Disseny d'un robot agricultor en l'àmbit de Smart Agriculture

La població mundial hi ha estat augmentant quasi de forma exponencial des de la primera revolució industrial. Aquest increment, sumat a la globalització, ha creat una demanda en augment de tota mena d’aliments, la qual cosa ha comportat la necessitat de destinar més terreny a la producció alimentaria. Aquests terrenys són tant per a camps de pastura (ramaderia), com per a camps de cultiu (agricultura), provocant una deforestació massiva arreu del món. A més a més, l’increment de població a les ciutats, de forma lineal, i l’abandonament de les zones rurals (despoblació rural) crea una falta de treballadors agrícoles mentre es necessita una major producció. Aquesta necessitat de treballadors incita a la necessitat d’automatitzar els camps de cultius per a augmentar el seu rendiment així com prescindir de tanta mà d’obra agrícola al mateix temps que obtenim productes frescos. Així doncs, l’automatització ha estat en augment de forma mundial, i encara que al sector agrícola no s’ha desenvolupat tant com a altres, cada vegada s’hi aposta més per aquest sector (sobretot quan es pot observar de primera mà la dependència agrícola que hi ha, per exemple, amb de la guerra d’Ucraïna-Russia, d’uns països respecte d’altres). Generalment, l’automatització agrícola es basa en la realització, sense necessitat d’intervenció humana, de la sembra, reg, collita i fumigació de les plantacions tenint en compte les dades que s’han recopilat prèviament utilitzant diferents tipus de sensors. Al llarg de la història de l’automatització agrícola s’han dut a terme diferents sistemes d’automatització. Progressivament, es van començar a dissenyar diferents robots mòbils per a utilitzar-los en distints treballs agrícoles, ja sigui des de recopilació de dades a la plantació fins tasques on es necessit l’esforç físic per a la seva realització. A més, s’han dissenyat drons per a monitoritzar cultius en temps real, facilitant la detecció de problemes que poden no ser detectats a temps per un humà i mantenint un control més precís de les plantacions amb major facilitat. Gràcies a tota aquesta tecnologia al sector agrícola s’aconsegueixc una major producció i es pot prescindir de la mà d’obra humana per a dur a terme les diferents tasques agrícoles. És evident que amb el progrés tecnològic, aquests sistemes automàtics hi són més accessibles per a tot el món. Sumat a una tendència alcista de l’interès de productes orgànics o ecològics, suposadament de millor qualitat, incita al disseny de sistemes automàtics de cultiu urbà, els quals són fàcilment utilitzables per usuaris amb poc coneixement tecnològic i en són respectuosos amb el medi ambien