Estudi de cas de la transformació de dos centres educatius a partir de l'aplicació del projecte de l'àmbit artístic del CESIRE de la Generalitat de Catalunya : Itineraris Artístics Autoplanificats. Formació continuada del professorat des de la consideració interdisciplinària i multidisciplinària de les arts

"Han passat més de 50 anys des de la publicació de l'Informe Coleman (Coleman et al., 1966) on s'assenyalava que l'èxit escolar estaria determinat bàsicament per l'origen social i familiar de l'alumnat, i uns 50 des del naixement del moviment de les escoles eficaces (Brookover et al., 1979), que insisteix en la importància que tenen les escoles per a explicar el rendiment acadèmic. Avui, es pot afirmar que les principals conclusions de Coleman segueixen vigents (citat a Carabaña, 2016), malgrat també existeixen evidències que les escoles tenen molt a dir i que poden jugar un paper important en l'èxit escolar de l'alumnat (Ruiz de Miguel, 2009). Tal i com indiquen Flecha i Buslón (Flecha García i Buslón Valdez, 2016), la present tesi afirma que les actuacions educatives d'èxit sí milloren els resultats acadèmics. D'aquesta manera, el punt de partida és que les escoles poden jugar un paper important en la millora del rendiment acadèmic dels nois i les noies, i existeix evidència de què l'educació artística i el treball a través de les arts poden ser molt útils en aquest aspecte (Winsler et al., 2019), així com poden facilitar l'augment de la confiança en un mateix i en les habilitats comunicatives i cognitives (Swapp, 2016), i ajudar al desenvolupament de la voluntat, la creativitat i l'afectivitat, entre altres trets de la personalitat (Touriñán López, 2014), per citar només algunes referències actuals. En aquest ordre d'idees el docent com a agent promotor i acompanyant d'experiències d'aprenentatge significatives té la possibilitat d'aconseguir, a través de la seva praxi diària, que els alumnes descobreixin i coneixen el món per mitjà d'estratègies transversals d'aprenentatge que tenen com a centre els llenguatges artístics i les seves metodologies. Desafortunadament, molts cops, després de marcar-se aquests objectius s'enfronten amb l'obstacle de comptar amb poca formació sobre els diversos canvis i avanços pedagògics, metodològics, tècnics i conceptuals que s'han donat en l'expressió artística en general i en concret en els últims anys. Això limita les seves possibilitats per a incentivar les capacitats abans enunciades. És enfront d'aquesta situació, que els programes de formació continuada en educació artística per als docents constitueixen una opció de suport necessària en la millora i optimació del sistema educatiu. És en el marc d'aquesta situació, que la present recerca es proposa fer un estudi de cas aplicat a 2 escoles: escola Joan Miró de Canovelles i escola Ferrer i Guàrdia de Granollers, i que explicat d'una manera molt sintètica, s'orienta a comprovar l'eficàcia del model de formació contínua dels Itineraris Artístics Autoplanificats impulsats des de l'àmbit artístic del CESIRE -Centre de Recursos Pedagògics Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya- i adreçada als docents d'infantil i primària per tal d'analitzar les aportacions conceptuals, pedagògiques i didàctiques que produeixen aquest tipus de processos formatius proporcionats. La darrera finalitat serà, un cop aplicades les eines necessàries per la verificació del anterior comentari, explorar la transferència de coneixement - dels resultats obtinguts- tant a altres àmbits de coneixement com a la resta de les escoles de Catalunya.Han pasado más de 50 años desde la publicación del Informe Coleman (Coleman et al., 1966) donde se señalaba que el éxito escolar estaría determinado básicamente por el origen social y familiar del alumnado, y unos 50 desde el nacimiento del movimiento de las escuelas eficaces (Brookover et al., 1979), que insiste en la importancia que tienen las escuelas para explicar el rendimiento académico. Hoy, se puede afirmar que las principales conclusiones de Coleman siguen vigentes (citado en Carabaña, 2016), a pesar también existen evidencias de que las escuelas tienen mucho que decir y que pueden jugar un papel importante en el éxito escolar del alumnado (Ruiz de Miguel, 2009). Tal y como indican Flecha y Buslón (Flecha García y Buslón Valdez, 2016), la presente tesis afirma que las actuaciones educativas de éxito sí mejoran los resultados académicos. De este modo, nuestro punto de partida es que las escuelas sí pueden jugar un papel importante en la mejora del rendimiento académico de los chicos y las chicas, y existe evidencia de que la educación artística y el trabajo a través de las artes pueden ser muy útiles en este aspecto (Winsler et al., 2019a), así como pueden facilitar el aumento de la confianza en uno mismo y en las habilidades comunicativas y cognitivas (Swapp, 2016), y ayudar al desarrollo de la voluntad, la creatividad y la afectividad, entre otros rasgos de la personalidad (Touriñán López, 2014), por citar sólo algunas referencias actuales. En este orden de ideas el docente como agente promotor y acompañante de experiencias de aprendizaje significativas tiene la posibilidad de lograr a través de su praxis diaria, que los alumnos descubran i conozcan el mundo a través de estrategias transversales de aprendizaje que tienen como centro los lenguajes artísticos y sus metodologías. Desafortunadamente, muchas veces, después de marcarse estos objetivos se enfrentan con el obstáculo de contar con una poca formación sobre los diversos cambios y avances pedagógicos y metodológicos, técnicos y conceptuales que se han dado en la expresión artística en general y en concreto en los últimos años. Esto limita sus posibilidades para incentivar las capacidades antes enunciadas. Es frente a esta situación, que los programas de formación continua en educación artística para los docentes constituyen una opción de necesaria en la mejora y optimización del sistema educativo. Es en el marco de esta situación, que la presente investigación se propone hacer un estudio de caso aplicado a 2 centros: escuela Joan Miró de Canovelles i escuela Ferrer i Guàrdia de Granollers, y que explicado de una manera muy sintética, se orienta a comprobar la eficacia del modelo de formación continua de los Itinerarios Artísticos Autoplanificados impulsados desde el ámbito artístico del -Centro de Recursos Pedagógicos Específicos de Apoyo a la Innovación y la Investigación Educativa del Departamento de Educación de la Generalidad de Catalunya- y dirigida a los docentes de infantil y primaria para analizar los aportes conceptuales, pedagógicos y didácticos que producen este tipo de procesos formativos. La última finalidad será, una vez aplicadas las herramientas para la verificación del anteriormente citado, explorar la transferencia de conocimiento -de los resultados obtenidos- tanto en otros ámbitos de conocimiento como al resto de las escuelas de Catalunya.More than 50 years have passed since the publication of the Coleman Report (Coleman et al., 1966) where it was pointed out that school success would be determined basically by the social and family origin of the students, and also 50 years since the birth of the effective school movement (Brookover et al., 1979), which insists on the importance of schools in explaining academic performance. Today, it can be affirmed that Coleman's main conclusions are still valid (cited in Carabaña, 2016), even though there is evidence that schools have a lot to say and that they can play an important role in the success of students (Ruiz de Miguel, 2009). As indicated by Flecha and Buslón (Flecha García and Buslón Valdez, 2016), this thesis affirms that successful educational actions do improve academic results. Thus, our starting point is that schools can play an important role in improving the academic performance of boys and girls, and this shows in Art education and its work through this subject can be very important - a useful aspect in this way (Winsler et al., 2019a), as well as facilitating the increase of self-confidence in communication, cognitive skills (Swapp, 2016), and helping in the development of will, creativity and affectivity, among other personality traits (Touriñán López, 2014), to name just a few of the current references. Unfortunately, and on numerous occasions these set objectives are confronted by the obstacle of having minimal training about these diverse changes and advanced pedagogical, methodological concepts that have taken place in artistic expression (in general) and especially in recent years. This limits their possibilities of encouraging the abilities mentioned above. It is against this background that continuous training programs in Art education for teachers is a support option to better and optimize the education system. It is in this framework of the situation, that the present work of this research aims to accomplish a study applied to two schools, Joan Miró school in Canovelles and Ferrer i Guàrdia school in Granollers, is explained in such a synthetic way that it is orientated in analysing the ineffectiveness of the continuous training of the life learning model of self-planned Artistic Itineraries promoted through the artistic umbrella of CESIRE, Specific Pedagogical Resource Centre to Support Educational Innovation and Research of the Department of Education of the Generalitat of Catalonia that addresses Nursery and Primary school teachers so as to analyse the proposed concepts, pedagogical and didactic contributions that produce these types of proportional learning processes. Once the required tools for verification have been applied according to the previous comment, and then exploring the transfer of knowledge and results obtained in other learning environments and schools of Catalonia will be fulfilled