Respuestas cerebrales a diferentes tipos de música académica: implicaciones en la pedagogia musical

[spa] El presente trabajo aborda el estudio de las respuestas cerebrales a la audición e interpretación musical de diferentes estilos de música académica y sus implicaciones en el ámbito de la pedagogía musical. Se estudiará si el aprendizaje/entrenamiento musical desde edades tempranas de estructuras musicales específicas como la tonalidad, la cual se encuentra presente en todos los estilos académicos antes del advenimiento de la música contemporánea, y los nuevos desarrollos de estructuras de estilos contemporáneos, poco presentes en los estudios elementales, profesionales, superiores, puede tener vinculaciones en la conectividad funcional cerebral. Para ello, se investigará por un lado si la audición de diferentes estilos de música -extractos de música barroca, música contemporánea y ruido- producen diferencias en la estructura de las comunicaciones corticales del cerebro y, en consecuencia, en la percepción musical cerebral mediante el uso de medidas de conectividad funcional EEG en músicos y no-músicos. También se estudiará por otro lado si la interpretación musical (en nuestro estudio del violonchelo) de diferentes estilos musicales modifica la conectividad funcional entre regiones encefálicas (principalmente relacionadas con la actividad motora, somatosensorial, auditiva y de toma de decisiones entre otras) involucradas en la tarea de interpretación a través del análisis de imágenes obtenidas por resonancia magnética funcional (fMRI). La llegada de la música contemporánea produce nuevos modelos estilísticos, estructurales, sonoros, formales además del desarrollo de nuevas técnicas para la interpretación musical del violonchelo y demás instrumentos que pueden implicar que la interpretación de música contemporánea produzca la intervención de diferentes redes cerebrales para aquellos involucrados en la interpretación de estilos anteriores. Valorar comparativamente esta nueva música con relación a la música académica tonal históricamente anterior a 1950, desde el punto de vista de su percepción cerebral e interpretación, puede tener implicaciones en la pedagogía musical en relación a conceptos como la familiaridad musical y el aprendizaje en los estudios musicales. Es por ello que también se analizará la presencia de la música contemporánea en el currículo musical del panorama nacional.[cat] El present treball aborda l'estudi de les respostes cerebrals a l'audició i interpretació musical de diferents estils de música acadèmica i les seves implicacions en l'àmbit de la pedagogia musical. S'estudiarà si l'aprenentatge/entrenament musical des d'edats primerenques d'estructures musicals específiques com la tonalitat, la qual es troba present en tots els estils acadèmics abans de l'adveniment de la música contemporània, i els nous desenvolupaments d'estructures d'estils contemporanis, poc presents en els estudis elementals, professionals, superiors, pot tenir vinculacions en la connectivitat funcional cerebral. Per a això, s'investigarà d'una banda si l'audició de diferents estils de música -extractes de música barroca, música contemporània i soroll- produeixen diferències en l'estructura de les comunicacions corticals del cervell i, en conseqüència, en la percepció musical cerebral mitjançant l'ús de mesures de connectivitat funcional EEG en músics i no-músics. També s'estudiarà d'altra banda si la interpretació musical (en el nostre estudi del violoncel) de diferents estils musicals modifica la connectivitat funcional entre regions encefàliques (principalment relacionades amb l'activitat motora, somatosensorial, auditiva i de presa de decisions entre altres) involucrades en la tasca d'interpretació a través de l'anàlisi d'imatges obtingudes per ressonància magnètica funcional (fMRI). L'arribada de la música contemporània produeix nous models estilístics, estructurals, sonors, formals a més del desenvolupament de noves tècniques per a la interpretació musical del violoncel i altres instruments, que poden implicar que la interpretació de música contemporània produeixi la intervenció de diferents xarxes cerebrals per a aquells involucrats en la interpretació d'estils anteriors. Valorar comparativament aquesta nova música en relació amb la música acadèmica tonal històricament anterior a 1950, des del punt de vista de la seva percepció cerebral i interpretació, pot tenir implicacions en la pedagogia musical en relació a conceptes com la familiaritat musical i l'aprenentatge en els estudis musicals. És per això que també s'analitzarà la presència de la música contemporània en el currículum musical del panorama nacional.[eng] The present work deals with the study of the cerebral responses to the audition and musical interpretation of different academic music styles of and its implications in the field of music pedagogy. It will be studied whether the musical learning/training from an early age of specific musical structures such as tonality, which is present in all academic styles before the advent of contemporary music, and the new developments of structures of contemporary styles, little present in elementary and profesional studies may have links in functional brain connectivity. To this aim, it will be investigated on one hand whether the audition of different music styles -extracts of baroque music, contemporary music and noise- produce differences in the structure of cortical communications of the brain and, consequently, in the cerebral musical perception through the use of EEG functional connectivity measures in musicians and nonmusicians. On the other hand, it will also be studied whether the musical interpretation (in our study of the cello) of different musical styles modifies the functional connectivity between brain regions (mainly related to motor, somatosensory, auditory and decisionmaking activities, among others) involved in the interpretation task through the analysis of images obtained by functional magnetic resonance imaging (fMRI). The arrival of contemporary music produces new stylistic, structural, sound and formal models in addition to the development of new techniques for the musical interpretation of cello and other instruments that may imply that the interpretation of contemporary music produces the intervention of different brain networks for those involved in the interpretation of previous styles. Comparatively evaluating this new music in relation to tonal academic music historically prior to 1950, from the point of view of its cerebral perception and interpretation, may have implications in music pedagogy in relation to concepts such as musical familiarity and learning musicals studies. That is why the presence of contemporary music in the musical curriculum of the national scene will also be analyzed