Plurilingual practices and pluriliteracies in an after-school reading program

Aquesta tesi per compendi presenta resultats d'una recerca etnogràfica longitudinal en un programa extraescolar de suport a la lectura, adreçat a infants amb repertoris lingüístics i culturals diversos. L'interès per explorar l'àmbit extraescolar es fonamenta en diverses raons: és un espai encara poc estudiat, malgrat la seva prevalença en la rutina de molts infants; té potencial de reduir o reproduir desigualtats socials i educatives, i pot transgredir i reordenar jerarquies i normes que encara persisteixen a moltes aules escolars, cosa que propicia l'emergència d'altres rols, pràctiques i competències. L'objectiu global de la recerca és explorar les pràctiques plurilingües i de pluriliteracitat que emergeixen en les interaccions dins i més enllà del programa extraescolar, per a una millor comprensió dels repertoris, usos i competències lingüístiques que els nens i les nenes despleguen en espais de socialització i ensenyament no formal. Per això, es proposa un marc que articula els principis teòrics i pedagògics del plurilingüisme, les pluriliteracitats i el transllenguar, i també contribucions de la socialització lingüística i dels conceptes de 'transcaring' i cosmopolitisme crític. A la llum d'aquests principis, l'anàlisi etnogràfica i interaccional de les dades mostra l'emergència de pràctiques comunicatives i de literacitat complexes i fluides, en les quals els i les participants despleguen un ampli repertori de recursos plurilingües i multimodals al voltant de la lectura, per comunicar-se i aprendre, alhora que construeixen significats i experiències de socialització plurilingüe i transcultural compartits. Les dades també presenten el programa extraescolar com un espai on nenes i nens poden visibilitzar coneixements i habilitats que posen en relleu les seves múltiples competències. A més de qüestionar categoritzacions deficitàries de les pràctiques i els repertoris lingüístics de l'alumnat divers, els resultats transgredeixen i desafien visions monolingües, monomodals i monoculturals dels usos i dels aprenentatges lingüístics. Aquest qüestionament obre espais a enfocaments pedagògics inclusius i potencialment transformadors, que fomenten la incorporació, el reconeixement i el desenvolupament de les llengües familiars, els repertoris i les pràctiques plurilingües de tot l'alumnat, i el reconeixement d'altres maneres de ser i de fer. Entenent la recerca des d'una mirada col·laborativa, activista i transformadora, i a partir de l'anàlisi de les pràctiques i les competències dels i les participants, aquesta tesi incorpora el disseny i la implementació d'un projecte col·laboratiu d'aprenentatge-servei. L'objectiu d'aquest projecte és generar recursos didàctics que contribueixin al reconeixement, desplegament i desenvolupament dels repertoris lingüístics i culturals híbrids i diversos dels infants com recursos legítims per a l'aprenentatge. Aquest projecte d'aprenentatge-servei connecta l'espai extraescolar amb altres contextos i agents educatius, i inclou docents d'educació primària en formació, en el disseny de recursos plurilingües per a i amb els participants del programa extraescolar. Aquesta col·laboració promou la generació de xarxes de suport entre espais d'educació formal i no formal, la millora del programa extraescolar en col·laboració amb els seus participants i la formació de futurs docents en la didàctica del plurilingüisme. Aquest compendi està integrat per quatre publicacions, que descriuen diferents fases de la recerca, incloent-hi l'articulació teòrica, l'observació etnogràfica, el disseny i la implementació del projecte col·laboratiu i la documentació en profunditat d'un estudi de cas. En conjunt, aquest treball pretén contribuir a reduir la distància entre els coneixements i usos plurilingües i de pluriliteracitat que els nens i les nenes despleguen en la seva vida diària, i aquells que es valoren a les institucions educatives, un desajust que sovint repercuteix en els resultats i les trajectòries acadèmiques de l'alumnat de col·lectius desafavorits.Esta tesis por compendio presenta resultados de una investigación etnográfica longitudinal en un programa extraescolar de apoyo a la lectura dirigido a menores con repertorios lingüísticos y culturales diversos. El interés por explorar el ámbito extraescolar se fundamenta en varias razones: se trata de un espacio poco estudiado pese a su prevalencia en la rutina de muchos menores, tiene potencial de reducir o reproducir desigualdades sociales y educativas y puede transgredir y reordenar jerarquías y normas que aún persisten en muchas aulas, propiciando la emergencia de otros roles, prácticas y competencias. El objetivo global de la investigación es explorar las prácticas plurilingües y de pluriliteracidad que emergen en las interacciones dentro y más allá del programa extraescolar, para una mejor comprensión de los repertorios, usos y competencias lingüísticas que el alumnado despliega en espacios de socialización y enseñanza no-formal. Para ello, se propone un marco que articula los principios teóricos y pedagógicos del plurilingüismo, las pluriliteracidades y el translenguar, incorporando también contribuciones de la socialización lingüística y los conceptos de 'transcaring' y cosmopolitismo crítico. A la luz de estos principios, el análisis etnográfico e interaccional de los datos muestra la emergencia de prácticas comunicativas y de literacidad complejas y fluidas en las cuales las y los participantes despliegan un amplio repertorio de recursos plurilingües y multimodales alrededor de la lectura, para comunicarse y aprender, al tiempo que construyen significados y experiencias de socialización transcultural compartidos. Los datos también presentan al programa extraescolar como un espacio en el que niñas y niños pueden visibilizar conocimientos y habilidades que ponen de relieve sus múltiples competencias. Junto con cuestionar categorizaciones deficitarias de las prácticas y los repertorios lingüísticos del alumnado diverso, los resultados desafían visiones monolingües, monomodales y monoculturales de los usos y aprendizajes lingüísticos. Esto abre espacios a enfoques pedagógicos inclusivos y potencialmente transformadores, que fomenten la incorporación y el desarrollo de las lenguas familiares, los repertorios y las prácticas plurilingües de todo el alumnado, y el reconocimiento de otras maneras de ser y hacer. Entendiendo la investigación desde una mirada colaborativa, activista y transformadora, y a partir del análisis de las prácticas y las competencias de las y los participantes, esta tesis incorpora el diseño e implementación de un proyecto colaborativo de aprendizaje-servicio con el objetivo de generar recursos didácticos que contribuyan al reconocimiento, el despliegue y el desarrollo de los repertorios lingüísticos y culturales híbridos y diversos del alumnado como recursos legítimos para el aprendizaje. Este proyecto de aprendizaje-servicio conecta el espacio extraescolar con otros contextos y agentes educativos, incluyendo a docentes de educación primaria en formación, en el diseño de recursos plurilingües para y con las y los participantes del programa extraescolar. Esta colaboración promueve la generación de redes de apoyo entre espacios de educación formal y no formal, la mejora del programa extraescolar en colaboración con sus participantes y la formación de futuros docentes en la didáctica del plurilingüismo. Este compendio está formado por cuatro publicaciones que describen distintas fases de la investigación, incluyendo la articulación teórica, la observación etnográfica, el diseño e implementación del proyecto colaborativo y la documentación en profundidad de un estudio de caso. En su conjunto, este trabajo pretende contribuir a reducir la distancia entre los conocimientos y usos plurilingües y de pluriliteracidad que los y las menores despliegan en su vida diaria, y aquellos que se valoran en las instituciones educativas, un desajuste que a menudo repercute en los resultados y trayectorias académicas del alumnado de colectivos desfavorecidos.This thesis by compendium presents results of a longitudinal ethnographic research in an after-school reading support program for children with diverse linguistic and cultural repertoires. The interest in exploring after-school contexts is based on several axes: their limited research despite their prevalence in the routines of many children, their potential to either reduce or reproduce social and educational inequalities and their potential to transgress and reorder hierarchies and norms that oftentimes structure many classrooms, promoting the emergence of other roles, practices and competences. The overall objective of the research is to explore the plurilingual practices and pluriliteracies that emerge in interactions within and beyond the after-school program, for a better comprehension of the linguistic repertoires, uses and competences that pupils display in spaces of non-formal education and socialization. To this end, a framework is proposed that articulates the theoretical and pedagogical principles of plurilingualism, pluriliteracies and translanguaging, incorporating also contributions from language socialization and the concepts of 'transcaring' and critical cosmopolitanism. In light of these principles, the ethnographic and interactional analysis of data shows the emergence of complex and fluid communicative and literacy practices in which the participants display a wide repertoire of plurilingual and multimodal resources around reading, for communicating and learning, while building shared meanings and experiences of plurilingual and transcultural socialization. The data also present the after-school program as a space in which children can foreground knowledge and skills that highlight their multiple competences. Along with questioning deficit-based categorizations of the linguistic practices and repertoires of students with diverse backgrounds, the results transgress and challenge monolingual, monomodal and monocultural views of language uses and learning. This questioning opens spaces for inclusive and potentially transformative pedagogical approaches that promote the incorporation, recognition and development of family languages, repertoires and plurilingual practices of all students, and the acknowledgement of other ways of being and doing. Understanding research from a collaborative, activist and transformative stance, and on the basis of the practices and competences of the participants, this thesis incorporates the design and implementation of a collaborative service-learning project with the aim of producing pedagogical resources that contribute to the emergence and development of the hybrid and diverse linguistic and cultural repertoires that many children bring with them, as legitimate assets for learning within the reading program. This service-learning project connects the after-school context with other educational milieus and agents, including primary education trainee teachers, in the design of plurilingual resources for and with the program participants. This collaboration promotes the generation of support networks between formal and non-formal educational contexts, the improvement of the after-school program in collaboration with its participants and the training of future teachers in the didactics of plurilingualism. This compendium is made up of four publications that describe different phases of this research, including the articulation of the theoretical framework, the ethnographic observation, the design and implementation of the collaborative project and the in-depth documentation of a case study. As a whole, the research aims to contribute to narrow the gap between the knowledge and skills that plurilingual pupils bring with them and display in their daily lives, and those that are valued in educational institutions, a mismatch that often impacts on the academic outcomes and trajectories of children from underprivileged backgrounds