Comparativa pràctica del càlcul resistent d’engranatges cilíndrics d’eixos paral·lels: Mètode Henriot versus ISO 6336

El càlcul resistent d’engranatges cilíndrics d’eixos paral·lels és un mètode que s’empra per estimar la capacitat de càrrega dels engranatges, en funció del mode de treball, material i d’altres factors, i el qual permet determinar la vida a fatiga d’aquests. Actualment, aquest mètode de càlcul resistent es troba regulat per l’organització d’estandardització ISO a través de la normativa ISO 6336, on defineix el procediment de càlcul a fatiga dels dos principals modes de fallada a fatiga, a fatiga al peu de la dent causada per la flexió i a fatiga superficial (picat). En vistes del ràpid creixement tecnològic, s’ha vist com les normatives de càlcul resistent quedaven desfasades i obsoletes al ser massa conservadores, fet que ha provocat una actualització constant per tal d’oferir mètodes de càlcul més fiables i propers a la realitat. L’objectiu principal del treball és avaluar i comparar, a partir d’un exercici acadèmic, les diferències més significatives entre el mètode Henriot i la normativa ISO 6336 (2006) pel càlcul de la vida a fatiga d’engranatges cilíndrics d’eixos paral·lels amb perfil d’evolvent de cercle. Inicialment s’ha estudiat àmpliament ambdues normatives per comprendre els mètodes de càlcul i s’ha realitzat una comparació independent entre els dos modes de fallada. Per a cada mode de fallada es calcula i es compara la sol·licitació, la resistència i la vida a fatiga pels dos mètodes de càlcul, permetent valorar amb major facilitat un i altre mètode. Els resultats obtinguts fruit de la comparació indiquen que ambdós mètodes difereixen significativament, i amb els quals s’observa que la normativa ISO 6336 proposa valors de les sol·licitacions una mica més petits que el mètode Henriot i valors de les resistències notablement més grans Les comparacions realitzades indiquen que la tendència de la ISO 6336 amb la sol·licitació i la resistència s’interpreta com una millora dels resultats que s’obtenen del càlcul resistent del mètode Henriot. A més, el fet que les resistències siguin més grans no s’interpreta que aquesta part del càlcul sigui menys conservadora, sinó que aquest augment s’ha donat com a conseqüència d’un canvi de criteri per tal d’aproximar-se a valors més reals