Anàlisi de la distribució d'espècies de paparres al Paleàrtic Occidental, Espanya i Catalunya: possibles causes i conseqüències

Les paparres són ectoparàsits hematòfags obligats i el segon vector més important de nombrosos patògens. El canvi climàtic, entre altres, està afectant la distribució geogràfica de les paparres i, en conseqüència, les malalties que transmeten als animals i a l'home, resultant en grans pèrdues econòmiques a nivell mundial i una seria amenaça tant per la salut humana, però sobretot per la salut animal, a vegades amb conseqüències mortals per l’hoste. El present treball té l’objectiu d’analitzar l’evolució geogràfica de diferents espècies de paparres i la relació causa-efecte que propicien la seva redistribució. Les dades disponibles a l’European Centre for Disease Control and Prevention mostren l’amplia distribució de nou espècies de paparres entre els països del Paleàrtic Occidental, sent la Ixodes ricinus l’espècie més estesa. Entre els períodes estudiats es pot concloure que el canvi climàtic és una de les causes principals de la redistribució de les paparres al Paleàrtic Occidental, seguint aquestes una tendència a migrar cap al centre i l’est en busca de climes més freds i humits Aquests fluxos també han afavorit malalties emergents a Europa. La bibliografia consultada confirma aquests fets i preveu que les paparres seguiran migrant en el futur acumulant el centre d’Europa la major diversitat d’espècies, el que evidencia la necessitat d’implementar sistemes de vigilància activa d’aquestes espècies al nostre territor