Monitorización de la rehabilitación en pacientes con alteraciones cognitivas asociadas a un ictus mediante registro encefalográfico

Objectiu: en el primer estudi, (1) caracteritzar la intervenció d'un teletractament de rehabilitació cognitiva en pacients amb dèficits cognitius derivats d'un dany cerebral; (2) caracteritzar els efectes de la rehabilitació i estimulació cognitiva a través del EEG; (3) correlacionar resultats dels tests amb l'activitat elèctrica neuronal; (4) correlacionar EEG amb resultats cognitius post-ictus; (5) relacionar l'activitat elèctrica neuronal amb tasques d'estimulació cognitiva. En el segon estudi, (6) estudiar el potencial terapèutic de la tRNS; (7) potenciar l'entrenament cognitiu a través tRNS en pacients amb TCE. Mètode: En el primer estudi, setze subjectes amb ictus, vuit en fase subaguda i vuit en fase crònica. El grup de pacients crònics havia realitzat tractament intensiu durant la fase sub-aguda, des de l'alta hospitalària fins a l'inici de l'estudi no havien mostrat canvis significatius a nivell cognitiu. Els dos grups van rebre un tractament de 21 sessions de telerrehabilitació cognitiva durant 7 setmanes. Es va dur a terme una valoració neuropsicològica abans de començar el tractament i una altra en finalitzar. Durant la primera setmana es van sotmetre a una anàlisi EEG inicial mentre realitzaven una sèrie de tasques cognitives. Les següents setmanes van realitzar tractament cognitiu informatitzat tres vegades per setmana. La setena setmana va tenir la mateixa estructura que la primera. En el segon estudi, la mostra estava formada per onze subjectes amb TCE greu o moderat ingressats en el Institut Guttmann. Van ser assignats de manera pseudoaleatòria a la intervenció experimental (rehabilitació cognitiva + tRNS real) o la intervenció simulada (rehabilitació cognitiva + tRNS simulada). Els dos grups van rebre un tractament de 24 sessions de telerrehabilitació cognitiva personalitzada durant 8 setmanes. Es van realitzar dues exploracions neuropsicològiques, una a l'inici i un altre al final de l'estudi. El tractament consistia en un conjunt de sessions d'1 hora on es van realitzar una sèrie d'exercicis cognitius informatitzats. Durant els primers 20 minutos de cada sessió, els pacients van rebre l'estimulació tRNS activa o simulada. Resultats: En el primer estudi, els dos grups van mostrar millores significatives en finalitzar el tractament. A nivell cognitiu, el grup de pacients subaguts va mostrar millores significatives en el TMT-A (p=0,025), el RAVLT Diferit (p=0,027), les Cubs (p=0,042) i el PMR (p=0,043). El grup dels Crònics va mostrar diferències significatives en Dígits Directes (p=0,023), RAVLT Diferit (p=0,18), RAVLT Reconeixement (p=0,040), RAVLT Inmediat (p=0,017), Cubs (p=0,028), TMT- B (p=0,012). i PMR (p=0,042). El EEG va presentar correlacions significatives entre els tests neuropsicològics i els senyals cerebrals. Les proves de memòria (RAVLT) es podien predir amb Temporal Alpha (p=0,001); el test d'atenció (TMT- A) amb Frontopolar Absolute Delta (p=0,01); i les funcions executives (PMR) amb Frontal Delta (p<0,001). En el segon estudi, les anàlisis intragrupals van revelar que existien diferències significatives entre la primera i última exploració una vegada finalitzat el tractament en el grup de tRNS actiu en RAVLT Diferit (p=0,041) i Cubs (p=0,043). El grup Sham no va mostrar diferències. Conclusions: (1) els ictus subaguts milloren el seu rendiment cognitiu en aplicar ECC; (2)els ictus crònics milloren el seu rendiment en aplicar ECC; (3)els canvis de les ones cerebrals prediuen les millores cognitives després de tractament; (4) els subjectes que reben tractament cognitiu automatitzat combinat amb estimulació transcraneal de soroll aleatori (tRNS) presenten millores cognitives en comparació a aquells que no reben tRNS.Objetivo: en el primer estudio, (1) caracterizar la intervención de un teletratamiento de rehabilitación cognitiva en pacientes con déficits cognitivos derivados de un daño cerebral; (2) caracterizar los efectos de la rehabilitación y estimulación cognitiva a través del EEG; (3) correlacionar resultados de los tests con la actividad eléctrica neuronal; (4) correlacionar EEG con resultados cognitivos post-ictus; (5) relacionar la actividad eléctrica neuronal con tareas de estimulación cognitiva. En el segundo estudio, (6) estudiar el potencial terapéutico de la tRNS; (7) potenciar el entrenamiento cognitivo a través tRNS en pacientes con TCE. Método: En el primer estudio, dieciséis sujetos con ictus, ocho en fase subaguda y ocho en fase crónica. El grupo de pacientes crónicos había realizado tratamiento intensivo durante la fase sub-aguda, desde el alta hospitalaria hasta el inicio del estudio no habían mostrado cambios significativos a nivel cognitivo. Los dos grupos recibieron un tratamiento de 21 sesiones de telerehabilitación cognitiva durante 7 semanas. Se llevó a cabo una valoración neuropsicológica antes de empezar el tratamiento y otra al finalizar. Durante la primera semana se sometieron a un análisis EEG inicial mientras realizaban una serie de tareas cognitivas. Las siguientes semanas realizaron tratamiento cognitivo informatizado tres veces por semana. La séptima semana tuvo la misma estructura que la primera. En el segundo estudio, la muestra estaba formada por once sujetos con TCE grave o moderado ingresados en el Institut Guttmann. Fueron asignados de forma pseudoaleatoria a la intervención experimental (rehabilitación cognitiva + tRNS real) o la intervención simulada (rehabilitación cognitiva + tRNS simulada). Los dos grupos recibieron un tratamiento de 24 sesiones de telerehabilitación cognitiva personalizada durante 8 semanas. Se realizaron dos exploraciones neuropsicológicas, una al inicio y otro al final del estudio. El tratamiento consistía en un conjunto de sesiones de 1 hora donde se realizaron una serie de ejercicios cognitivos informatizados. Durante los primeros 20 minutos de cada sesión, los pacientes recibieron la estimulación tRNS activa o simulada. Resultados: En el primer estudio, los dos grupos mostraron mejoras significativas al finalizar el tratamiento. A nivel cognitivo, el grupo de pacientes subagudos mostró mejoras significativas en el TMT-A (p=0,025), el RAVLT Diferido (p=0,027), los Cubos (p=0,042) y el PMR (p=0,043). El grupo de los Crónicos mostró diferencias significativas en Dígitos Directos (p=0,023), RAVLT Diferido (p=0,18), RAVLT Reconocimiento (p=0,040), RAVLT Inme- diato (p=0,017), Cubos (p=0,028), TMT- B (p=0,012). y PMR (p=0,042). El EEG presentó correlaciones significativas entre los tests neuropsicológicos y las señales cerebrales. Las pruebas de memoria (RAVLT) se podían predecir con Temporal Alpha (p=0,001); el test de atención (TMT- A) con Frontopolar Absolute Delta (p=0,01); y las funciones ejecutivas (PMR) con Frontal Delta (p<0,001). En el segundo estudio, los análisis intragrupales revelaron que existían diferencias significativas entre la primera y última exploración una vez finalizado el tratamiento en el grupo de tRNS activo en RAVLT Diferido (p=0,041) y Cubos (p=0,043). El grupo Sham no mostró diferencias. Conclusiones: (1) los ictus subagudos mejoran su rendimiento cognitivo al aplicar ECC; (2)los ictus crónicos mejoran su rendimiento al aplicar ECC; (3)los cambios de las ondas cerebrales predicen las mejoras cognitivas tras tratamiento; (4) los sujetos que reciben tratamiento cognitivo computerizado combinado con estimulación transcraneal de ruido aleatorio (tRNS) presentan mejoras cognitivas en comparación a aquellos que no reciben tRNS.Objective: in the first study, (1) to characterise the intervention of a cognitive rehabilitation teletreatment in patients with cognitive deficits derived from brain damage; (2) to characterise the effects of rehabilitation and cognitive stimulation through EEG; (3) to correlate test results with neuronal electrical activity; (4) to correlate EEG with post-stroke cognitive results; (5) to relate neuronal electrical activity with cognitive stimulation tasks. In the second study, (6) to study the therapeutic potential of tRNS; (7) to enhance cognitive training through tRNS in TBI patients. Method: In the first study, sixteen subjects with stroke, eight in the subacute phase and eight in the chronic phase. The group of chronic patients had undergone intensive treatment during the sub-acute phase, and from hospital discharge until the start of the study had not shown significant cognitive changes. Both groups received a treatment of 21 sessions of cognitive telerehabilitation for 7 weeks. A neuropsychological assessment was carried out before starting the treatment and again at the end of the treatment. During the first week they underwent a baseline EEG analysis while performing a series of cognitive tasks. The following weeks they underwent computerised cognitive treatment three times a week. The seventh week had the same structure as the first week. In the second study, the sample consisted of eleven subjects with severe or moderate TBI admitted to the Institut Guttmann. They were pseudo-randomly assigned to the experimental intervention (cognitive rehabilitation + real tRNS) or the sham intervention (cognitive rehabilitation + sham tRNS). The two groups received a treatment of 24 sessions of personalised cognitive telerehabilitation for 8 weeks. Two neuropsychological examinations were performed, one at baseline and one at the end of the study. The treatment consisted of a set of 1-hour sessions where a series of computerised cognitive exercises were performed. During the first 20 minutes of each session, patients received either active or sham tRNS stimulation. Results: In the first study, both groups showed significant improvements at the end of the treatment. At the cognitive level, the subacute group showed significant improvements in TMT-A (p=0.025), Deferred RAVLT (p=0.027), Cubes (p=0.042) and PMR (p=0.043). The Chronic group showed significant differences in Direct Digits (p=0.023), Deferred RAVLT (p=0.18), Recognition RAVLT (p=0.040), Immediate RAVLT (p=0.017), Cubes (p=0.028), TMT-B (p=0.012) and PMR (p=0.042). EEG showed significant correlations between neuropsychological tests and brain signals. Memory tests (RAVLT) could be predicted by Temporal Alpha (p=0.001); attention test (TMT- A) by Frontopolar Absolute Delta (p=0.01); and executive functions (PMR) by Frontal Delta (p