincles afectius, i el segon: estudiar les barreres en la implementació i compliment de les guies de pràctica clínica. L'últim, de formació i professional: la importància de conscienciació pel que fa a l'afecció i a la igualtat en la responsabilitat i de participació entre pares i mares tenint en compte sempre les seves necessitats com a individus.[eng] Introduction: Attachment begins between the second and third trimester of pregnancy, it continues through childbirth and early postpartum, where it develops naturally through proximity behaviour. This affective bond has consequences on the development of people throughout their lives and has great influence on the origin of psychopathologies. It is estimated that 10% of worldwide births require to be admitted to the NICU, altering the natural course of the aforementioned mother-child dyad. Objectives: To describe the impact on mother-infant bonding of a NICU admitted infant and its possible interventions, as well as its effects on parental mental well being. Methods: To execute this qualitative descriptive study, a bibliographic search has been performed through clinical databases obtaining 278 results. After the screening process and critical reading, 20 articles were included which methodology was mainly qualitative. Discussion: The literature agrees that admitting the baby to the NICU alters the normal development of the mother-child relationship, with early separation being the most hindering element in its establishment. The difficulty to recognize the newborn as one’s own is also described as an important impediment in the formation of the affective bond. To counter the barriers imposed by the NICU, nurses are adopting family-centered care by promoting participation, independence, sensitivity, normalization and communication, also allowing greater psychological well-being of parents, who have higher depression and anxiety rates than parents of healthy infants. Conclusions: The implications are evaluated in three areas: policy, emphasizing the need to adequate both hospital and infrastructure policies. Research: proposing two areas of study, being the first the connection between the parent’s emotional state and their ability to establish affective bonds, and the second, studying the barriers in the implementation and compliance of clinical practice guidelines. And the last, education/ professional: the importance of awareness regarding attachment along with equality in responsibility and participation between parents, always taking into account their needs as individual beings